Vuit ports rebran 24,4 milions
Ports de la Generalitat invertirà 11 milions en vuit instal·lacions portuàries en el decurs de quatre anys
Hi haurà 13,4 milions d’inversió privada
La zona portuària nord de Catalunya –integrada per vuit ports de les comarques gironines– rebran en els pròxims quatre anys una injecció econòmica de 24,5 milions d’euros. D’aquests, 11 són d’inversió pública (10.365.000 en obra directa i uns altres 700.000 en actuacions transversals) i 13,4 milions, d’inversió privada. Es beneficiaran de la inversió pública els ports de Llançà, el Port de la Selva, Roses, l’Escala, l’Estartit, Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Blanes. El gerent de Ports de la Generalitat, Joan Pere Gómez, va destacar ahir, en la presentació del pla quadriennal d’inversions 2019-2022 a Girona, que els fons públics provenen dels recursos que genera el mateix sector i no del pressupost del govern català. I hi va afegir que el pla d’inversions, pel que fa als vuit ports gironins, “ha de millorar les infraestructures i permetre desenvolupar amb més qualitat i eficiència les activitats portuàries per continuar situant els ports gironins com a motors econòmics”. Les actuacions planificades als ports tenen com a objectiu donar-los més recer, integrar les façanes marítimes, potenciar l’eficiència energètica i mitigar el canvi climàtic.
La inversió més gran
El port de Palamós serà el que rebrà una inversió més important, amb 4,6 milions d’euros. D’aquests diners, 3,8 milions es destinaran al projecte per adequar el dic de recer del port de Palamós. Aquest projecte, que està en fase de licitació, preveu la reposició de peces d’escullera i blocs de formigó al llarg del dic per disminuir els ultrapassaments que ha de suportar la infraestructura amb els temporals de llevant. D’aquesta manera, es vol millorar la funcionalitat del dic i donar recer a les embarcacions i les activitats que s’hi desenvolupen. “Les obres començaran al maig per aprofitar al màxim el bon temps”, va indicar Gómez. A més d’aquest projecte, s’ha d’adequar l’esplanada posterior del magatzem de la Pedrera i reposar els paviments. També es vol fer una millora estructural de l’edifici de la llotja i la reposició del paviment a la zona de comercialització del peix per donar un millor servei als pescadors. Així mateix, s’ha de reformar l’interior de l’edifici de serveis de ports de la Generalitat per redistribuir espais i donar un millor servei als usuaris. “El port de Palamós és l’empresa més important d’aquest municipi”, va ressaltar el gerent de Ports.
Després de la inversió al port de Palamós, ressalta, pel seu import, la del port de l’Estartit, amb 1,8 milions. Aquesta partida està destinada a la urbanització que ha d’impulsar el passeig marítim com a eix vertebrador entre el port i el teixit urbà. El passeig tindrà espai per a ciutadans, també zones arbrades i enjardinades i s’eliminaran barreres arquitectòniques per facilitar la mobilitat dels vianants.
I en tercer lloc, per volum d’inversió, cal subratllar el port de Blanes, amb 1,2 milions d’euros. Destaca la substitució de la coberta de la llotja per millorar-ne l’estructura i l’aïllament. L’antiga llotja es rehabilitarà per condicionar-la per a futures ocupacions. I, per potenciar la integració del port i la ciutat i l’accessibilitat dels vianants, es renovarà el paviment de l’esplanada i el vial del port. El delegat del govern a Girona, Pere Vila, va manifestar ahir que, durant la crisi, havia costat més de fer inversions als ports. Però va destacar que, amb el nou pla quadriennal, “els vuit ports gironins tindran una inversió important i justa”. Les inversions beneficiaran els ports de gestió directa però no els de gestió indirecta, com Portbou.
LES XIFRES
“Insistirem perquè el port de Palamós sigui espai Schengen”
N.A
El gerent de Ports de la Generalitat va expressar ahir la intenció del govern català de continuar insistint al govern de l’Estat espanyol perquè el port de Palamós sigui declarat espai Schengen. “No poden dir que no pot ser-ho pel fet que no és un port d’interès general”, va declarar ahir Gómez en resposta a les últimes declaracions que el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va fer en aquest sentit a finals de l’any passat. En aquesta línia, va posar com a exemple els aeroports de Girona i d’Alguaire que són espais Schengen tot i no ser d’interès general.
En relació amb la mateixa qüestió, Gómez va expressar el seu malestar amb el govern de l’Estat pel fet que aquest no es pronuncia sobre les actuacions que han de fer per aconseguir aquest objectiu. “Tenim 245.000 euros reservats per quan l’Estat espanyol ens digui què necessita”, va declarar el gerent de Ports. “De moment ens hem gastat 600.000 euros a ampliar l’estació marítima i l’entorn, perquè mai no ens puguin dir que el port de Palamós no pot esdevenir espai Schengen perquè la Generalitat no hi inverteix”, hi va afegir.
Autofinançament
Un dels punts que va voler destacar el gerent de Ports en la presentació del pla quadriennal d’inversions va ser la capacitat d’autofinançament de l’organisme. “Més de la meitat del nostre pressupost són beneficis i tots es reinverteixen en el sistema portuari”, va afirmar. I en relació amb el mateix tema, hi va afegir que “ni un cèntim d’euro prové del pressupost general” del govern.
A través d’aquest pla, als vuit ports gironins es preveu renovar els equipaments d’aspiració i tractament d’agües residuals i de sentines. Aquest servei el presta Ports directament per a les embarcacions de pesca i de nàutica popular. A la resta d’embarcacions professionals, vaixells de creuer i mercants, el servei el presten directament les empreses autoritzades.
Després dels ports de Palamós, l’Estartit i Blanes, per volum d’inversió destaca el port del Port de la Selva, amb 975.000 euros. Dins del pla d’inversions, la tardor del 2019, es preveu urbanitzar l’avinguda Josep Vicenç Foix per millorar la integració port-ciutat.
