El túnel del Cargol i el de Toses també són centenaris
El primer, amb un gir de 360º, és una singular obra d’enginyeria ferroviària
El segon és el de la collada
La línia transpirinenca Ripoll-Puigcerdà té al seu traçat el túnel del Cargol, una obra d’enginyeria ferroviària singular pel seu traçat, ara també centenària. Per salvar el desnivell de 80 metres en un espai relativament reduït, entre les poblacions de Planoles i Toses, es va construir un quilòmetre de túnel de forma helicoïdal i amb un radi de 230 metres que permet fer un gir de 360 graus. Les dues boques estan pràcticament l’una al davant de l’altra, tot i que amb el desnivell de 80 metres abans citat. Es va trigar vuit anys a perforar-lo. El tram on està situat, que uneix Ribes de Freser i Puigcerdà, no es va inaugurar fins al 1922 i inclou també el túnel de Toses, de quasi quatre quilòmetres, i que uneix el Ripollès i la Cerdanya per sota de la collada. El tram fins a la Tor de Querol es va inaugurar el 1929. El caràcter internacional i, per tant, central de la línia transpirinenca va enfrontar en el seu moment els governs francès i espanyol. Això explica que un poble tan petit com la Tor tingui una estació de dimensions monumentals. I això també explica l’estructura de la de Puigcerdà, tot i que, en aquest cas, dona servei també a una població de més de 9.000 habitants. La connexió internacional es va fer fins a mitjan anys 90 del segle passat a l’estació de la capital ceretana.
Foradar els Pirineus
Les connexions ferroviàries a banda i banda dels Pirineus es van gestar a l’últim quart del segle XIX. Es van estudiar fins a un total de 10 recorreguts i se’n van tirar endavant tres, un dels quals, l’anomenat oriental, és l’actual per Puigcerdà. Els altres dos són l’occidental, per Zuera-Canfranc i Auloron, inacabat i amb connexió amb autocar, i el central, entre Lleida, Sort i Sent Gironç, cancel·lat el 1951 i construït fins a la Pobla de Segur. La connexió internacional ferroviària actual es fa preferentment per Portbou-Cervera (1878), per Irún-Hendaia (1864) i l’alta velocitat per Figueres i la Jonquera.
