[D]
0
Tarragona - 14 maig 2010 2.00 h

Pren cos la unitat tarragonina

La majoria de la dotzena de grups i entitats que van intervenir en el debat ferroviari apuntarien en la mateixa direcció, si bé hi ha molts matisos

- Tarragona

Que el des­vi­a­ment de la façana marítima comenci al Gaià, o que les roda­lies del Camp aca­bin a Vila­nova. O, per què no, ja posats, que el tram­via arribi fins a Bar­ce­lona. Les apor­ta­ci­ons dels grups polítics i enti­tats dime­cres en la jor­nada de reflexió sobre el fer­ro­car­ril cer­ta­ment van anar en gene­ral, com s'ha dit, en la mateixa direcció –nova estació i línia d'alta velo­ci­tat al cen­tre, roda­lies, tram­via i línia pròpia de mer­ca­de­ries–, però hi va haver lloc per a més pro­pos­tes i mati­sos.

Col·legi d'engi­nyers de camins.

«El millor fer­ro­car­ril és el que tenim, i l'hem de valo­rar», és el mis­satge que van llançar. En el futur, això sí, «ha de ser millor». «És impos­si­ble que sigui per­fecte, però cal un esforç per cer­car la millor alter­na­tiva», cre­uen.

CCOO.

«El model ara està basat en la xarxa viària, que incen­tiva l'ús del vehi­cle pri­vat, amb els greus impac­tes que això suposa», pensa el sin­di­cat. Segons ells, «cal millo­rar el que hi ha, i crear un ser­vei de roda­lies». La nova línia de mer­ca­de­ries serà bona, però «no ha de ser pri­o­ritària, sinó paral·lela, a la millora de les línies de pas­sat­gers».

ERC.

El grup lamenta que «fins ara no s'ha tin­gut en compte l'opinió dels ajun­ta­ments, i ho estem pagant». Aposta per «solu­ci­o­nar imme­di­a­ta­ment» la línia de mer­ca­de­ries, però també el cor­re­dor medi­ter­rani i, en la curta distància, «relli­gar bé ciu­tat, port i aero­port». Això sí, «ja estem ben con­nec­tats amb Madrid i no cal exa­ge­rar perquè tam­poc és el cen­tre del món».

PP.

«Tot ple­gat té bona pinta, però cap dels 27 regi­dors muni­ci­pals som experts», asse­gura. Els popu­lars, en tot cas, cre­uen que «és el tren el que s'ha d'adap­tar al ciu­tadà i anar on hi ha la demanda, i no al revés». A més, es dema­nen «qui pagarà la nova via per dins de Tar­ra­gona», i pro­po­sen un auto­fi­nançament que es podria obte­nir començant l'alli­be­ra­ment del front marítim ja a Tama­rit.

CiU.

«El tren serà vital per a la ver­te­bració interna de la ciu­tat, i cal un únic full de ruta», cons­tata. Les seves pri­o­ri­tats, així, són les roda­lies del Camp, però també la con­nexió amb Bar­ce­lona –«que no té per què ser amb alta velo­ci­tat»–, a un cost asse­qui­ble i amb una bona freqüència. Per això insis­tei­xen que el govern reclami imme­di­a­ta­ment el traspàs dels regi­o­nals, i també els Avant. El grup com­par­teix la idea que l'estació de Tar­ra­gona «ha de for­mar part del cor­re­dor medi­ter­rani d'alta velo­ci­tat», i també que «a mitjà o llarg ter­mi­nis» l'alli­be­ra­ment de la façana marítima «comenci al Gaià», on a més vol­drien por­tar el tram­via. També cre­uen que el port ha de poder expor­tar a Europa, «sense obli­dar que és la sor­tida al mar de l'eix de l'Ebre».

ICV.

Insis­teix que «cal opti­mit­zar el que ja tenim», posant al davant les roda­lies pròpies i el Tram­camp. També els agrada que Tar­ra­gona tin­gui accés a la línia d'alta velo­ci­tat, i fins i tot cre­uen pri­o­ritària la línia de mer­ca­de­ries del port «per eli­mi­nar els milers de tones de mer­ca­de­ries peri­llo­ses que cada dia pas­sen pel cen­tre».

Cam­bra de Comerç.

Pri­o­ritza una estació al cen­tre «amb trens d'alta velo­ci­tat entrant en ample euro­peu» i una façana marítima neta «des del Gaià fins al Fran­colí». Tot ple­gat, amb una certa «velo­ci­tat d'exe­cució», ja que veuen fac­ti­ble l'horitzó del 2016 «si les admi­nis­tra­ci­ons adop­ten com­pro­mi­sos imme­di­a­ta­ment». L'ens també insis­teix que s'estudiï el bypass curt paral·lel al riu, que «té l'avan­tatge de ser tot a cel obert, més ràpid i econòmic, i que per­me­tria sepa­rar els trànsits i posar trens llançadora direc­tes a la línia Madrid-Bar­ce­lona». A més, dema­nen que aquests bypass es facin amb dues vies d'ample euro­peu i dues més d'ibèric, i no pas dues soles mix­tes, per evi­tar pro­ble­mes de satu­ració a la llarga.

UGT.

Rebutja les bara­lles entre admi­nis­tra­ci­ons i rei­vin­dica el tren com un mitjà segur, inte­grat a la ciu­tat i a preus asse­qui­bles. Demana ampliar les con­ne­xi­ons de llarga distància, i també pàrquings dis­su­a­sius a les esta­ci­ons. «I per què no fer arri­bar les roda­lies fins a Vila­nova? Hem de ser ago­sa­rats», cla­men.

Pimec.

Lamenta l'actual «gali­ma­ties fer­ro­vi­ari», ja que «les per­so­nes no enten­dran un mapa ple de línies si no és fent-les ser­vir». Per la patro­nal, «és impor­tant dei­xar clar quin model volem i apli­car-lo, perquè con­fra­ries del no sem­pre n'hi ha hagut».

AEQT.

Els empre­sa­ris de la indústria química –«mem­bres del lobby pel cor­re­dor medi­ter­rani des de la seva fun­dació», recor­da­ven, perquè «cal un fer­ro­car­ril com­pe­ti­tiu que ens uneixi amb Europa»–, com­par­tei­xen doncs que cal la línia de mer­ca­de­ries del port, si bé con­fien que arri­ba­ran a un acord perquè no els hipo­te­qui pos­si­bles crei­xe­ments, sobre­tot al nord.

FAVT.

La Fede­ració d'Asso­ci­a­ci­ons de Veïns recorda que a Tar­ra­gona «no tot és TAV», ja que «el tren de les per­so­nes és el de roda­lies». Per això apos­ten per un que els con­necti a les capi­tals de comarca del Camp, men­tre recla­men que la ciu­tat «dis­posi imme­di­a­ta­ment» d'un tram­via, una «opor­tu­ni­tat que no es pot des­a­pro­fi­tar per inte­grar els seus bar­ris, inclòs els de Lle­vant i els del nord».

Col·legi d'engi­nyers indus­tri­als.

Alerta que «caldrà pri­o­rit­zar» per veure què es fa pri­mer, i aposta per donar com­pe­ti­ti­vi­tat a la indústria. Recorda, però, que el turisme «també dóna riquesa», i per tant serà bo «uti­lit­zar el Tram­camp per unir els seus prin­ci­pals des­tins, des de Cam­brils a Tar­ra­gona, però també fins a Tor­re­dem­barra, Crei­xell i, per què no, Bar­ce­lona».

PDF Camp.

La Pla­ta­forma en Defensa del Fer­ro­car­ril recorda que «el futur és demà, i no d'aquí a 15 o 20 anys», i que «hi ha coses que amb poca inversió dona­rien solució al que es plan­teja», com ara l'inter­can­vi­a­dor d'eixos de l'Arboç que com­ple­ta­ria el bypass de Tar­ra­gona i també dona­ria ser­vei a la costa, aga­fant el que hi ha en desús a Roda. També advoca per recu­pe­rar la línia Reus-Roda per donar ser­vei a l'aero­port, i fer una vari­ant a Pica­moi­xons per fer entrar Valls a la xarxa. Sobre l'estació del Camp, lamen­ten el «dis­ba­rat de fer una estació on s'ha d'anar en cotxe, i amb un pàrquing sub­ter­rani quan hi ha tot el lloc per apar­car que vul­guis.»

Vostè, per cert, també hi pot dir la seva. Només cal escriure, abans de dimarts, al cor­reu jor­na­dain­fra­es­truc­tu­res@​tarragona.​cat.

Nadal justifica l'error de l'estació del Camp

Si bé dimecres ningú s'hi va rabejar, és general el clam per «l'error» que molts creuen que va suposar la ubicació d'una de les grans infraestructures ferroviàries que ja hi ha al territori, l'estació del Camp de Tarragona, a tocar de Perafort. El secretari per a la Mobilitat, Manel Nadal, però, hi va voler trencar una llança a favor, ja que va mostrar les alternatives que es van plantejar a l'època, de les quals la triada era la més propera a Tarragona. «Per molt crítics que siguem ara, llavors el traçat entre Lleida i Barcelona era directe, i es va fer un esforç molt important, sobretot el secretari d'estat d'Infraestructures, el reusenc Albert Vilalta», recordava. «Es va acostar tant com es va poder –constatava–, i avui l'estació és competitiva per anar a Madrid, i té una utilitat que no tindria si hagués anat a Cabra.» Això sí, Nadal aposta pel corredor mediterrani –amb ample internacional fins a Castelló, que hi permetria fins i tot fer arribar l'Avant– i alerta que Tarragona no en pot quedar fora perquè llavors seria «l'única capital de l'Estat sense línia d'alta velocitat».



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Més llegides

Territori