Tarragona fixa les rodalies i el tramvia com a prioritats mentre debat on posa l'estació
L'alcalde anuncia l'acord per millorar la terminal de la Part Baixa i es congratula de la unanimitat per exigir l'alta velocitat
L'alcalde ja ho havia dit en tancar el debat dimecres: «Estem dibuixant l'horitzó; ens cal un projecte compartit per defensar i no podem perdre cap més oportunitat per improvisacions i perquè no es tenen les idees clares.» Ahir al migdia encara estava satisfet per «l'èxit d'una jornada històrica», i concloïa: «Ens hem posat el deure de tenir un sol model, i no un per a cadascú, que superarà alcaldes i signes polítics, i que segur que es podrà aplicar si es negocia conjuntament.» Altres ciutats «fa 15 anys que ho han fet», lamentava, però «les infraestructures maduren amb una certa lentitud i som a temps de dibuixar aquest futur».
D'acord amb el govern
La proposta ferroviària presentada per l'Ajuntament és gairebé calcada a la del pla director urbanístic del govern, fet que Ballesteros no atribueix a la casualitat: «Ningú s'ha adherit al document de l'altre; fa gairebé un any que treballem conjuntament i alguns traçats del pla director són aportació de l'Ajuntament», indicava. «Abans d'anar a veure Foment, que hi anirem com una gota malaia, havíem de parlar amb qui té competències sobre el planejament i la reserva de terrenys, que és la Generalitat», justificava. L'alcalde, en aquest sentit, també estava content, i fins i tot sorprès, per «l'alt grau de coincidència» de la resta d'agents, i en especial de tots els grups municipals.
L'estació d'ara, prioritat
En tot cas, l'Ajuntament és conscient que «és possible que la retallada pressupostària de l'Estat afecti», i per això ara cal «tenir clar el disseny» i «definir prioritats». D'entrada, es remet a les que, d'acord amb el govern, es van incloure –i fins i tot dotar– en el Pacte Nacional per a les Infraestructures, com l'alliberament de la façana marítima o l'entrada de trens d'altes prestacions. Si Ballesteros, però, té una prioritat absoluta, aquesta és «la millora de l'accessibilitat i de la platja de vies i andanes a l'actual estació, que encara durarà uns anys». Per això avançava que al juny es presentarà l'acord assolit amb Adif. A més, esmentava el pas a nivell a la plaça dels Carros i la definició del traçat del tramvia. El document consensuat que l'Ajuntament vol aprovar a l'estiu, en tot cas, ja establirà un calendari de prioritats. En aquest sentit, l'alcalde avisa que «cal ser realista i no posar traçats subterranis irrealitzables o autofinançaments que no s'acaben complint». «Si ho fem bé tots els objectius seran irrenunciables», creu.
Horta Gran o Imperial?
El principal debat intern pendent de resoldre, que segurament s'obrirà en els propers mesos, és el de la ubicació de la futura estació urbana, que haurà de substituir l'actual i alhora rebre trens d'alta velocitat. Dimecres, l'alcalde ho posava sobre la taula: «Personalment, em decantaria per l'Horta Gran perquè permetria una més gran intermodalitat, tot i ser menys accessible a peu», admetia. Ahir, es congratulava pel «plantejament unànime» que cal una gran estació a Tarragona –un fet que «no està garantit en els acords per a l'estació central», evidenciava–, però coincidia amb CiU a evitar pronunciar-se més: «Es pot discutir on serà, els tècnics ho determinaran, però ha de ser central a la ciutat, intermodal, accessible a peu i en tramvia i amb una bona zona d'aparcament, perquè ara molts van a agafar el tren a Torredembarra». Condicions que no compleix la plaça Imperial Tàrraco, si bé «segur que hi ha solucions tècniques».
Xavier Climent, de la Cambra de Comerç, també apostava per l'Horta Gran: «És una zona verge que podríem dissenyar a partir de zero, i fins i tot hi podria anar un palau d'esports o un campus universitari, si bé llavors requeriria un quart pont sobre el Francolí; garanteix una intermodalitat total, amb les principals carreteres a menys de 300 metres; faria desaparèixer del tot la diferenciació ciutat-barris, i hi viuen 70.000 persones en un radi de 2 quilòmetres, 20 minuts a peu, si bé hi podrien arribar busos exprés», argumenta. «Tant de bo pogués ser a la Imperial Tàrraco, però el subsòl ens fa sospitar que seria poc viable», lamenta.
En canvi, el popular Alejandro Fernández creu que a l'Horta Gran es cometria «el mateix error conceptual» que a l'estació de Perafort. «A prop només hi ha camps i un polígon, i no tots els barris de Ponent se'n beneficiarien; a més, dubtem si és zona inundable i també s'hi hauria de foradar». Per això, aposta per la Imperial, «perquè és al centre de la ciutat i la majoria de la gent hi pot arribar a peu en el radi d'un quilòmetre».
Rodalies fins al Priorat i la Conca
«Del debat es desprèn que l'estació té una mitjana d'usuaris d'entre 1,6 i 1,8 milions de passatgers l'any, i se li ha de donar la importància que es mereix», argumentava ahir Ballesteros per defensar la priorització d'una xarxa de rodalies pròpia. Això sí, a més de la bona accessibilitat de la terminal, hi exigia dues condicions clares. Per un cantó, que la xarxa del Camp «es connecti a la de Barcelona, millorant freqüències, velocitat i capacitats». Per l'altra, que lligui Tarragona «amb els nuclis més importants» de les sis comarques de la regió, i també de l'Ebre a llarg termini, d'on vénen molts usuaris. L'alcalde, que es fa seva així la reivindicació recollida pels presidents comarcals, creu que la ciutat ha d'estar més ben comunicada sobretot amb el Baix Penedès, però també amb el Priorat i la Conca de Barberà –almenys fins a Montblanc–, dues comarques que el govern no té previst d'incloure en la futura xarxa de rodalies del Camp.
Tramvia fins al campus Catalunya i els Despullats
El traçat urbà del Tramcamp proposat per l'Ajuntament (vegeu gràfic) difereix lleugerament del que preveu el pla director de la Generalitat, ja que fa pujar per l'avinguda Andorra el ramal cap a la de Catalunya –i no per davant de la presó– i a més fa morir la línia al campus universitari i no al portal del Roser. En una primera fase, que segons l'alcalde en conjunt «cobrirà una població potencial d'un milió de persones a l'estiu», el tramvia entrarà a la ciutat per la T-11 «i relligarà els barris de Ponent», el pont de Santa Tecla i la Rambla fins a l'estàtua dels Despullats. En una segona fase «hauria de penetrar amb més capil·laritat a les principals ciutats», creu Ballesteros, i així ja s'estudia que arribi al campus Sescelades i al futur parc tecnològic. «Encara hem de definir-ho, però un altre ramal haurà de connectar amb Llevant i apuntar a la connexió a Altafulla i Torredembarra», hi afegia. Segons ell, en tot cas, el tramvia «no ha de tenir la vocació d'estendre's a tot el territori, perquè no seria competitiu, però ha d'unir amb agilitat i comoditat els principals nuclis del Tarragonès i el Baix Camp».
El ramal a Ponent, per llarg
La gran novetat de les propostes ferroviàries del govern i l'Ajuntament és el dibuix d'una línia subterrània en ample mixt per fer arribar al centre trens de rodalies i d'alta velocitat pels barris de Ponent, paral·lela a la T-11. Ballesteros explicava ahir que aquesta és una «hipòtesi de futur possible i desitjable», i que incloent-la en el pla director «s'obliga a fer la reserva de terrenys per si s'activa». Admetia, però, que pot ser molt a llarg termini, ja que «la més viable», d'entrada, és la que planteja Foment per la línia actual de Vila-seca. La connexió nord a Tamarit, això sí, també serà imprescindible per donar-li sortida.
