Informe favorable al parc eòlic Cronos projectat a Capmany
La Ponència d’Energies Renovables considera que l’emplaçament és viable
L’Ajuntament s’hi ha pronunciat en contra
Al municipi ja hi ha dos avantprojectes més de parcs eòlics en tramitació
La Ponència d’Energies Renovables (PER), l’ens de la Generalitat encarregat de fer una primera valoració sobre els avantprojectes de parcs eòlics presentats a tramitació, considera que “no hi ha elements determinants que, ja d’inici, es puguin considerar insalvables” per al projecte Cronos, al terme de Capmany. La PER veu l’emplaçament viable, tot i que adverteix que hi ha diversos factors que podrien “comprometre la viabilitat” del projecte i assenyala una sèrie de modificacions el compliment de les quals condicionarà l’evolució de la tramitació. L’Ajuntament ja havia presentat al·legacions contra l’avantprojecte i tot indica que també recorrerà contra aquesta decisió.
Complement del Galatea
El parc eòlic Cronos planteja la instal·lació de quatre aerogeneradors d’uns 200 m d’altura i un diàmetre del rotor de 150 m que en total produirien uns 20 MW entre Capmany i la Jonquera. La societat promotora, Enel Greenpower, és la mateixa que ha presentat també el projecte de parc eòlic Galatea, amb deu aerogeneradors, a la Jonquera, que ja ha rebut també un primer informe favorable de la PER. De fet, la PER recull que Cronos pertany a un conjunt de parcs eòlics que Enel té previstos a la zona nord de l’Alt Empordà que sumaran un total de 100 MW, aproximadament, amb connexió a la subestació de Figueres i que compartiran les infraestructures d’evacuació.
Conjunts megalítics
L’Ajuntament de Capmany havia al·legat la inviabilitat del projecte en relació amb l’impacte paisatgístic, l’afectació a la fauna i a la connectivitat, a la xarxa de senders i a l’extinció d’incendis. Per a aquest parc la presència de l’àguila cuabarrada, que la PER va considerar determinant per descartar dos altres projectes eòlics al mateix sector (els parcs Terrades i Bosquerós), no s’ha considerat prou rellevant. En canvi, la ponència avisa de les possibles afectacions de Cronos al sepulcre megalític de la Barraca del Lladre, al dolmen del Quer Afumat i al conjunt megalític dels Estanys, i suggereix reubicar o suprimir dos dels aerogeneradors del projecte.
Al terme de Capmany hi ha encara dos avantprojectes més de parcs eòlics pendents de la valoració de la PER: el Ventador (sis aerogeneradors) i els Estanys (sis), contra els quals l’Ajuntament també ja ha presentat al·legacions.
La ministra Ribera esquiva el parc marí del golf de Roses
La ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha evitat valorar el projecte de parc eòlic marí al golf de Roses, però ha avisat que caldrà fer “esforços” i que amb panells solars i “petites comunitats” serà “impossible” complir els objectius. La ministra responia així al senador gironí d’ERC Jordi Martí, que demanava un pronunciament del govern espanyol en relació amb el projecte. Segons recull l’Agència Catalana de Notícies, Ribera hi ha afegit que els preocupa la situació de Catalunya amb les renovables. “Hem detectat una aturada i em pregunto com evitarem que en un mar compartit no siguin els aerogeneradors francesos els que es vegin des de la badia de Roses”, ha afirmat. Ha insistit que el projecte no s’ha començat a tramitar i que per ara “no hi ha res a parar perquè no hi ha res que es pugui parar”.
D’altra banda, científics experts en diferents matèries (biologia marina i pesquera, energies renovables, oceanografia, geografia i economia) han elaborat el Manifest científic per a la protecció dels ecosistemes marins davant dels projectes eòlics a mar. En aquest manifest, impulsat per científics d’Oceans and Human Health Chair i SeaHealth Research Group de la UdG, es demana el compromís de les administracions –locals, autonòmiques i estatals– per fer “una diagnosi prèvia i independent sobre l’impacte ambiental, econòmic i social (incloent-hi l’impacte paisatgístic i cultural) d’aquestes instal·lacions”. També es reclama que no s’admeti a tràmit cap projecte (incloent-hi el Tramuntana) fins que no hi hagi una planificació energètica estudiada i aprovada.