Infraestructures i serveis

En línia recta fins a Tolosa i París

Passat · La construcció del tren Transpirinenc i de la collada van ser clau per modernitzar la Cerdanya i la vall de Ribes futur · El territori reclama, ara, la seva millora com a eix de desenvolupament

Tot i el nom de ràpid i exprés, calien entre 5 i 6 hores de tren

Cent anys després d’inau­gu­rar-se la línia del fer­ro­car­ril trans­pi­ri­nenc, un o dos anys abans o després segons l’estació que es pren­gui de referència, i cinc més d’obrir-se al trànsit la car­re­tera de la collada de Toses, el balanç és el d’una història amb llums i ombres, o més ben dit, de regust agre­dolç. Sense cap mena de dubte, aques­tes dues infra­es­truc­tu­res van incor­po­rar la comarca de la Cer­da­nya i la vall de Ribes a la moder­ni­tat de l’època. De fet, van ser fona­men­tals per al desen­vo­lu­pa­ment del turisme i per al de l’esquí a la Molina i la vall de Núria. A més, en aquest últim cas, van con­tri­buir a la cons­trucció de la línia del tren cre­ma­llera, una de les poques línies de mun­ta­nya amb trams amb tracció den­tada. Amb els pas dels anys, no obs­tant, totes dues infra­es­truc­tu­res s’han anat allu­nyant dels estàndards moderns quant a segu­re­tat, con­fort, com­pe­ti­ti­vi­tat i qua­li­tat del ser­vei.

Pel que fa al tren, la línia Bar­ce­lona-la Tor de Que­rol és la línia inter­na­ci­o­nal més recta entre la capi­tal cata­lana i la fran­cesa pas­sant per Tolosa de Llen­gua­doc. Tot i aquesta evidència, no se l’ha poten­ci­ada, ni dimen­si­o­nada mai com a tal. Es pot afir­mar que només les esta­ci­ons de Ripoll –d’estil neogòtic i que tot­hom coneix com a la Nova– i la de la Tor de Que­rol –exa­ge­ra­da­ment gran per a un poble de poc més de 400 habi­tants– són els únics ves­ti­gis de la importància que hau­ria hagut de tenir.

Pel que fa a la collada, és impe­ra­tiu un nou traçat, el del famós túnel de Toses, per eli­mi­nar els 44 quilòmetres d’una car­re­tera sinu­osa i a una altura que a l’hivern la fa molt peri­llosa, si es té en compte que és la prin­ci­pal comu­ni­cació per car­re­tera entre la Cer­da­nya i el Ripollès i, per tant, l’eix prin­ci­pal per a la majo­ria de les comar­ques giro­ni­nes amb el Piri­neu. Una rei­vin­di­cació que es va ini­ciar l’any 1969.

La història d’aques­tes dues infra­es­truc­tu­res es recull al lli­bre El fer­ro­car­ril trans­pi­ri­nenc, el pas per la collada de Toses. Les comu­ni­ca­ci­ons a través del Piri­neu, de Lluís Gar­cia. Segons aquest tre­ball, les pri­me­res pro­pos­tes són del 1835, però els con­cur­sos d’adju­di­cació no es van pro­duir fins al 1909. S’hi parla de les inau­gu­ra­ci­ons del tram Ripoll-Ribes (el 1919), la del tram fins a la Molina (el juliol del 1922) –el túnel fer­ro­vi­ari de Toses es va començar a per­fo­rar el 1911– i l’ober­tura fins a Puig­cerdà (l’octu­bre del mateix any). Fins al 1924, els usu­a­ris havien de fer canvi de tren a Ripoll, perquè la línia fins a Sant Joan de les Aba­des­ses era de la Com­pa­nyia del Nord i la de Puig­cerdà, de l’esta­tal. La con­nexió inter­na­ci­o­nal a la Tor de Que­rol no es va poder fer fins al 1929, any en què la línia passa a ser de la com­pa­nyia Camins de Ferro del Nord d’Espa­nya.

El ser­vei es va acti­var amb dos viat­ges d’anada i tor­nada, un per com­pa­nyia. El ràpid de la Cer­da­nya i el Piri­neu Express. Tot i el nom dels dos ser­veis, calia inver­tir entre 5 i 6 hores per fer el tra­jecte Bar­ce­lona-Puig­cerdà.

Loco­mo­to­res

A causa de les carac­terísti­ques del traçat, es van haver de cons­truir expres­sa­ment unes loco­mo­to­res que s’hi adap­tes­sin. Són les de la sèrie 1.000 i se’n van fer 7, de què una, la 1.002, es pot veure encara ara a l’estació de Ripoll. Van subs­ti­tuir les de la sèrie 7.000, que són les que s’uti­lit­za­ven a la línia entre Bar­ce­lona i Sant Joan de les Aba­des­ses, quan van subs­ti­tuir les de vapor, les TP1, TP2, quan es va pro­duir l’elec­tri­fi­cació.

Més de 50 anys lluitant pel túnel de Toses

J.C

Els agents polítics, econòmics i socials de la zona pirinenca gironina fa més de cinquanta anys que reivindiquen el túnel de Toses, fins al moment, sense massa èxit. De fet, el 1975, ja van perdre la batalla a favor del túnel del Cadí, quan la Generalitat va prioritzar l’eix del Llobregat, és a dir, l’accés directe i ràpid dels barcelonins cap a les pistes d’esquí i la Cerdanya, fonamentant-lo en la idea de l’equidistància de Manresa respecte a qualsevol punt de Catalunya.

La història del túnel de Toses té el punt d’inici el 1969, quan es va crear la societat Promoció i Desenvolupament de Girona, participada per la desapareguda Caixa de Girona, La Caixa, 55 ajuntaments i altres entitats, amb l’objectiu de tirar endavant la infraestructura. El túnel de Toses es va projectar amb 3 quilòmetres de llargada i 20,4 milions d’euros d’inversió. Sis anys més tard, l’Estat atorgava a la societat la concessió de la gestió del túnel a través d’un peatge. Incasa, però, va promoure el túnel del Cadí, amb la Generalitat com a soci majoritari. Es va projectar i construir amb 5,3 quilòmetres i 84,1 milions d’inversió.

El 2005, va ser quan l’Estat va recuperar el projecte de Toses, amb la proposta de quatre traçats, i el 2008, va adjudicar el projecte constructiu sobre la base de l’opció anomenada Baixa 60, proper a la via del tren a la banda ripollesa i força al costat de la carretera de la Molina per la ceretana. Tenia un total de 22 quilòmetres entre Ribes de Freser i Fontanals de Cerdanya, preveia el túnel de Toses, de 1.700 metres, i el de la variant de Ribes, de 1.500 metres, que s’havia de construir abans, en una primera fase de l’obra. El pressupost estimat era de 78,5 milions d’euros.

Una vegada més, tot va quedar aturat i hi continua, en espera de la voluntat política i els recursos que calen.

Quasi cent anys de collada

La comunicació viària del Ripollès i la Cerdanya per la collada de Toses té cent anys d’història, tot i que es pot parlar de dos-cents i escaig si es té en compte que la primera temptativa data del 1825. Les obres de la collada es van iniciar l’any 1863 i es va fer un primer tram entre Ribes de Freser i Can Serra. No va arribar fins a dalt de la collada fins nou anys després. L’adjudicació dels trams de la banda ceretana, però, es va dur a terme per trams entre el 1901 i el 1910. Cal remarcar que, tot i ser una concessió pública, les obres d’aquest tram van ser impulsades i sufragades per la iniciativa privada. Els promotors van establir un peatge a la Molina (Alp). La inauguració, o més ben dit l’ús, de la carretera entre Ribes i Puigcerdà per la collada de Toses és del 1916. L’actual carretera que uneix Alp i la collada per la Molina es va habilitar en dues fases: la primera data del 1967, quan l’Ajuntament d’Alp va fer el tram fins a la Molina i la font Canaleta, i el segon, el 1972 i ja amb l’ajuda de la Diputació, va fer fins a la collada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia