El nou govern estatal, mut sobre el corredor

Ja fa un mes que Mariano Rajoy va prendre possessió com a president del govern espanyol i encara no li hem sentit a dir, ni a ell ni a cap membre de l'executiu, ni una paraula de suport, o almenys cap pista, a la inversió en el corredor mediterrani ferroviari, ara que també fa tres mesos que va entrar, sencer, en la xarxa transeuropea de transports que Brussel·les finançarà preferentment d'aquí al 2020. És cert que els nous responsables de Foment, i en especial la ministra Ana Pastor, que ve del ram de la sanitat, necessiten temps per situar-se, i aquests dies estan mantenint reunions amb tots els govern autonòmics i partits polítics per redefinir prioritats. Perquè, d'entrada, la cada cop més precària situació econòmica sembla que obligarà a descartar, posposar o retallar més projectes, i podria posar en dubte els més de 17.000 milions que l'anterior ministre de Foment, José Blanco, reservava a l'eix mediterrani entre el 2014 i el 2020, dins d'una inversió global de gairebé 50.000 milions en la xarxa ferroviària a l'Estat.

No és menys cert, però, que altres línies com la del TAV entre Madrid i Galícia sí que han rebut aquests dies el suport explícit i entusiasta del mateix Rajoy i de la ministra, que s'hi ha compromès perquè és “necessària”, i que a més ja ha dit que veu “irrenunciable” l'extensa xarxa d'alta velocitat projectada o en obres a tots els racons de l'Estat. No van obtenir cap resposta en termes similars, en canvi, els diputats Josep Antoni Duran i Lleida (CiU) i Joan Baldoví (Compromís) quan van reivindicar l'eix mediterrani al Congrés.

També hi podrien tenir alguna cosa a veure, encara, les lluites desfermades al PP abans de la decisió sobre les xarxes europees de l'octubre, quan la número 2 del partit, María Dolores de Cospedal, i diversos presidents autonòmics de pes apostaven per l'eix central que al final va quedar escapçat i sense travessia pirinenca. El debat intern pot haver aflorat altre cop després de la victòria electoral i s'ha de veure fins a quin punt el sector encapçalat pel president de la Generalitat valenciana Alberto Fabra, que manté el suport total al projecte i segueix treballant als despatxos pel tercer rail fins a València, podrà imposar les tesis per les quals Europa ja s'ha decantat. Els escassos dos mesos per a les eleccions a Andalusia, dividida entre partidaris d'un i altre eix, podrien fer aconsellar també prudència al govern estatal abans d'apostar finalment, o no, pel mediterrani.

Sigui com sigui, tot i que admet que ja “hauria estat desitjable” un pronunciament explícit de Rajoy, el director general del lobby Ferrmed, Joan Amorós, vol donar un temps de marge al nou govern, i no té previst fins a “final de març o principi d'abril” una reunió amb Pastor per conèixer-ne les intencions, i de pas presentar-li les seves demandes. Amorós no perdrà el temps en aquests mesos, que dedicarà a consensuar amb les institucions i agents econòmics un dossier argumentat dels projectes més urgents, “perquè posin fil a l'agulla per tenir-los a curt termini”, és a dir, durant la legislatura fins al 2015. Una llista on ja avança que hi haurà bàsicament la col·locació del tercer rail de Barcelona a Cartagena, la creació al mateix tram, cada 50 quilòmetres, d'apartadors per a trens d'almenys 750 metres i la connexió al corredor dels ports i àrees logístiques. Això, sense renunciar a seguir definint el projecte per la costa entre Almeria i Algesires passant per Màlaga, que va quedar exclòs de la xarxa europea.

Ferrmed, però, no és l'únic grup de pressió que ha fet el seu llistat de deures pendents. En la declaració signada divendres a Figueres, les ciutats per l'alta velocitat i la interconnexió ferroviària del corredor mediterrani insten el govern espanyol a acabar les obres que té pendents entre el 2012 i el 2015. És a dir, el TAV entre Barcelona i Figueres, la duplicació de la via entre Vandellòs i Tarragona i l'execució “immediata” dels accessos provisionals a les noves terminals del port de Barcelona, que es posaran en servei l'estiu vinent. Això, sense oblidar la millora de les terminals de mercaderies, els accessos definitius als ports de Tarragona i Barcelona o la nova línia per a mercaderies entre Tarragona i Castellbisbal. Llista realista o carta als Reis?