Foment refà la carta als Reis
El pla de la nova ministra de Foment programa acabar en deu anys les cinc autovies començades i aturades pel PSOE
Pastor negocia demà amb la Generalitat i el Port el desbloqueig dels nous accessos viaris i ferroviaris
El nou pla d'infraestructures que impulsarà el govern de Mariano Rajoy (PP) posa fi al somni de grandesa de l'inici d'etapa de Zapatero (PSOE), que va acabar amb la substitució de la ministra Magdalena Álvarez i amb un pla de contingència del ministre Blanco per frenar el desbocat dèficit públic espanyol. Tot i que la nova ministra de Foment, Ana Pastor, guanya quatre anys respecte del pla del PSOE per enllestir la llarguíssima llista de prioritats, l'anunci encara fa la impressió d'una reescriptura de la carta als Reis.
Autovies per valor de 18.668 milions i l'ampliació de línies d'alta velocitat (LAV) per un volum de 25.000 milions. Quan es constata que el pla preveu construir, com a mínim, 36 autovies i 26 trams nous de línies d'alta velocitat, la promesa d'austeritat –“el temps de les obres faraòniques s'ha acabat”– de la ministra sona a compliment.
Quan es va veure que la crisi anava de debò i per llarg, el ministre Blanco va anunciar una frenada de contractació que evités que l'obra pública adjudicada però no executada superés els 30.000 milions –aquesta ja era la xifra el febrer del 2010–, així com un pla extraordinari de 15.000 milions d'inversió en col·laboració amb partenariat privat, el Banc Europeu d'Inversions i l'Institut de Crèdit Oficial. Amb tot, a Catalunya el ministeri va paralitzar totes les grans obres excepte la línia d'alta velocitat fins a la Jonquera, que havia promès inaugurar aquest any. Però no es van salvar del fre l'autovia de Lleida a França, els trams barcelonins i gironins de l'A-2, l'autovia de Llançà a Ripoll i la de Tarragona a Montblanc, així com tampoc l'enllaç al Camp de Tarragona de la línia d'alta velocitat de Barcelona amb el corredor del Mediterrani. Totes eren grans obres començades que es deixaven empantanegades i convertien en un somni de la desmesura el pla estratègic d'infraestructures i transports 2005-2020 d'un govern de Zapatero que havia previst 250.000 milions d'inversió per fer 9.000 quilòmetres d'alta velocitat i 6.000 d'autovies.
A la comissió de Foment del Congrés, aquest febrer, la ministra Pastor ha anunciat per al juliol un nou pla d'infraestructures, transports i habitatge 2012-2024 que preveu salvar totes les obres empantanegades i executar els grans projectes promesos. El pla inclou acabar l'autovia de Lleida a l'Aran (95 km i 534 milions), els trams pendents de l'A-2 fins al Pertús (251 km i 1.629 milions), l'autovia de Figueres a Olot (24 km i 102 milions), la de Tarragona a Montblanc (352 milions) i el tram pendent i més polèmic de quart cinturó entre Sabadell i Granollers (40 km i 534 milions), així com la connexió entre el TAV i el corredor del Mediterrani al Camp de Tarragona (380 milions) i els nous accessos viaris i ferroviaris al port de Barcelona –Pastor s'entrevista demà amb el conseller Recoder i el president del Port de Barcelona per desbloquejar els projectes de nous accessos viaris i ferroviaris a la instal·lació.
Ni corredor ni autovia mediterranis
En la llista feta pública en la compareixença a la comissió de Foment del Congrés també hi ha grans absències. La més important és que no es fa cap previsió pressupostària ni en projectes dels trams del corredor del Mediterrani de mercaderies, perquè es concretarà al juliol o perquè s'abordarà en un pla extraordinari. Però tampoc s'esmenta l'autovia del Mediterrani (A-7), que té en servei el tram del Camp de Tarragona fins a Torredembarra i en construcció una part del quart cinturó, però pendents el tram de les Terres de l'Ebre i de Torredembarra fins a Abrera travessant el Penedès.
