Logis Penedès, una amenaça

El Penedès està en espera de la posada en marxa de l'àmbit fun­ci­o­nal. El pla par­cial ter­ri­to­rial que el segui-rà n'ha d'asse­nya­lar les àrees d'acti­vi­tat (indus­trial, agrícola, urbana, etcètera). Segons les pre­vi­si­ons legals, s'ha de comp­tar, a més d'altres sec­tors, amb l'acord de la repre­sen­tació muni­ci­pal i havent tro­bat sin­to­nia amb la
veu de les enti­tats i agru­pa­ci­ons pro­pe­ne­de­sen­ques.

Per la seva banda, el Con­sell Econòmic i Social de l'Alt Penedès (CESAP) va orga­nit­zar el 13 d'abril, a l'Audi­tori de Vila­franca, una sessió oberta amb el títol Logística i Penedès, con­cre­tada en el cor­re­dor medi­ter­rani i el pro­jecte d'estació inter­mo­dal de trans­port per a càrrega i descàrrega de con­te­ni­dors, el Logis Penedès. Aquesta estació esta­ria situ­ada en ple Baix Penedès –que no té pla direc­tor– en ter­renys de Banye­res, l'Arboç, etc., al cos­tat de la futura via fèrria i l'auto­pista A-2, i ha d'abas­tar 400 ha de ter­reny agrícola.

El cor­re­dor medi­ter­rani, que ningú no dis­cu­teix, va ser­vir de coar­tada per al Logis Penedès. Les inter­ven­ci­ons de la taula –lle­vat de la de Miquel Vidal, doc­tor en arqui­tec­tura i pai­satge, que rebut­java el pro­jecte per agres­siu– van ser entu­si­as­tes: Ramon Tre­mosa dient que el PIB euro­peu creix; Isi­dre Gavin, de CIMALSA, que ges­ti­ona el pro­jecte, llo­ant-ne les excel·lències i anun­ci­ant el propòsit de la Gene­ra­li­tat de tra­mi­tar-lo i d'apro­var-lo (suplia Damià Cal­vet, secre­tari de Ter­ri­tori i Mobi­li­tat de la Gene­ra­li­tat) i Joan Amorós, de Ferr­med, rei­te­rant que el cor­re­dor por­tarà expansió, trens de gran potència, xarxa euro­pea... Val a dir que la Pla­ta­forma No Fem el CIM (el Logis Penedès) http://​www.​delcamp.​cat/​index.​php mos­tra tota una altra cara de les xifres opti­mis­tes dels ponents i denun­cia les con­tra­dic­ci­ons de CiU, que deixa de banda propòsits
de gestió democràtica fets en seu par­la­mentària.

I després les adhe­si­ons pre­vis­tes en el guió: els empre­sa­ris, el par­la­men­tari Laban­dera (del PSC), els sin­di­cats (llocs de tre­ball...).

Ramon Arna­bat, com a pre­si­dent de l'Ins­ti­tut d'Estu­dis Pene­de­s­encs, inte­grat al CESAP, va denun­ciar, però, l'aire de la sessió i el model de crei­xe­ment; es remeté als ini­cis i a la forta resistència que té entre la població, a la neces­si­tat d'un debat en el con­text del pla par­cial. D'altres assis­tents s'hi van afe­gir: la mala política agrària, els polígons indus­tri­als aban­do­nats, la mal­fiança de l'admi­nis­tració, la neces­si­tat de tro­bar unes vies de crei­xe­ment en con­sonància amb el ter­ri­tori (vinya, agroindústria, eno­tu­risme), la redis­tri­bució dels espais... i l'exigència que sigui el Penedès, que des del 2005 rei­vin­dica la vegue­ria, qui plan­tegi les alterna-
tives quan s'ela­bori el pla ter­ri­to­rial.

La ima­gi­nació dels poders polítics i empre­sa­ri­als és con­tumaç en les seves dèries i en l'espe­rança de res­sus­ci­tar un model que s'acaba; està al marge de la
sen­si­bi­li­tat democràtica. Quan can­viarà?