LA CRÒNICA
DE badalona
Singular i amb futur
Tornaré a parlar del centre cultural El Carme i el magnífic edifici dels arquitectes Martínez Lapeña i Elies Torres, un referent del mandat de l'alcalde Jordi Serra que ara entra en la fase dels darrers retocs, dels quals l'adequació interior és la realització més important. Sembla que els darrers retocs del pressupost alliberen alguns euros, una quantitat que podria ser suficient per fer front al mobiliari i deixar-ho tot llest pel primer trimestre de l'any vinent. És hora de definir-ne l'ús i això, segur, obrirà un gran debat.
No ha estat gens oportú l'actual alcalde, Xavier Garcia Albiol, quan ha proclamat que el nou equipament no podrà obrir les portes, ja que la precarietat econòmica no permet dedicar-hi ni un euro. L'edifici és aquí i l'obra singular, nau capitana d'una ciutat de futur, no podrà quedar tancada de manera indefinida. Caldrà esforç i imaginació per donar-hi utilitat, fins s'haurà d'obrir una tanda de consultes amb les entitats culturals badalonines, ja que no s'ha d'oblidar la vocació d'equipament cultural de la genial estructura. Després, s'haurà de sospesar el fet que som davant un equipament de ciutat, no pas d'un o altre barri ciutadà, i que el nou equipament s'ha d'identificar amb l'entramat cultural format pel Museu, el Zorrilla, el Principal i, potser, el Dalt la Vila. Es gira feina i cal posar mans a l'obra.
Quan encara tot és indefinit, el grup socialista, a l'oposició, ha presentat una proposta d'ocupació, talment el primer graó per al debat inajornable. Una gran sala d'exposicions de qualitat –aprofitant determinats circuits d'exposicions itinerants–, un punt de convivència per a la gent gran –amb sala de lectura i xerrades de petit format–, una ludoteca, un espai per a entitats i una sala d'actes configuren la proposta del grup socialista, que vol intervenir activament en el disseny de l'equipament. D'altra banda, alguns rumors apunten que els convergents veurien amb bons ulls el funcionament de la gran sala de la planta baixa i que apostarien per un conveni amb una entitat o empresa privada que gestionés la resta de l'edifici, fins i tot aprofitant-lo per a activitat comercial.
Uns 3.500 m² esperen la definició d'un projecte de futur. Una racionalització de personal i un control acurat de despeses, a més d'aprofitar recursos externs, podrien constrènyer al màxim l'impacte pressupostari. Fer funcionar el centre cultural El Carme només pot ser una qüestió de voluntat política.