L'Estat es fixa el 2015 per tenir en marxa tot el corredor mediterrani d'alta velocitat
Foment prioritza ara la construcció de línies separades per a mercaderies i viatgers, inclòs un TAV entre Tarragona i Castelló
L'arribada de José Blanco al Ministeri de Foment, a principis d'abril, ha donat l'empenta definitiva a les aspiracions de Catalunya i el País Valencià –reflectides en l'històric front comú escenificat a València pels seus presidents el 13 de maig, coincidint amb la final de la copa del Rei de futbol– de tenir un eix vertebrador ferroviari de primer nivell: el corredor mediterrani. I és que l'Estat havia posat a licitació el 24 d'abril l'estudi informatiu per «complementar» en ample europeu l'actual línia d'ample ibèric entre Castelló i Tarragona –encara en construcció, de fet, a partir de Vandellòs–, però d'una manera encara sense definir –ho havia de fer el mateix estudi-, si bé en els mesos posteriors ha anat prenent forma i perdent ambigüitat a còpia de mocions parlamentàries, declaracions d'intencions de Blanco i fins i tot un acord dels ministres europeus.
Dues línies paral·leles
El mateix titular de Foment donava més detalls en una compareixença al Senat el 22 de juny: «Estem treballant en la construcció d'un corredor continu d'alta velocitat amb doble via electrificada en ample internacional des d'Andalusia fins a la frontera francesa.» És a dir, un TAV del Mediterrani, que anirà en paral·lel a la creació d'altres «corredors preferents per a mercaderies», ja sigui usant les línies actuals o construint-ne de noves, segons el mateix Blanco.
Unes setmanes abans, de fet, el 19 de maig, el Congrés dels Diputats ja havia aprovat per unanimitat, en el marc del debat de política general, una proposta de resolució que instava l'executiu estatal a «planificar i executar urgentment el corredor ferroviari mediterrani», tant pel que fa a mercaderies –per a les quals s'exigeix també l'ample europeu, ja sigui partint d'Algesires o de Cadis– com a passatgers. En aquest sentit, el Congrés reclamava explícitament un TAV per a passatgers entre Catalunya i Andalusia, per la qual cosa cal que «augmentin les dotacions anuals del pressupost general de l'Estat perquè estigui en servei en tots els trams entre el 2012 i el 2015». La mateixa data, aquesta última, que es proposa per tenir en servei tota la línia de mercaderies del corredor.
A Tarragona caldrà una altra línia paral·lela a la que ja s'està fent
Tot i que l'Estat encara no ho ha dit explícitament, és ben clar que, segons es desprèn de les seves paraules, Blanco ja dóna per fet que també hi haurà TAV entre Tarragona i Castelló –fins a València ja estava previst–, i que passarà per una línia nova que no serà la que s'està construint entre Vandellòs i la Secuita, que ha d'estar a punt el 2012. Segons fonts properes, l'Estat es planteja usar en el futur la línia en construcció –que d'entrada serà d'ample ibèric fins a la nova estació de l'aeroport de Reus, si bé ja es deixarà a punt per reduir-la si cal a l'europeu– de manera prioritària per a mercaderies, i construir-ne una altra de paral·lela al costat per a passatgers. Una via que, de fet, ja es preveu en els esbossos del pla territorial parcial del Camp, ara pendent de l'aprovació definitiva.
Una segona proposta aprovada pel Congrés al maig, de fet, instava l'executiu estatal a «modificar» el pla estatal d'infraestructures del transport pel que fa al corredor mediterrani –que ara no ho inclou– «de manera que es disposi al llarg de tot el recorregut, entre València i la frontera francesa, de dues vies destinades als viatgers i dues més al trànsit de mercaderies, considerant l'ample internacional i l'alta velocitat al llarg de tot el corredor». Per això, el mateix text ja demana d'«agilitar l'estudi informatiu corresponent al traçat entre Tarragona i Castelló» –ja es parla sense embuts, doncs, que el document defineixi el traçat de la nova línia, de 190 quilòmetres–, que es redueixi el termini d'execució –les clàusules de la licitació parlen de 24 mesos– i que acabi «com més aviat millor el procés de planificació de la línia, establint-hi un calendari per l'execució».
La UE l'inclou en la xarxa ferroviària transeuropea
el puntEls ministres de Transports de la UE van acordar l'11 de juny passat a Luxemburg incloure el corredor mediterrani –entre Almeria, València, Barcelona i la frontera francesa– dins de les nou infraestructures prioritàries que abraçarà la futura xarxa ferroviària europea de transport de mercaderies. Tal com s'esperava, la llista també inclou el corredor atlàntic, que parteix de Lisboa i passa per Algesires, Madrid i Sant Sebastià abans d'entrar a França, i també reserva l'opció fins i tot que hi entri l'eix d'alta velocitat Madrid-Saragossa-Barcelona, que ara només és de passatgers. Pendent ara que l'acord es redacti i s'afini jurídicament una posició comuna perquè, previsiblement a l'octubre, entri al Parlament Europeu, el president del govern català, José Montilla, ja ha celebrat la notícia perquè implica que ja «hi ha una decisió política presa, que garanteix que s'hi destinaran els recursos necessaris i que s'acceleraran les obres en curs». Per si n'hi hagués algun dubte, Blanco ha reiterat després que prioritzarà que el corredor mediterrani «s'inclogui com a projecte prioritari en el marc de la revisió de les Xarxes Transeuropees de Transport», per la qual cosa l'Estat vol aprofitar l'impuls de la presidència de la UE que assumirà el primer semestre del 2010.
El TAV, encallat entre Montpeller i Perpinyà
el puntMentre l'Estat espanyol aposta pel corredor mediterrani i comença a acotar-hi terminis, els 155 quilòmetres del TAV entre Perpinyà i Montpeller encara generen dubtes. Els alcaldes de Barcelona i Montpeller es van entrevistar el 23 de juliol a Brussel·les amb el comissari de Transports per demanar-li el suport financer europeu perquè el tram pugui estar a punt també el 2015, cinc anys abans de les previsions actuals del govern francès. En la cimera francoespanyola de final d'abril, de fet, el president Sarkozy va deixar clar que el 2012 –quan es preveu tenir del tot en marxa el tram Barcelona-Perpinyà– almenys estarà habilitada la línia actual fins a Montpeller i Nimes perquè hi passin també els TAV, i es pugui completar el recorregut fins a Lió «en menys de quatre hores», i després fins a París. Les autoritats catalanes ho celebraven com un compromís de França pel corredor, si bé el mateix dia els estats espanyol i francès van acordar crear un grup d'estudi per construir un nou gran enllaç ferroviari transpirinenc –volen triplicar a mitjà termini el trànsit actual– a través d'Aragó.