la crònica
La doble lectura del cas Ryanair a Girona
Michael O'Leary, l'excèntric cap de Ryanair, va ser dimarts a Barcelona i va donar molt males notícies per a Girona a curt termini –ja esperades– i uns pronòstics a mitjà termini que poden veure's en positiu o en negatiu depenent del prisma amb què cadascú s'ho miri. De moment, la companyia irlandesa de baix cost torna aquest 2015 a retallar amb força a Vilobí –només oferirà 36 rutes a l'estiu, un 45% menys que dos anys enrere, i preveu transportar en tot l'any només 1,5 milions de passatgers–, però promet que després hi tornarà a créixer, tot i que deixa clar que de manera lleugera i que la idea és estabilitzar-se al voltant dels dos milions de viatgers. I és aquí on es pot veure el got mig buit o mig ple, perquè Ryanair confirma la seva retirada de Girona a favor de Barcelona, però alhora deixa clara la seva intenció de mantenir una base secundària a Vilobí. Dos milions de viatgers anuals queda molt lluny no només dels cinc milions a què havia arribat el 2008 i el 2009, just abans de començar a volar al Prat –i que és comprensible que no es repeteixin ara que Ryanair opera a Barcelona–, sinó també dels tres milions a què es va comprometre amb les institucions gironines i catalanes en l'últim acord signat el 2011; un acord que no ha complert mai i que ara ja és clar que mai no complirà. Per contra, sembla que el temor que Ryanair deixi Girona s'esfuma. O'Leary va ser molt clar: la companyia està “compromesa” amb l'aeroport gironí, que concep com “un número dos molt fort”, rere el Prat. El motiu, és clar, no és altruista: volar des de l'aeroport de Girona li surt rendible. La retallada de vols de l'any passat va fer que pugés molt l'ocupació, fins a una mitjana de 147 persones per vol –el 78% dels seients disponibles–, la millor xifra de la companyia a Girona des del 2007. Per fer-se'n una idea: Ryanair fixa en el 75% el llindar a partir del qual les rutes li són rendibles.
Tot i les bones dades de l'any passat, el cas és que aquest 2015 torna a tocar retallada. Ryanair, però, subratlla que és només per manca d'avions, sense aclarir perquè això sembla que afecta més Girona que cap altre aeroport –al 2014 ja va ser aquí on més va retallar de tot Europa–. La companyia irlandesa ha fet dues importants comandes a Boeing que li han de permetre ser l' aerolínia que més creixi la pròxima dècada: calcula passar dels 82 milions de passatgers transportats el 2014 a uns 150 milions el 2024. La primera comanda és per l'actual quinquenni, 2015-2019, i està formada per 180 Boeing 737-800 –l'avió que ja usa habitualment–, que permetran que la flota passi dels 304 avions actuals a 420 –alguns aparells es retiraran–. Aquest any ha rebut els 12 primers avions de la comanda i l'any que ve en rebrà 40 més. Algun o alguns d'aquests són els que li haurien de servir per començar la remuntada a Girona, on aquest estiu tindrà establerts només 5 avions, la meitat dels que hi tenia fa cinc anys i també la meitat dels que tindrà a Barcelona. En el segon quinquenni, 2019-2024, Ryanair ha encarregat 100 Boeing 737 MAX 200 –un aparell amb més seients, més espai per als viatgers i que permet reduir el soroll i la despesa de fuel–, amb l'opció d'ampliar-ho a 100 més.
En espera que algun dels nous avions es destini a Vilobí, l'aeroport de Girona haurà de superar primer la travessia del desert que suposarà aquest 2015. Serà un any en què mes a mes es tornaran a batre rècords negatius, com ja va passar l'any passat. Estem vivint, com s'ha repetit fins a la sacietat, el pitjor hivern, cosa que ha fet que s'hagi arrancat l'any amb la pitjor dada mensual de l'era Ryanair: només 49.334 viatgers al gener, un 16,7% menys que l'any passat. I les xifres en negatiu es mantindran almenys fins a l'octubre, quan acabi la pobra temporada d'estiu que es va presentar dimarts. O'Leary va dir que esperava començar la remuntada en la pròxima temporada d'hivern. Tenint en compte les xifres de l'actual, és fàcil pujar: ara només ofereix 14 rutes, menys d'un terç que fa quatre anys, quan acabava de començar el seu aterratge al Prat. La programació de l'hivern 2015-16 servirà per confirmar les intencions verbalitzades per Ryanair –i en què les institucions gironines i catalanes confien–, però la clau serà la temporada d'estiu del 2016, que serà la que marcarà la xifra de viatgers de l'any que ve i demostrarà més clarament l'aposta o no de Ryanair per Girona.
A banda de Ryanair, és clar, cal veure si l'aeroport de Girona és capaç de trobar més companyies interessades a operar-hi i que ajudin a millorar els números i a pal·liar la tan comentada Ryanairdependència. Sens dubte, és molt important que la companyia número 1 d'Europa en nombre de passatgers tingui base a Girona, però seria desitjable més diversificació. I, és clar, per afavorir-la seria clau un altre aspecte que sempre està en el rerefons de qualsevol debat sobre l'aeroport: poder-lo gestionar des del territori. Malauradament la privatització que s'ha fet d'AENA, que ha culminat aquesta setmana amb la seva sortida a borsa, allunya encara més aquesta possibilitat.