TP Ferro, una fallida anunciada

El tram transfronterer de l'alta velocitat, tal com ha estat concebut, no surt a compte i ha generat un forat financer de prop de 400 milions d'euros. Aquesta fallida anunciada –diverses veus havien alertat des de l'inici del projecte que la fórmula era insostenible– es va confirmar ahir amb un comunicat de TP Ferro, empresa concessionària de l'obra, en què anunciava que “ha informat el Tribunal de Comerç de Girona que està renegociant el seu deute amb els bancs”, o sigui que ha presentat preconcurs de creditors. TP Ferro és un consorci constituït a parts iguals per dues empreses constructores (la francesa Eiffage i l'espanyola ACS, de Florentino Pérez). El 2004, els governs francès i espanyol li van encarregar la construcció de l'alta velocitat entre Figueres i Perpinyà –amb la construcció del túnel de l'Albera–. L'obra va tenir un cost de 950 milions, que es va finançar entre aportacions de les administracions dels dos estats i un préstec que va contractar TP Ferro. El conveni preveia que els constructors recuperarien la inversió amb un peatge, que pagaria cada tren del TAV que passés pel túnel de l'Albera i que això permetria a TP Ferro retornar el deute contractat amb els bancs. Les previsions, però, no s'han complert; no ha circulat el nombre de trens previstos i TP Ferro no pot fer front al deute, que venç aquest 31 de març del 2015. Un deute que en data d'avui se situaria entre 360 i 400 milions, ja que TP Ferro apel·la a la confidencialitat del conveni i es nega a donar la xifra exacta del dèficit acumulat.

Fonts de TP Ferro explicaven ahir que ara s'inicia un període de quatre mesos, i a tres bandes (entre constructors, bancs i els dos estats), per renegociar el deute. Les mateixes fonts insisteixen a garantir que la circulació del TAV continuarà amb normalitat i que l'objectiu de TP Ferro és que, un cop renegociat el deute, el consorci continuï amb la concessió. Però la negociació ja es va iniciar el 2013 i ahir es va evidenciar que no hi ha acord; el preconcurs de creditors trasllada ara encara més la pressió als estats, i obre la porta perquè, al final, les administracions (o sigui els contribuents) hagin d'assumir part del deute.