Un estudi aconsella allargar el ramal de mercaderies de Girona fins a Flaçà per no saturar la línia de tren

El document, encarregat per la Cambra, analitza el futur ferroviari de la demarcació

L'estudi deter­mina els diver­sos horit­zons en què s'han d'exe­cu­tar les obres que hau­ran de per­me­tre millo­rar la xarxa fer­roviària giro­nina, amb l'objec­tiu de posar-la al dia i faci­li­tar el pas de trens de mer­ca­de­ries, con­jun­ta­ment amb el desen­vo­lu­pa­ment de ter­mi­nals de mer­ca­de­ries. «Volíem com­pro­var si encaixa la pla­ni­fi­cació fer­roviària amb el futur logístic de les comar­ques giro­ni­nes», deia ahir un dels redac­tors de l'estudi. Una de les pro­pos­tes és allar­gar el bypass de mer­ca­de­ries fins a Flaçà, per evi­tar el des­ni­vell dels túnels urbans de Girona i no coin­ci­dir amb el trànsit de regi­o­nals i roda­lies que hi haurà a les vies.

A grans trets, i sepa­rats en els horit­zons 2016 i 2026, s'aposta per con­ver­tir en ample mixt les dues vies entre Figue­res i Port­bou, com­ple­tar l'ane­lla de Figue­res i també la ter­mi­nal del Far d'Empordà, amb con­ne­xi­ons en ample inter­na­ci­o­nal i ibèric. A més, també es pro­posta allar­gar el ter­cer car­ril de Girona fins a Mollet en la via con­ven­ci­o­nal, per faci­li­tar-hi el pas de mer­ca­de­ries sense haver de can­viar de via. D'aquesta manera es vol evi­tar que l'aug­ment de trànsit de trens d'alta velo­ci­tat reper­cu­teixi en els de mer­ca­de­ries.

2,5 milions de tones de mercaderies

El 2007 les diferents estacions de mercaderies de les comarques gironines van moure més de 2,5 milions de tones de mercaderies. La diferència entre el complex de Portbou i Cervera i la resta d'estacions és abismal, perquè només en el primer la xifra era de 2,3 milions. A les terminals de Girona i Vilamalla hi va haver moviments superiors a les 100.000 tones, mentre que a Maçanet, Figueres, Llançà i Ripoll les quantitats van ser insignificants. La potenciació de Portbou com a terminal de mercaderies ha de servir per fer-hi arribar l'ample internacional, segons l'estudi una peça clau en els fluxos ferroviaris internacionals, si bé l'activitat pot anar-hi disminuint i s'hauran de buscar altres usos a les instal·lacions. La gran aposta ha de ser la terminal intermodal del Far d'Empordà, ara en construcció, on convergiran tant la línia del TAV com la convencional.

L'estació del TAV a l'aeroport, important

La connexió amb l'aeroport de Girona és un altre dels punts que destaca l'informe, ja que es considera «fonamental» l'estació per al TAV, per aprofitar-la tant pel que fa a passatgers com a mercaderies. Un dels principals problemes que es plantegen és la distància entre la terminal de l'aeroport i la futura estació, que es calcula que serà d'uns 550 metres, superior a la d'altres aeroports. Per això s'aconsella que la zona de serveis que el pla director urbanístic preveu fer al voltant de l'estació prevegi la integració urbana entre l'estació i la terminal de l'aeroport, connectant els dos punts amb un sistema de transport que permeti un trasllat ràpid i continu. L'estació del tren convencional també s'hauria d'aprofitar en aquest cas específicament per a les mercaderies, que haurien de donar servei a la indústria local.

«El problema és que Salt no el vol»

La Cambra de Comerç va presentar ahir l'estudi durant el seu ple, al qual va assistir el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal. El conseller va recordar que moltes de les actuacions que planteja l'estudi ja estan incorporades a la planificació tant del govern català com del de l'Estat, i va identificar els principals problemes per completar tota la xarxa ferroviària que ha d'assumir tant el transport de viatgers com de mercaderies al seu pas per les comarques gironines, i que poden originar colls d'ampolla. Respecte al bypass per a les mercaderies de Girona, va afirmar que «el problema és que passa per Salt, i allà no el volen». L'altre és completar la variant de Figueres, davant l'oposició local que ha generat tot el que s'està derivant del projecte del TAV: «Hi ha qui no vol canviar de lloc l'estació, doncs imagineu tancar l'anella», va dir. Respecte a l'estudi, va afirmar que un cop s'hagin acabat les obres de la línia d'alta velocitat, això permetrà reorganitzar la circulació de trens a tota la xarxa, i generar més espais per a les mercaderies. També va destacar el valor que aquest nou escenari logístic ha de representar per a l'economia del país. Finalment, el president de la Cambra, Domènec Espadalé, va demanar al subdelegat del govern espanyol, Francesc Francisco-Busquets –present en l'acte–, que l'Estat agiliti els projectes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.