Rialp es reinventa

Els pobles que envolten l'embassament de Rialp també se'n volen beneficiar. I fins ara tenen la sensació que no en treuen res, mentre que la resta del país sí que en treu partit. Per aquest motiu, els sis municipis del Consorci Segre-Rialp (la Baronia de Rialp, Ponts, Tiurana, Oliana, Bassella i Peramola) han iniciat aquesta setmana un procés participatiu per definir un pla especial urbanístic que permeti desenvolupar un projecte turístic al voltant del pantà. L'objectiu final és poder-hi construir al voltant instal·lacions com ara embarcacions, càmpings i hangars, entre d'altres, així com garantir una làmina d'aigua suficient, també en època de reg, per poder dur a terme activitats esportives i lúdiques a l'embassament.

Actualment, l'embassament alimenta els primers regs del canal Segarra-Garrigues (en seran molts més a mesura que aquest canal
es vagi desenvolupant) i, amb el d'Oliana, abasteix d'aigua el canal d'Urgell. A més, l'actual pla territorial no permet fer cap instal·lació en el sòl del voltant de l'embassament, declarat no urbanitzable. “L'única manera de poder fer coses és que tirem endavant un pla d'aquestes característiques, sempre que es demostri que hi ha interès general”, ha explicat l'alcalde de la Baronia de Rialp, Antoni Reig, que també és vicepresident del Consorci Segre-Rialp.

El pantà de Rialp es va construir l'any 2000 i el seu objectiu principal era retenir aigua del Segre per tal d'abastir els regs del futur canal Segarra-Garrigues, ara en construcció i amb alguns trams ja en funcionament. La construcció del pantà va obligar a traslladar la població del poble de Tiurana, que va quedar inundat per les aigües del pantà. La nova Tiurana es va construir turó amunt. “És un embassament imposat perquè altres puguin regar, i creiem que és de justícia que els pobles del voltant també ho puguem aprofitar i puguem generar activitat econòmica amb l'objectiu de fixar la població al territori”, argumenta Reig, que defensa una solució “consensuada entre tots” i que implicaria les administracions, els regants i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. “S'han de poder fer coses aquí també, o ens quedarem sense territori i la gent anirà a Barcelona a apuntar-se a l'atur”, clama l'alcalde.

De moment, el procés s'ha posat en marxa amb unes primeres reunions informatives als pobles. La idea del consorci és que el pla director urbanístic estigui basat en les aportacions dels veïns i dels agents econòmics locals. “No és una iniciativa dels ajuntaments, sinó de
la mateixa gent de la zona, que vol fer coses i l'actual ordenament no ho permet”, diu Reig, que afirma que de moment no hi ha cap projecte inversor damunt la taula, sinó “una demanda general de la gent per obrir la porta a la possibilitat de crear nous projectes, sempre en benefici general”.

En paral·lel, el Consorci Segre-Rialp ha començat a treballar perquè Rialp es converteixi en el primer pantà de Catalunya amb la distinció d'estació nàutica d'interior. L'objectiu és convertir-lo en el referent de les aigües tranquil·les a les comarques de Lleida, amb equipaments per a embarcacions i activitat turística i de serveis, i “amb les mesures necessàries de caràcter urbanístic per fer compatibles les actuacions i activitats amb la protecció del medi rural i natural”, sostenen fonts del consorci.