La massificació a les platges d’interior fa regular-ne l’ús

L’ús de rius, gorgs i pan­tans com a plat­ges d’inte­rior ha cres­cut els últims anys, fins al punt que la mas­si­fi­cació que patei­xen part d’aquests espais ha obli­gat orde­nar-los. El Ber­guedà ja va apos­tar per regu­lar la riera de Merlès l’any pas­sat pre­ve­ient mul­tes con­tra l’inci­visme i la comarca fa un balanç posi­tiu del pri­mer estiu que s’aplica. Ara, el Sol­sonès n’ha seguit els pas­sos. Les últi­mes set­ma­nes, diver­sos ajun­ta­ments han apro­vat orde­nan­ces que pre­ve­uen san­ci­ons entre 750 i 3.000 euros. L’objec­tiu és aca­bar amb acti­tuds incíviques com ara l’acam­pada i l’apar­ca­ment en llocs no per­me­sos, les bar­ba­coes quan hi ha pro­hi­bició de foc i les tones de dei­xa­lles que els visi­tants dei­xen entorn dels rius, entre d’altres. Els alcal­des expli­quen que s’han arri­bat a tro­bar gent que es dutxa amb sabó al riu, que hi banya el gos o que hi va a ren­tar la roba. També gent que fa gra­fits a les pedres, que deixa ampo­lles tren­ca­des a terra o que recull la brossa però deixa la bossa pen­jada d’un arbre.

L’Agència Cata­lana de l’Aigua (ACA) té una nor­ma­tiva que regula el bany i la nave­gació a rem, vela i motor als embas­sa­ments, els estanys i les lla­cu­nes. El regla­ment, del 2014, per­met el bany de dia a la majo­ria d’espais, excepte al vol­tant de les pre­ses dels pan­tans. En el cas del pantà de Sau, per exem­ple, està permès el bany en les zones habi­li­ta­des i també la nave­gació de diver­sos tipus d’embar­ca­ci­ons. Però aquesta regu­lació no fa referència a l’ús lúdic o turístic d’aquests espais. Fonts de l’ACA afir­men que “regu­lar l’afluència o no de banyis­tes a zones de bany inte­rior depèn de l’auto­no­mia muni­ci­pal”.

Per això, els ajun­ta­ments han pres la ini­ci­a­tiva a l’hora de com­ba­tre l’inci­visme a les plat­ges d’inte­rior. Els muni­ci­pis del Ber­guedà –i algun del Lluçanès– per on passa la riera de Merlès van apro­var, l’any pas­sat, unes orde­nan­ces per regu­lar l’acti­vi­tat en aquest espai natu­ral pro­te­git. La nor­ma­tiva pro­hi­beix, per exem­ple, aban­do­nar dei­xa­lles, apar­car i acam­par en llocs no per­me­sos, intro­duir espècies ani­mals o vege­tals no autòcto­nes i con­ta­mi­nar l’aigua, entre d’altres. Aquest ha estat el pri­mer estiu que l’orde­nança ha estat en vigor. L’alcalde de Bor­redà, Joan Roma, asse­gura que han acon­se­guit “limi­tar la presència de gent a la riera i tam­poc s’ha embru­tat tant com l’any pas­sat”: “A poc a poc, la gent va pre­nent cons­ci­en­cia que són en un lloc pro­te­git i que les dei­xa­lles no es poden dei­xar a qual­se­vol lloc. Podem estar rao­na­ble­ment satis­fets; hem fet un pas més en la pro­tecció de la riera.” Tot i això, l’alcalde asse­gura que amb vis­tes a l’any que ve, “hi hau­ria d’haver-hi una ampli­ació de la senya­lit­zació i mirar de reduir una mica la presència de per­so­nes en cinc o sis punts de la riera que estan massa ocu­pats”, sobre­tot en època de sequera, quan es posa en risc el cabal mínim.

El Sol­sonès també afronta la regu­lació, en aquest cas per pro­te­gir la ribera salada, l’aigua d’Ora, el pantà de Sant Ponç i la Llosa del Cavall. Ajun­ta­ments sol­so­nins han apro­vat orde­nan­ces que pre­ve­uen mul­tes de fins a tres mil euros per als infrac­tors. L’alcal­dessa de Cas­te­llar de la Ribera, Maria Claus­tre Sunyer, explica que, d’alguna manera, l’èxit d’afluència de gent ha aca­bat obli­gant a regu­lar-ho. “Hi pot venir tot­hom qui ho vul­gui, però hi ha moltíssima gent i s’ha de res­pec­tar l’espai”, afirma. Hi afe­geix que les mul­tes i les reto­la­ci­ons que ins­tal·laran no solu­ci­o­na­ran tot el pro­blema i reclama més cons­ci­en­ci­ació. L’alcalde de Cla­ri­ana de Car­de­ner, Fran­cisco Rovira, des­taca que la nor­ma­tiva, que ja està apro­vada al seu muni­cipi, “dona la pos­si­bi­li­tat de posar san­ci­ons i els fores­tals i els Mos­sos poden pre­sen­tar denúncia”.