El govern manté el creixement en 100.000 habitants a la demarcació d'aquí al 2026
Va aprovar ahir inicialment el pla territorial de les comarques gironines, l'eina que en defineix el seu futur urbanístic
El conseller va explicar ahir que l'objectiu és aprovar el pla definitivament aquest estiu, abans no acabi la legislatura: «Volem completar tots els plans territorials de Catalunya i, si bé el de Girona és ara mateix el més endarrerit, s'ha començat un camí que ens ha de permetre aprovar-lo el juliol o l'agost». De fet, ara el document estarà dos mesos a exposició pública, durant els quals s'hi podran formular les al·legacions. Nadal també ha explicat que es mantenen els creixements previstos perquè l'horitzó del pla és a llarg termini, i que per tant no es pot canviar per la crisi econòmica actual.
Graus de protecció
Si bé no aporta diferències respecte al document que s'havia publicat fa mig any, dos dels eixos principals del pla són els creixements urbanístics i la protecció del territori. Com a protecció especial hi figuren els espais PEIN, la Xarxa Natura 2000 i els parcs naturals. Un esglaó per sota hi ha la protecció territorial, que representen el 10,5% del territori, i que es consideren espais on no es podrà actuar per diversos motius. El principal és l'interès agrari o paisatgístic, però també pot ser per interès estratègic –que en un futur poden oferir serveis rellevants– o per la preservació del corredor d'infraestructures, de manera que espais vinculats al llarg de determinades infraestructures no es puguin ocupar per no hipotecar futures propostes. Finalment, hi ha la protecció preventiva, que són sòls no urbanitzables que no tenen cap altre grau de protecció.
Transformacions urbanes
Pel que fa a les transformacions urbanes, a part dels creixements previstos, hi ha diversos objectius. Per una banda, es vol consolidar l'àrea urbana de Girona, incloent-hi la zona aeroportuària, desenvolupar la de Figueres i consolidar la d'Olot, un cop s'hi vagin produint els canvis associats a la nova mobilitat, sobretot amb Vic. De la línia de costa es vol consolidar també els sistemes urbans existents, amb la finalitat de convertir les urbanitzacions en primeres residències. I pel que fa a les planes de la Selva i la vall de la Tordera, ja és un fet la pressió de la regió metropolitana de Barcelona, que cada vegada engoleix més aquest territori. Un factor important en aquests objectius està marcat per les infraestructures. A part de millorar la xarxa ferroviària, també es volen impulsar els eixos viaris pendents, que ja estan reflectits en d'altres documents com el pla d'infraestructures de transport. Pel que fa a les carreteres secundàries, es deixa que en els plans sectorials es defineixin com s'han d'executar les millores, si bé es posa èmfasi en què en les carreteres més petites hi han d'imperar els criteris d'integració paisatgística en l'entorn.
Les Guilleries, dividides en dues
Una de les diferències entre el pla que ara sortirà a informació pública i el que s'havia publicat després de l'estiu de l'any passat són els sistemes d'assentaments urbans amb què s'han dividit les comarques gironines, i que han passat de 28 a 29. El motiu és que s'ha dividit l'àmbit Guilleries-Selva, amb el resultat de dos àmbits separats: Sant Hilari Sacalm, per una banda, i Arbúcies-Tordera, per l'altra. El que pretenen aquests àmbits és que el principal desenvolupament urbà recaigui fonamentalment en les ciutats de més pes dins de cada àmbit, de manera que siguin aquestes les que articulin el territori. D'aquesta manera, es volen concentrar els creixements en aquests pobles i ciutats, fent que els nuclis més petits no puguin créixer desmesuradament i només mantinguin i millorin la seva estructura urbana actual. Els assentaments s'han definit segons el grau de maduresa dels municipis pel que fa a serveis, equipaments i teixit econòmic i social ja consolidat, i també en funció de les seves relacions amb els municipis contigus en el moment de definir l'àmbit. En el pla es defineixen els creixements que podran tenir els municipis segons cinc categories: creixement potenciat –allà on s'ha de potenciar el rang com a node territorial–; creixement mitjà o moderat; desenvolupament qualitatiu –on es considera que s'ha de mantenir el pes territorial, però que ja no es pot créixer més per motius com l'orografia o la protecció ambiental–; millora urbana i compleció, i manteniment del caràcter rural.
Xarxa de rodalies
En el pla s'incorporen també les mesures a emprendre respecte a la mobilitat, tant en carreteres com a la xarxa ferroviària. En aquest últim camp destaca la creació d'un sistema de rodalies a l'entorn de Girona, que aprofiti la línia actual entre Maçanet i Figueres, sense descartar fer-lo arribar fins a Blanes. A més, es vol aprofitar la línia d'alta velocitat per potenciar els serveis del TAV, i es planteja implantar un tren tramvia entre l'aeroport, Girona, Flaçà i un punt de la Costa Brava. A més, proposa estudiar el tramvia entre Girona i Sant Feliu de Guíxols i Olot. Finalment, proposa cinc intercanviadors entre la xarxa ferroviària i d'altres mitjans de transport.
Pla de l'Alta Garrotxa
Per una altra banda, ahir el Departament de Medi Ambient i Habitatge va anunciar que ha començat a redactar el pla especial de l'espai natural protegit de l'Alta Garrotxa, una tasca que ha adjudicat a l'empresa La Vola. Ara, s'està en la fase de diagnosi del pla, que s'haurà de convertir en l'instrument tècnic i jurídic que establirà els objectius de recuperació i de conservació de l'espai natural, així com també les actuacions a portar-hi a terme. Fins ara, l'Alta Garrotxa disposava d'unes normes de l'any 1995, que són les que regulen els usos i les activitats que s'hi poden fer, i on s'han sumat el pla de delimitació o la regulació per a l'acampada i l'escalada. El pla actualitzarà totes aquestes normes, i està previst que s'acabi a final del 2012.
