Gasos que cotitzen
Les empreses del Camp i de l'Ebre tenen gairebé la meitat (46,8%) dels drets d'emissió assignats en el conjunt de les empreses catalanes
Els drets d'emissió d'una tona de CO² –diòxid de carboni– han cotitzat a 13,02 euros de mitjana, els últims trenta dies, a la borsa de compravenda de drets, Sende CO². El diòxid de carboni que s'emet a l'atmosfera forma part dels nous valors econòmics que es deriven del pla nacional d'assignació de drets d'emissió de gasos d'efecte hivernacle, en base als compromisos fixats pels estats en el Protocol de Kyoto. La Unió Europea i, com a conseqüència l'Estat espanyol, van aprovar un primer pla entre el 2005 i el 2007, «un període que podríem qualificar de prova o d'habituació de les empreses a la directiva, abans de l'entrada en vigor del mercat internacional, entre el 2008 i el 2012», explica el professor en dret financer de la URV, Rodolfo Salassa. En aquest mercat internacional, a partir del Protocol de Kyoto «s'assignen unes quotes d'emissió als estats i aquests les distribueixen a les empreses».
46% de Catalunya
Les empreses incloses en el pla nacional d'emissió al Camp i a les Terres de l'Ebre tenen assignats uns drets d'emissió de 8,8 milions de tones de gasos aquest 2010, una xifra que representa pràcticament la meitat (46,8%) de les permeses en el conjunt de les empreses catalanes, amb 18,8 milions de tones assignades. Les empreses tenen assignats pràcticament els mateixos drets en el quinquenni entre els anys 2008 i 2012. Si bé els drets d'emissió de CO² s'han convertit en un nou referent de la cultura industrial, els gasos atmosfèrics que contribueixen a l'efecte hivernacle i que es contemplen al protocol de Kyoto s'amplien a altres de menys mediàtics: metà, òxid de nitrogen, hidrofluorocarburs, perfluorocarburs i l'exafluorur de sofre.
En la primera proposta d'assignació, entre el 2005 i el 2007, les empreses del Camp i de l'Ebre van rebre uns drets d'emissió de 24 milions de tones. Els drets concedits també van representar gairebé la meitat dels concedits al conjunt de les empreses catalanes.
Drets gratuïts
En el pla estatal, l'Estat ha lliurat gratuïtament els drets d'emissió. Les empreses que estan obligades a formar part del pla, segons les condicions de la directiva europea, han hagut de certificar les perspectives de creixement productiu que justifiquen la quantitat de drets de contaminants que sol·liciten i que, en certa manera, responen a estratègies empresarials en relació amb els quatre anys de l'assignació. El pla, que acaba l'any 2012, donarà lloc a un nou sistema pel qual les empreses aspiraran als drets per mitjà de subhastes. A més, segons comenta Rodolfo Salassa, les emissions industrials que es regulen a través del Protocol de Kioto s'ampliaran a altres activitats com ara les aerolínies o els automòbils. La modificació en el sistema, fa veure, pot ser que acabi repercutint sobre el cost del servei o del producte final que paga el client. El període d'obligatorietat de la directiva i de la gratuïtat dels drets d'assignació ha tingut daltabaixos. Si bé inicialment les empreses es podien mostrar reticents al compliment, els drets que han adquirit s'han transformat en guanys, a causa del fet que han pogut vendre els drets que els han sobrat. En els casos de davallades de producció, els més habituals en l'etapa de crisi actual, o bé per l'aplicació de mesures de correcció de les emissions, aquests drets que tenen adquirits els poden transformar en una font d'ingressos inesperada. Aquest cas l'han experimentat diverses empreses del Camp i de l'Ebre, les quals, en funció de l'estratègia empresarial que adoptin, podran vendre o bé acumular els drets d'emissió del quinquenni. Un exemple poden ser les plantes d'Enagás, a Banyeres del Penedès, i a Tivissa, on, segons les dades auditades, l'empresa ha tingut un excedent de catorze mil tones.
Tones de més emeses a l'atmosfera
Les empreses del Camp i de l'Ebre incloses al pla nacional d'assignació de drets d'emissió de gasos d'efecte hivernacle van llençar a l'atmosfera 291.537 tones de gasos més dels que tenien assignats el 2008, el primer any auditat des de l'entrada en vigència del mercat internacional sobre la base de Kyoto. Cap empresa, però, va incórrer en anomalia. Això s'entén per l'aplicació de les fórmules que regulen el mercat i que s'estableix d'acord amb les emissions assignades (que lliura l'Estat), les emissions verificades (les que l'empresa presenta a l'Estat) i els drets d'emissió lliurats (que correspon al conjunt dels drets que l'empresa ha utilitzat). En la diferència entre els drets assignats i els lliurats és on intervé el mercat de compravenda per mitjà del qual les empreses equilibren el seu mercat d'emissions. Les formes d'equipara-ho són diverses. La primera consisteix a utilitzar els drets assignats per anys posteriors, ja que les quotes anuals es poden fer valer fins al 2012. La segona consisteix a adquirir els drets a empreses que tenen excedents o comprar-los a la borsa i, finalment, en tercer lloc, es poden adquirir per mitjà de la «participació en plans de desenvolupament net en països subdesenvolupats», exposa Rodolfo Salassa. Les intervencions en la reducció d'emissions en aquests països –per implantació de tecnologia neta– es transformen en drets d'emissió a les plantes que les mateixes empreses tenen als països desenvolupats. En aquest cas, el 2008 només han verificat actuacions d'aquestes característiques la planta de Cemex a Alcanar (117.438 tones); la planta de Gas Natural a Vandellòs i l'Hospitalet (279.907 tones): Hisane, a Reus (6.161 tones) i Tortosa Energia (8.298 tones).
