JOSEP JUAN SEGARRA
PORTAVEU DE LA PLATAFORMA CAMPANYA PELS SEDIMENTS
“No s’ha regulat res i el mar s’ha menjat zones senceres del Delta
Les darreres riuades han alimentat l’Ebre i el Delta. La Campanya pels Sediments insisteix que cal obrir les comportes dels embassaments per arrossegar més matèria i vida riu avall
La Campanya pels Sediments defensa la necessitat d’una normativa marc europea per abordar la gestió integral dels sediments als rius. Només en el cas del Danubi hi ha un protocol que en regula la gestió i, en aquest sentit, una normativa comuna seria una eina efectiva per a la millora dels deltes i, en el cas català, per la preservació del delta de l’Ebre. Presenten l’afer dels sediments com una qüestió de rellevància mediambiental i fins i tot n’han fet un documental. De què tracta?
Comença amb el que va ser l’inici de la Campanya pels Sediments, que va ser presentada l’1 de febrer del 2015. A partir d’aquí s’explica la feina feta durant tres anys, els arguments que hem anat recollint per tractar el tema, les mocions presentades als ajuntaments de les Terres de l’Ebre o la proposta de resolució a la Comissió de Medi Ambient i Sostenibilitat del Parlament de Catalunya.
Si el tema dels sediments no s’ha regulat és perquè no es tenia consciència de la importància que tenen els sediments per a la salut dels rius i de les desembocadures?
Ja fa temps que es té aquesta consciència, com a mínim fa quinze anys que l’assumpte és notori, des de les grans mobilitzacions en defensa de l’Ebre. El problema ve de molt abans perquè es crea amb la construcció dels grans embassaments, aproximadament a la meitat del segle XX. Ja s’hi hauria pogut actuar perquè la problemàtica fa anys que està identificada. Però el Govern de Catalunya va optar per la política de comprar els terrenys més propers al mar i deixar que el Delta i el mar es regulessin sols. No s’ha regulat res i el que ha passat és que el mar s’ha menjat zones senceres del Delta.
De qui és culpa?
La gestió dels sediments implica diverses administracions, també la Generalitat hi té coses a dir perquè és competent en les conques internes. Caldria estudiar molt millor la gestió dels sediments que es fa a d’altres països i veure, per exemple, els sistemes de bypass en els embassaments.
El conveni del Danubi, per exemple, és un precedent que demostra que la gestió correcta dels sediments és efectiva per a la millora dels deltes? Pot ser referent per a una llei comunitària?
És un precedent que indica que hi ha hagut una majoria al Parlamet Europeu per arribar a un acord en la gestió dels sediments. Fa pensar que seria possible assolir una majoria per tenir una normativa europea sobre els sediments.
Si no es regula per normativa, serà impossible aconseguir una gestió acurada perquè els rius arrosseguin matèria fins a les desembocadures?
Fer actuacions complexes serà difícil. Durant la presentació del documental vam fer un debat on hi havia els tècnics de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE). Ells asseguren que quan Acuamed certifiqui que la neteja de l’embassament de Flix està acabada, llavors la CHE sí que li podrà exigir a Endesa que obri les comportes de fons de Riba-roja i Mequinensa. Però, en teoria, els residus de Flix estan confinats i la CHE ja podria actuar perquè hi ha una normativa de seguretat que exigeix que els mecanismes de la presa han de funcionar correctament. En cas que hi hagi mai una inestabilitat a la presa, només es pot buidar pel fons i, per tant, la CHE ha de fiscalitzar que els comportes de fons dels embassaments obrin correctament. A la pràctica, no ho fa, no ho controla.
La CHE afirma que ens equivoquem si creiem que buidant Riba-roja i Mequinensa haurem resolt el problema del Delta. Asseguren que cal apostar per les barreres salines, els dics de protecció i per la regeneració de la costa.
Per a ells és molt més fàcil dir que la solució del Delta es troba a la desembocadura, perquè així no han de fer res, poden continuar fent el que han fet tota la vida i cobrant el mateix. Possiblement s’hagin de combinar diferents actuacions, però els sediments són prioritaris perquè suposen l’equilibri natural. La CHE no pot tirar pilotes fora, obrir les comportes segur que servirà, si bé potser no per evitar completament l’enfonsament del Delta, sí per reduir el problema.
Per què no obren les comportes? Quins motius tenen?
Han actuat sempre a pedaços, no hi ha gestió integral dels sediments. Fan el que els és més còmode, la CHE no ha estat mai còmplice de la problemàtica del Delta. Potser temen pels residus de l’embassament de Flix o per la central nuclear i els seus filtres, que probablement hauria d’aturar uns dies l’activitat si hi hagués arrossegament de sediments, i, tot plegat, la CHE preferix anar fent. Per la seva part, Endesa tampoc no hi té cap interès, a desembassar, mentre pugui anar produint energia elèctrica, la resta els importa poc.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
