Especulació a la costa
La costa amenaçada
L’associació Salvem la Pineda d’en Gori de Palamós està recollint fons per presentar un recurs al Tribunal Superior de Catalunya en què es demanarà la nul·litat plena de la llicència d’obres
A principis de març, un informe de la comissió d’Urbanisme de Girona va obligar l’Ajuntament de Pals a modificar el POUM
Al lloc web costabravas.com s’hi pot llegir: “La Pineda d’en Gori és un bosc de pi blanc mediterrani, lliure d’edificacions, que s’estén al costat del tram del camí de ronda de la costa de Palamós, entre la cala de s’Alguer i la platja de la Fosca. És un entranyable racó on els estiuejants solen fer el seu pícnic al costat de la platja, a l’ombra dels arbres per, posteriorment, passejar fins a cala Fosca, el cap Gros, cala es Castell...” Avui el redactat és anacrònic. i més des que el 19 d’octubre de l’any passat, la junta de govern local de Palamós va atorgar el permís definitiu a la societat Residencial Cala S’Alguer SL, una empresa que segons consta al web de la promoció que fa per a la venda l’entitat immobiliària Lucas Fox, amb seu a Suïssa i de capital català, és un treball conjunt de Certis Corps i Vincke, que amb un pressupost de 4.253.504,70 euros ha iniciat les obres de construcció de dos edificis. En total, 48 apartaments de luxe, amb uns preus que aniran dels 320.000 euros per un de dues habitacions a 395.000 per un de tres. “Busquen un benefici material, ofereixen intangibles com el clima, el paisatge –assegura Núria Vidal de Llobatera, d’Ecologistes en Acció–, la vista a cala s’Alguer, al poblat ibèric, el port, i no els fa res malmetre tot un conjunt harmònic que s’ha mantingut al llarg dels anys. Quan s’hagi acabat les obres i s’hagin venut els pisos, els promotors marxaran però els edificis es quedaran i la Pineda d’en Gori mai tornarà a ser el que era.”
El 9 d’abril, la veterana activista Catherine Perelló Scherdel, representant de SOS Empordanet, va enviar una carta a l’Ajuntament en nom de la plataforma Salvem la Pineda d’en Gori-s’Alguer en què es denunciava que l’espai que s’està urbanitzant forma part de l’Espai de Protecció d’Interès Natural i Xarxa Natura 2000 Muntanyes de Begur i “de l’entorn de protecció que delimita l’espai declarat bé cultural d’interès nacional, el conjunt històric de cala s’Alguer, on queda inclòs tot el camí tant si és públic com privat d‘accés a la Pineda d’en Gori, queda, doncs, dins l ‘àmbit protegit, on no es pot construir ni modificar res”. Després de mostrar una certa decepció perquè la llicència es va atorgar, indica, “en un moment en què els fets tan importants que van succeir a Catalunya el mes d’octubre ens van distreure dels terminis per poder fer les al·legacions en el termini establert”, no dubten a criticar la recreació virtual presentada per la immobiliària, on es pot comprovar com l’arquitectura dels nous edificis xoca frontalment amb l’entorn on aniran ubicats. Aquest és un problema menor si tenim present que la lluita per salvar aquest espai natural fa més de trenta anys que dura. Segons va declarar a la ràdio local Teresa Farrés, alcaldessa de Palamós quan es va fer l’última revisió del POUM, el planejament que s’executa és el successor d’un d’anterior que preveia la urbanització total de la pineda i el seu entorn i va ser gràcies a aquesta revisió del pla que es va plantejar una negociació amb la propietat que va derivar en un conveni urbanístic en què es va establir la protecció i el pas de la pineda a domini públic i el trasllat d’una part de l’edificabilitat prevista a la finca que ocupava el càmping Vila-romà, a l’avinguda Catalunya.
En aquest aspecte, Lluís Puig l’actual responsable municipal, assegurava a aquest diari que l’afer de la pineda és un problema heretat i el seu equip de govern s’ha limitat a atorgar la llicència d’edificació i les d’urbanització que es van aprovar el 2013: “No les podíem revocar perquè des del nostre punt de vista estaven ben donades, però el que sí que podem fer és que se segueixin escrupolosament els terminis i que l’afectació sobre l’entorn sigui la menor possible.”
Zeta Figa, una de les cares visibles de l’associació proteccionista, assegura que en l’afer de la pineda no es va informar cap veí de Palamós que el terreny era urbanitzable des de feia molts anys i assegura que és fals que la llicència compleixi totes les normatives, ja que “no tenen en compte el POUM de Palamós, no compleix ni l’alçària (16 m) ni el coeficient d’edificabilitat, ni té el consentiment obligatori del Departament de Cultura, la qual cosa fa que s’incompleixi l’article 33 de la llei 9/1993 del patrimoni cultural català”. “Tampoc és cert que s’hauria d’indemnitzar els constructors amb molts milions; tot depèn de la interpretació que es faci de la llei”, afegeix.
Són petites escletxes que els contraris a la urbanització volen aprofitar per recuperar l’espai. Pau Bosch, arquitecte i expert en dret urbanístic, assegura que s’ha obert una finestra per poder portar el cas a la justícia i és per això que l’associació està recollint fons per presentar un recurs al Tribunal Superior de Catalunya en què es demanarà la nul·litat plena de la llicència. L’arrossada del 15 d’abril que va servir per recollir fons per a advocats i especialistes i tirar endavant una denúncia que té el suport de col·lectius i entitats ecologistes i culturals del territori, va ajudar a consolidar una proposta que busca frenar un nou atemptat contra la costa. Com diuen els seus impulsors: ”Intenta aturar la destrucció patrimonial i si la gent de Palamós es va aixecar per aturar Castell creiem que ens hem de tornar a mobilitzar i buscar recursos per lluitar contra uns canvis que poden ser irreversibles degradant el paisatge i el patrimoni de totes i tots.”
Salvada la platja de Pals?
Una amenaça que segons un manifest titulat “Salvem el litoral gironí” signat conjuntament per deu entitat ecologistes denuncia que la costa s’està venent a inversors majoritàriament estrangers que no tan sols han reactivat l’especulació sinó que han posat en perill espais emblemàtics com el Golfet de Palafrugell, sa Riera o Aiguafreda de Begur i amenaça greument la platja de Pals.
El darrer sorral semiverge que queda a la costa empordanesa ha hagut de lliurar una dura batalla per poder mantenir un estatus amenaçat per especuladors, grans promotors i administracions que han vist en els tres quilòmetres i mig de sorra un negoci immillorable i ha portat els defensors de l’indret a una interminable pugna amb resultats dispars. Fins a l’any 1960, Pals es va mantenir al marge del fenomen turístic. A la platja, les antenes de Ràdio Liberty i un parell de xalets eren l’única presència humana, però des d’aleshores, la colonització de l’entorn ha portat a l’obertura de càmpings, la urbanització d’Arenals de Mar, el mas Tomasí, sa Punta, el Puig Vermell, Palsmar, o el Puig Sa Guilla.
El primer pla parcial d’ordenació urbana del 1985 recollia que tota la platja era urbanitzable, la qual cosa va generar una complicada relació entre l’Ajuntament i un promotor particular que va impulsar una permuta impossible que traslladava les zones verdes a una zona muntanyosa i les edificables a una plana a tocar del mar que la sentència número 119 de 22 de febrer del 2011 del TSJC va tombar. Pau Bosch portaveu de Salvem platja de Pals ha assegurat: ”Nosaltres hi vam presentar recurs i el vam guanyar. El tribunal va deixar clar que no es podia urbanitzar fins que no s’hagués redactat un nou pla general. Es demanava la llicència amb trenta anys de retard i no es comptava que hi havia una nova normativa ambiental i de mobilitat.”
El 28 de gener del 2015, el ple de Pals va aprovar provisionalment el nou POUM. El 2016, l’equip de govern integrat per CiU i Junts per Pals, al·legant la vigència de l’antic pla parcial va iniciar els tràmits que permetien construir en primera línia de mar, avisant que si el promotor decidia defensar els seus interessos urbanístics i portar el consistori al jutjat una sentència desfavorable podria provocar la ruïna de l’Ajuntament. “La proposta –assegurava Bosch– passava per construir 2.500 habitatges a la zona de Rodors-Roca Blanca, però si tu poses 10.000 persones a tocar de la platja, a set quilòmetres d’un poble que té 2.500 habitants, canvies tot el model urbanístic i la manera de funcionar.” Un informe de l’ACA de 15 de desembre del 2016 desaconsellava les grans urbanitzacions a la zona ja que obligaria a ampliar la xarxa d’aigua potable i podria generar problemes d’abastament als pobles que en són deutors. A principis de març, un informe de la comissió d’Urbanisme de Girona obligava l’Ajuntament de Pals a modificar el POUM. Els 2.500 habitatges que plantejava la proposta redactada pel consistori en cinc zones costaneres passaven a 1.076. Es consideraven no urbanitzables els dos càmpings Interpals i Neptuno i la Pineda de Pals, Rodors Sud i Puigpedrós. Tot i que l’informe no fa cap referència a les zones conegudes com a Rodors 1 i 2 i s’ha denunciat l’increment de l’índex d’edificabilitat –ha passat de 0,24 metres quadrats a 0,50– els ecologistes han valorat el veredicte com una petita victòria. Creuen que la platja es pot salvar.
