Urbanisme

Especulació a la costa

Morir d’èxit?

L’anunci de la construcció d’un macrocàmping a Garriguella aixeca suspicàcies entre una part dels veïns, que creuen que els portarà massificació turística

Malgrat la paralització de la consulta sobre el port i sobre la modificació dels accessos a es Cars, a Tossa es manté la pugna entre dues maneres d’entendre el turisme i el desenvolupament futur de la vila

La idea de construir un port esportiu a Tossa ja havia sorgit als anys setanta del segle passat

Gar­ri­gue­lla és el cen­tre d’un petit món. És a dis­set quilòmetres de Figue­res, a nou i mig de Llançà, a dotze de Cas­telló d’Empúries i a trenta-cinc de la fron­tera amb França. Les esti­va­ci­ons del puig de Sant Sil­ves­tre defi­nei­xen un pai­satge d’alzi­nes sure­res i pine­des que van a morir a una plana de vinyes, cere­als i oli­ve­res que for­men una visió única de l’Empordà. Cent quilòmetres més al sud, a Tossa de Mar, el mag­ne­tisme de la Vila Vella –que aquests dies és plena de core­ans, ja que s’hi va rodar l’anunci d’una beguda refres­cant específica d’aquest país i han vol­gut tre­pit­jar el ter­reny per­so­nal­ment– i el cer­cle de mun­ta­nyes de Cadi­re­tes i l’Albera han man­tin­gut el caràcter par­ti­cu­lar d’un indret, bate­jat per Marc Cha­gall com “el paradís blau”, que ha anat per­dent l’essència a mans d’un espe­rit depre­da­dor aliè als roman­ti­cis­mes. No volem mar­car cap ruta entre el nord i el sud, sinó asse­nya­lar la con­tra­dicció entre dues mane­res d’enten­dre el desen­vo­lu­pa­ment del país i com les exigències de deter­mi­nats plan­te­ja­ments urbanístics poden hipo­te­car el futur de les dues pobla­ci­ons.

Tant Gar­ri­gue­lla –un poble de 857 habi­tants on es poden comp­tar un càmping, dos hotels, cinc cases rurals i dotze res­tau­rants, i que viu essen­ci­al­ment de la terra, de la vinya i l’oli­vera– com Tossa de Mar –que tot i l’eclosió turística ha sabut man­te­nir un cert aire d’inde­pendència i lli­ber­tat fugint de models mas­si­fi­cats com el del seu veí Llo­ret– es poden con­si­de­rar dos models èxit, que es veuen amenaçats per macro­pro­jec­tes urbanístics des­ti­nats a can­viar-ne la idi­o­sincràsia per sem­pre.

El juliol del 2016, la soci­e­tat Fin­ques Agro­pecuàries de Pera­lada SL, amb la seu social al pas­seig de Gràcia de Bar­ce­lona i repre­sen­tada per Jaume Vilar­dell, va pre­sen­tar un pla espe­cial urbanístic per implan­tar un càmping a Gar­ri­gue­lla. L’avançament del pla espe­cial que va rebre l’Ajun­ta­ment el 2 de febrer del 2015 pro­po­sava la uti­lit­zació de 174.816,21 metres qua­drats (17,48 hectàrees) de les fin­ques situ­a­des a ponent del muni­cipi, entre la carena del puig de la Malaveïna i la plana de con­reu del marge esquerre de la riera de Gar­ri­gue­lla, en uns ter­renys del mas Tòfol. La ins­tal·lació pre­veia donar cabuda a 1.995 usu­a­ris en 665 uni­tats d’acam­pada, 265 de les quals es podrien des­ti­nar a bun­ga­lous. Tot i la defensa que ini­ci­al­ment en va fer l’equip de govern, encapçalat per Isa­bel Tei­xi­dor Damm, que havia gua­nyat l’alcal­dia amb Junts per Gar­ri­gue­lla (marca blanca d’ERC), la des­pro­porció entre el que pro­po­sava la nova infra­es­truc­tura i la rea­li­tat d’un poble que no arri­bava als 1.000 habi­tants va des­fer­mar pro­tes­tes entre diver­sos sec­tors, que després d’una con­vo­catòria a la coo­pe­ra­tiva agrícola, i amb el suport d’Iae­den-Sal­vem l’Empordà, van deci­dir impul­sar l’asso­ci­ació Sal­vem Gar­ri­gue­lla i enge­gar diver­ses acci­ons –com ara reco­llida de sig­na­tu­res, cami­na­des popu­lars i pen­jada de pan­car­tes– des­ti­na­des a atu­rar el pro­jecte. El con­sis­tori defensa el càmping, perquè, segons diuen, apor­tarà noves infra­es­truc­tu­res, generà movi­ment econòmic i, com va decla­rar Tei­xi­dor, com­por­tarà “la pos­si­ble cre­ació d’una sei­xan­tena de llocs de tre­ball”. La part contrària ho posa en dubte, ja que, com asse­gura Joan Sal­merón, por­ta­veu de l’asso­ci­ació, “no com­pleix les nor­ma­ti­ves vigents ni té en compte les neces­si­tats i els recur­sos exis­tents a la comarca”. A la llista de retrets –que comença asse­nya­lant el fet que, segons el pla ter­ri­to­rial de les comar­ques giro­ni­nes, la zona on s’ubi­ca­ria el càmping està qua­li­fi­cada “com a sòl de pro­tecció ter­ri­to­rial d’interès agrari i pai­satgístic”–, s’hi ha d’afe­gir la dis­po­ni­bi­li­tat d’aigua en una zona amb aqüífers esgo­tats i les com­pli­ca­ci­ons deri­va­des de l’arri­bada mas­siva d’uns grups hete­ro­ge­nis de població que podrien alte­rar la pau social. “No em fa cap gràcia –asse­gu­rava Sergi López de Pablo– que un poble com aquest vegi tren­cat el seu equi­li­bri per un tipus de turisme que podria alte­rar les nor­mes de con­vivència.” Marta Ball-llo­sera, por­ta­veu d’Iae­den-Sal­vem l’Empordà, remarca que la cam­pa­nya con­tra el macrocàmping intenta fer veure que “és un pro­jecte molt insos­te­ni­ble que res­pon a un model econòmic de mono­cul­tiu turístic que s’escampa a l’inte­rior i que ofega la pos­si­bi­li­tat de repen­sar un model vin­cu­lat al ter­ri­tori, a l’agri­cul­tura i a la page­sia”.

Paradís tren­cat

El 14 de novem­bre del 2016, Tossa de Mar va sal­tar als infor­ma­tius esta­tals quan el TSJC va sus­pen­dre pro­vi­si­o­nal­ment el referèndum que havia con­vo­cat el con­sis­tori gover­nat per Gisela Sala­dich i que s’havia de cele­brar el diu­menge 20 amb la pre­gunta “Esteu d’acord amb la ini­ci­a­tiva de modi­fi­car el pla gene­ral d’orde­nació urbanística muni­ci­pal per pos­si­bi­li­tar la futura cons­trucció d’un port, els seus acces­sos, un hotel de cinc estre­lles i qua­tre habi­tat­ges a Tossa?”.

A la zona esco­llida, es Cars –un espai cata­lo­gat d’interès, però no pro­te­git pel PEIN–, el pro­jecte pre­veia un port de tres dàrse­nes, 453 amar­ra­ments, garat­ges, magat­zems, 5.000 metres qua­drats de locals comer­ci­als, un hotel i xalets, i pro­me­tia feina per a 1.200 per­so­nes. La pro­posta va ser aco­llida per les auto­ri­tats locals i algun sec­tor de la població com un mannà que podria asse­gu­rar feina tot l’any, però alhora va des­fer­mar divergències entre, d’una banda, els veïns que apos­ta­ven pel nou model –que en el fons con­sis­tia a atraure un turisme de mas­ses que por­ta­ria més dina­misme econòmic i més acti­vi­tat cons­truc­tora i comer­cial– i, de l’altra, els que con­si­de­ra­ven que la vila havia de man­te­nir els nivells de qua­li­tat que li havien permès ser un destí cobe­jat per famílies i viat­gers que bus­ca­ven bon ser­vei i tran­quil·litat. Es van aixe­car veus en con­tra, com les del Cen­tre Excur­si­o­nista i Amics de Tossa, asso­ci­ació nas­cuda el 1992 que, entre altres objec­tius, col·labora en la pro­tecció i la con­ser­vació del medi natu­ral. Segons asse­gu­ren els seus por­ta­veus, Ramon Gas­cons, Jaume i Sebastià Lle­o­nart, per enten­dre el que està pas­sant a la vila cal remun­tar-se al 9 de juliol del 2015, quan el Depar­ta­ment de Ter­ri­tori i Sos­te­ni­bi­li­tat va apro­var el nou POUM i, qua­tre mesos després, ja se n’havien dema­nat vuit modi­fi­ca­ci­ons. “Entre d’altres, la cala Morisca, l’última cala verge, que a la banda de garbí per­tany a Llo­ret i que està pro­te­gida des de fa més de dotze anys, men­tre que per la part de Tossa es demana un canvi d’usos del sòl per fer una zona hote­lera de 56.806 metres qua­drats, 26.000 dels quals són edi­fi­ca­bles, i una zona resi­den­cial de 26.621 metres qua­drats”, explica Gas­cons. “A la platja de la Mar Menuda –con­ti­nua Gas­cons–, es volen requa­li­fi­car fins a 21.288,77 metres qua­drats de sòl de pro­tecció fores­tal, aug­men­tar 3.300 metres qua­drats el sos­tre pri­vat i aixe­car a pri­mera línia de mar (o sigui, recu­lar 20 metres, com mana la llei de cos­tes) un hotel «de tres plan­tes més una», defi­nició que fa l’alcal­dessa per no dir que se n’aixe­quen qua­tre.”

La pro­hi­bició de la con­sulta sobre el port va aixe­car veus ira­des –un res­pon­sa­ble polític con­ver­gent va qua­li­fi­car el síndic de greu­ges, Rafael Ribó, que s’hi havia mos­trat en con­tra, de “figura agra i sinis­tra”–, i es van viure moments d’incer­tesa fins al 17 de novem­bre del 2016, quan el jut­jat con­tenciós admi­nis­tra­tiu número 2 de Girona va infor­mar que el magis­trat deses­ti­mava les al·lega­ci­ons pre­sen­ta­des pel con­sis­tori, con­cloïa que la con­sulta no es podia fer sense el permís de l’Estat i en decre­tava la sus­pensió defi­ni­tiva. No ha estat el capítol final.

La idea de cons­truir un port espor­tiu a es Cars ja havia sor­git als anys setanta del segle pas­sat i va ser recu­pe­rada el 2002 pel govern de CiU, men­tre que, el març del 2012, l’equip de Gisela Sala­dich, ja al poder i amb la con­dició sine qua non que l’inici de les obres anés lli­gat a la con­sulta popu­lar, va sig­nar un con­veni amb les soci­e­tats Star Asse­tes i Fean­da2, pro­pietàries d’unes fin­ques de la zona des Codo­lar, per tirar enda­vant la cons­trucció. L’acció judi­cial ho va atu­rar.

“El pro­jecte del port no està des­car­tat, tan sols està para­lit­zat en espera que l’Ajun­ta­ment pugui fer la con­sulta –asse­gu­ra­ven els por­ta­veus d’Amics de Tossa–. Cre­iem que la pro­posta és un sub­ter­fugi. No es vol pre­gun­tar sobre el port, ja que fer-lo o no és res­pon­sa­bi­li­tat de l’Estat; el que es vol és dema­nar el permís del poble per modi­fi­car el pla urbanístic d’una de les zones de penya-segats més potents de la costa, obte­nir llum verd per arra­sar amb tot el lito­ral verge que tenim entre la Vila Vella i la cala Lle­vadó. Aquesta és la intenció.”

L’autopista
La prolongació de la C-32 fins a Lloret i Tossa ha comportat una nova polèmica entre els defensors del territori i els que demanen solucionar els problemes de mobilitat per competir en igualtat de condicions amb altres indrets on el turisme és prioritari. En aquest aspecte, el desembre del 2015, els ajuntaments de Blanes, Tordera, Lloret i Tossa de Mar van fer un front comú perquè l’ampliació de l’autopista fos una realitat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia