Platja d’Aro s’asseu amb Costes per la fi del passeig marítim
Una delegació del govern local negocia amb la nova direcció estatal “un hipotètic calendari” amb vista al 2021
Una delegació del govern de Castell-Platja d’Aro, encapçalada per l’alcalde, Joan Giraut, i els tinents d’alcalde Josep Maria Solé i Maurici Jiménez va visitar la setmana passada la nova directora general de Sostenibilitat de la Costa i del Mar estatal, Ana María Oñoro, per mirar d’encarrilar el final del passeig marítim entre la desembocadura del riu Ridaura i el Port d’Aro. A més del traçat pendent, van posar sobre la taula l’emplaçament d’una passarel·la lleugera perquè vianants, ciclistes –i ambulàncies, en cas d’emergència– puguin salvar el curs fluvial, una aspiració que acumula anys d’espera en calaixos.
Malgrat l’atzucac, el primer tinent d’alcalde socialista, Maurici Jiménez, destacava ahir que “de les hipotètiques voluntats ara es passa a un hipotètic calendari”, tot i destacar que encara no hi ha cap compromís en ferm. Per Solé, el fet que la passarel·la sigui lleugera “aplana el cost dels tràmits perquè el projecte avanci”.
El govern local va aconseguir esgarrapar el compromís que la redacció del projecte inicial, valorada en 80.000 euros, es pugui incloure en les partides de despesa corrent del Ministeri i surti a subhasta abans de final d’any, perquè quedi adjudicada i redactada a principis del 2019.
El consistori, regit per un govern de coalició entre CiU i el PSC, un cop hi hagi projecte manté el compromís de participar en el finançament de les obres, amb l’aportació municipal i la prevista dels promotors de l’ampliació del Port d’Aro. Però aquests aspectes resten ara pendents de l’evolució d’un projecte en què Jiménez diu que el municipi vol tenir veu i que es formula amb un caràcter “més naturalitzat i integrat amb la zona verda del parc dels Enamorats”, la pineda que ara separa el càmping Vall d’Aro del port. Si el Ministeri fa la feina, al llarg de 2019 podria encarregar el projecte executiu, però la durada de les obres, comptant amb adjudicacions i aturades estivals, faria que el nou tram no fos realitat “fins al final del 2020 o entrat el 2021”, calculava l’edil.
LA DATA
Desencallar el front urbà edificat
L’altra aspiració del municipi, recollida en la redacció de la llei de Costes vigent des del 2013 que preveia la regularització del front marítim del municipi, és la concreció del reglament –encara inexistent– que ha de fixar els termes del procediment per ordenar les finques afectades. El tinent d’alcalde d’Urbanisme, Josep Maria Solé, va insistir que “l’ordenació del front litoral urbà és una qüestió estratègica” per treure d’un estat d’abandonament immobles com ara l’antic hostal El Cabo, en primera línia, i ara, segons recordava ahir Solé, afectat “encara per les servituds de pas del domini públic maritimoterrestre, la zona de trànsit estatal i la jurisdicció del planejament municipal”. La inseguretat jurídica barra el pas a inversions que no siguin de millora en el domini privat i també bloca qualsevol reforma en un passeig marítim que demanda millores. Fins i tot l’ocupació de les terrasses, delegada per Costes en el municipi, resta pendent ara del reglament.
