Pantalles per salvar aus a la C-31 i la C-65, a la Costa Brava Centre
Un estudi encarregat per Territori i Sostenibilitat recomana instal·lar barreres amb vegetació o de fusta, en viaductes, per evitar atropellaments
El duc és una de les espècies més vulnerables
El Departament de Territori i Sostenibilitat ja disposa de l’estudi ambiental per millorar la connectivitat i mitigar els efectes adversos sobre l’avifauna al llarg del traçat de l’autovia C-31 / C-65 entre Calonge i Santa Cristina d’Aro. El treball, elaborat en els darrers mesos per la consultora palafrugellenca Medis, ha prescrit la necessitat d’un apantallament amb espècies vegetals, i fusta en ponts i viaductes, per mirar d’impedir les col·lisions accidentals d’aus contra vehicles.
Fonts del Departament confirmen que la solució més òptima és instal·lar 3.464 metres lineals d’arbrat, de 4 metres d’altura i 163 metres més de fusta, amb una altura de 3,5 metres a la resta del traçat al quilòmetre 312 i entre punts quilomètrics el 318,9 i 320,5 de la C-31 –al terme de Calonge– i entre les fites dels quilòmetres 4 i 5 de la C- 65, a Santa Cristina. En la redacció de l’estudi s’han tingut presents les observacions del Grup de Natura Sterna i especialistes de la UdG, que van aportar dades per cercar solucions per mirar d’aconseguir elevar les franges de vol de les aus.
L’encaix pressupostari i d’execució de les millores, ara mateix, no té data, però el president de Sterna, Jaume Ramot, xifra en sis els ducs morts per atropellament que l’entitat ha detectat en els darrers anys, una dada que no comptabilitza els que hagin pogut detectar els Agents Rurals. El darrer exemplar mort d’aquesta espècie rapinyaire i protegida va ser una femella que van trobar el dilluns 3 de setembre a la C-65, prop del restaurant Les Panolles.
És una de les zones on l’estudi recomana l’apantallament, en un punt connector entre els espais protegits de les Gavarres, al nord, i l’Ardenya-Cadiretes, al sud, paral·lel al curs del Ridaura. Per Ramot, una solució senzilla serien xiprers, o bé pantalles de fusta –perquè les plàstiques, transparents, també afavoreixen les topades de les aus. L’altre punt crític és a Calonge, al pas entre els puigs Palet i de Can Vilar, a la baixada on hi ha el radar fix.
L’electrocució, un altre risc
Ramot destaca que el Baix Empordà és un dels punts més dinàmics per a la recuperació del duc, amb 22 territoris de posta i 17 parelles censades actives reproduint-se amb una mitjana lleugerament superior als dos polls per niu cada any, per bé que la mobilitat de l’espècie fa que, per exemple, el darrer exemplar trobat sense vida fos aliè a la zona. L’entitat ambientalista, en paral·lel, treballa en altres fronts, com ara la protecció de les línies elèctriques amb aïllants i rectificacions de la posició dels cables que dificultin el risc d’electrocució de les aus i d’altres espècies, com ara l’àliga cuabarrada.
