“Hem trobat el primer niu d’abella asiàtica a la Península”

En un domicili particular del barri barceloní d’Horta. Ens van cridar per treure un niu i aleshores vam veure que no era abella autòctona, sinó l’anomenada Megachile sculpturalis. És el primer rusc localitzat a la península Ibèrica, i això vol dir que en els propers mesos en trobarem més. Aquesta abella és originària del Japó i la Xina. A les persones les pot picar o no, igual que les abelles autòctones, però és enorme! Sols el cos mesura entre 3 i 4 centímetres, ales a banda. Quan vola sembla un helicòpter i espanta molt la gent. Els agraden els troncs morts, que foraden per fer-hi nius. Està declarada espècie invasora i s’alimenta també de nèctar, així que competiran amb les abelles autòctones pel menjar.

Sí, però de moment no hem rebut gaire resposta. Sí que ha despertat molt d’interès entre els científics que hem consultat. Ara ho enviarem a les universitats.

Els nius que desmuntem a les ciutats troben les condicions ideals perquè tenen l’espai i la temperatura idonis i les fonts de menjar i beure a prop. Trobem nius de cinc o deu anys d’antiguitat, amagats per evitar la mà humana. En recordo un, al barri de Sants, de quinze anys.

Aquest de Sants feia 3,5 metres d’alt per 1,5 d’ample i vam estar unes 60 hores per desmuntar-lo, lligant-nos amb cordes... Barcelona cada cop té més zones verdes perquè ha apostat fort per reconvertir la trama urbana en mixta. Hi ha aigua i flors, i les abelles funcionen com al camp.

S’ha posat de moda instal·lar caixes amb abelles a les ciutats. Els particulars i alguns ajuntaments ho veuen com una activitat interessant, però no és el mateix fer-ho amb el clima de París o Berlín que tenint els calorosos i llargs estius de Catalunya. Aquí ja hi ha eixams espontanis, afavorits pel clima. Els ruscos són una menjadora fàcil per a la vespa asiàtica. De fet, una part dels sis nius de vespa asiàtica que hem desmuntat enguany al Barcelonès eren a cinquanta metres d’un rusc d’abelles.

Perquè els humans no en traiem profit directament i les picades són terribles. Amb la primera tens una inflamació que pot durar dies, però si dura més de quatre o cinc dies, això ha de ser un signe d’alerta, perquè la segona picada ja pot tenir una reacció anafilàctica. La vespa té funcions en l’ecosistema, com ara controlar plagues.

A més de picar amb el fibló, mossega amb la mandíbula. També projecta verí i ens hem de protegir els ulls per treballar. La mida és escandalosa i s’alimenta d’abelles.

No. Les espècies invasores s’adapten molt bé al medi i quan les vols controlar ja fem tard, perquè no estem preparats per fer-hi front i tampoc s’hi inverteix. Trobo fort que es deixi en mans dels que n’estan patint els efectes [els apicultors] el control. Es poden retirar nius en llocs habitats, perquè hi ha hagut casos de mort per picades. Però hi ha llocs on és molt difícil fins i tot de detectar, com ara en capçades d’arbres a 30 metres.

Normalment, primer localitzem on és per després obrir-hi un forat i tenir-hi accés. Es desmunta molt a poc a poc, amb cura, sobretot si és a prop del carrer i pot haver afectació a les persones. És una feina perillosa, malgrat anar tapats. Es fa a mà, tot i que de vegades usem un petit aspirador per posar-les en una caixa de trasllat. Finalment, de nit, que és quan són totes al rusc, les portem a un apicultor de la zona.

A les botigues avui encara en venen, de glifosat... D’altra banda, l’impacte de l’ús dels nous pesticides, els anomenats neonicotinoides, s’està demostrant que afecta greument el sistema de navegació de les abelles. Tenen dificultats per tornar a casa i la colònia entra en declivi perquè no rep prou aigua ni aliment. Aquests pesticides funcionen com una drogodependència i les abelles necessiten anar a aquella font alimentària constantment. Hi ha governs que ja els han prohibit. Veurem què fa Espanya.