Urbanisme

Els edificis del Sun Village no hauran d’anar a terra

El TSJC dona la raó a Palau-saverdera, que apel·lava a la impossibilitat d’execució de l’enderroc

L’Ajuntament indemnitzarà amb 404.000 euros la part demandant

Queden serrells per ajustar però ja no hi ha l’amenaça de l’enderroc

S’aixeca l’espasa de Dàmocles que pesava sobre l’Ajuntament de Palau-saverdera des del 2006. Aquell any el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va sentenciar que la quarantena d’habitatges del complex Sun Village s’havien d’enderrocar. La demolició hauria pogut significar pagar unes indemnitzacions als propietaris que s’havien arribat a avaluar en dotze milions. Ahir finalment l’Ajuntament va poder anunciar als veïns que això no passarà, i ho va fer amb un comunicat penjat al web municipal i titulat El Sun Village no s’enderrocarà. “No havíem perdut mai l’esperança, però avui podem dir que aquesta interlocutòria del Tribunal Superior és un alleujament”, diu l’alcaldessa, Isabel Cortada. La interlocutòria és la resposta que esperava l’Ajuntament del TSJC a la tramitació d’impossibilitat legal d’execució de la sentència d’enderroc, i la resposta és positiva: el TSJC declara la impossibilitat legal i transmuta l’enderroc en el pagament d’una indemnització de 404.000 euros a la part demandant (indemnització que ja havia pactat l’Ajuntament).

Isabel Cortada i el seu equip de govern van entrar a l’alcaldia de Palau-saverdera al 2015 i es van trobar sobre la taula l’herència del cas del Sun Village, que s’havia iniciat al 2001 i embolicat al llarg dels vuit mandats consecutius de l’anterior alcalde, Narcís Deusedas. “Resoldre aquest cas era una prioritat quan vam entrar a l’Ajuntament”, diu Cortada. El primer pas, al desembre del 2015, va ser un conveni amb la part demandant per fixar la indemnització que pagarà l’Ajuntament: 374.231 euros, més 30.000 euros de costes judicials. Amb aquest acord a la mà, l’Ajuntament ha fet valer la impossibilitat legal d’executar l’enderroc tenint en compte que, al 2012, ja s’havia concedit una llicència de legalització del Sun Village (tot i que el POUM del 2012 s’hagi anul·lat, vegeu peça). “Queden serrells, que no vull minimitzar i en els quals estem treballant per adequar el POUM tal com ens ho exigeix la llei, però ja no tenim l’amenaça de l’enderroc a sobre; no crec que algú encara vulgui insistir en l’enderroc ara que el TSJC ens dona la raó”, diu l’alcaldessa.

La interlocutòria que l’Ajuntament va fer pública ahir és datada del 27 de novembre del 2018. Cortada explica que el govern municipal ha volgut “anar amb peus de plom”, esperant que tots els serveis jurídics i l’advocat de l’Ajuntament (el mateix que ha portat el cas en els mandats anteriors), confirmessin que s’han esgotat els recursos possibles i que aquesta vegada sí, es tanca l’amenaça de l’enderroc. “Estem molt satisfets de poder posar fi a tants anys d’incertesa. Ho diem tant en nom dels qui vam formar part de l’equip de govern al juny del 2015, com en nom dels qui hi som ara, satisfets pel resultat dels esforços que han donat el seu fruit”, conclou el comunicat de l’Ajuntament als veïns.

LES DATES

2002
Una veïna denuncia
que l’acord del 2001 que autoritzava la construcció del Sun Village incomplia el POUM.
2006
Sentència ferma del TSJ C
que dona la raó a la denúncia i ordena l’enderroc dels 40 habitatges del Sun Village.
2019
Es publica
la interlocutòria del TSJC (de final del 2018), que conclou la impossibilitat d’executar l’enderroc.

“Segueix sent il·legal”, diu l’advocat encara en litigi

“Aquest edifici segueix en la il·legalitat total i qualsevol podria demanar-ne l’enderroc”, insistia ahir l’advocat Joaquim Oliva. Representa els inversors i propietaris de terrenys que han obert l’últim front amb el Sun Village. Ho van fer paral·lelament als passos que ja havia iniciat el govern d’Isabel Cortada per evitar l’enderroc. Al 2012 el govern de l’alcalde Narcís Deusedas va aprovar una modificació del POUM. Aquests propietaris van presentar-hi al·legacions perquè es consideraven perjudicats; com que l’Ajuntament no va atendre les seves peticions van decidir denunciar el POUM. Al 2017, el tribunal no els va donar la raó en les seves reivindicacions concretes però sí que va admetre un aspecte de la demanda: va considerar que la modificació del POUM del 2012 s’havia fet amb la finalitat de legalitzar a posteriori el Sun Village i va anul·lar el pla general, tornant a la normativa urbanística anterior, que datava del 2006. “Els meus clients no demanen l’enderroc del Sun Village; només van fer unes al·legacions per demanar poder urbanitzar uns terrenys”, deia l’advocat en aquell moment. Però com que no se’ls va atendre van impugnar el POUM utilitzant l’arma del Sun Village. Aquest és un dels últims serrells pendents de tancar. En tot cas l’última interlocutòria del TSJC recull que el tribunal té coneixença de la nul·litat del POUM del 2012. Per validar la impossibilitat legal d’execució de l’enderroc, el TSJC es basa en una llicència de legalització del Sun Village, també del 2012, però contra la qual ningú ha recorregut.

Indemnitzacions com a mal menor i no enderrocs

Esteve Carrera

Els 404.000 euros d’indemnització que haurà de pagar l’Ajuntament de Palau-saverdera seran assumibles. “Ens hem anat preparant, fent estalvi, racionalitzant despesa i aconseguint un romanent de tresoreria, amb el qual hem de poder afrontar aquest cost”, diu l’alcaldessa de Palau-saverdera. Quan es pot evitar, la indemnització sempre sembla preferible a l’execució d’una demolició, que acaba sent una resolució poc freqüent tot i l’existència de sentències fermes d’enderroc. L’any 2013 l’Ajuntament de Darnius va fer aterrar una casa del carrer de l’Horta, arran d’una sentència judicial que determinava que la llicència no s’havia donat correctament. El litigi s’havia iniciat anys abans (al 2005), i es van succeir tres alcaldes abans no es va tancar el cas. La denúncia es basava en el fet que les construccions superaven l’alçada permesa. Un altre cas destacat a l’Alt Empordà va ser el de l’edifici Royal Marine, a Roses. L’any 2016 l’Ajuntament de Roses va tancar dotze anys de litigis judicials, amb sentències i recursos, acceptant pagar una indemnització de 2,2 milions d’euros, com a mal menor, per no haver de demolir en part un edifici que superava d’1,3 metres l’altura permesa. El cost d’aquell enderroc hauria pogut costar uns 13 milions d’euros.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.