Pals s’allibera del cargol poma
Conclouen els quatre anys sense presència ni indici del mol·lusc invasor, detectat i erradicat l’agost del 2015
S’ha reprès per primer cop la sembra d’arròs a les parcel·les que es van declarar en quarantena, de manera satisfactòria fins ara
La Generalitat declararà la zona lliure de la plaga a la tardor, quan es completi la collita
Els arrossaires de Pals han tancat, d’acord amb la normativa de la UE, els quatre anys de quarantena requerits per tornar a declarar tota la zona de conreu oficialment lliure de la plaga del cargol poma. Les alertes de l’Associació de Defensa de la Varietat (ADV) Arròs de Pals van saltar el 13 d’agost del 2015, quan en el decurs d’una retirada d’arròs salvatge en una parcel·la de Fontclara s’hi van trobar tres exemplars adults del mol·lusc invasor, a més de diverses postes d’ous de color rosat, que són l’indicador més visible de la seva presència. Després que diversos arrossaires, amb suport dels serveis de sanitat vegetal del Departament d’Agricultura i els Agents Rurals, pentinessin a fons el camp, recs i finques annexes, només van aconseguir trobar un quart exemplar i neutralitzar, finalment, 27 postes d’ous. Però veient els resultats, van fer bona feina i han aconseguit posar fre a l’amenaça.
El president de l’ADV, Josep Pericay, confirmava aquesta setmana la bona notícia: “Hem rebut el vistiplau del Departament per tornar a conrear arròs a la finca, després dels períodes de guaret i vigilància que marcaven els protocols europeus”. Des del servei de sanitat vegetal de la Generalitat, el seu cap, Jordi Giné, diu que la decisió es va consensuar en el marc de la comissió tècnica de seguiment de la presència del mol·lusc, amb els altres actors que durant aquest temps hi han participat –l’ADV, les Comunitats de Regants, el Parc Natural del Baix Ter i els Agents Rurals.
Prova en condicions reals
L’aigua ha tornat a córrer, doncs, pels recs i inundar les tres hectàrees que, aproximadament, s’havien mantingut dessecades durant tot aquest temps per evitar que algun exemplar o ou incontrolat pogués reviscolar. Es tracta d’una espècie molt resistent, que sobreviu en estat latent sota terra en espera que la humitat i la presència de cereal li garanteixin les condicions per reproduir-se. En qüestió de dies, aleshores, fan diverses postes amb centenars d’ous –uns 400 de mitjana– cadascuna. Un ritme de proliferació frenètic que podria haver arribat a colonitzar tota la zona humida en pocs anys, com ha passat al delta de l’Ebre.
Per aquest motiu, en les setmanes posteriors a la troballa, a banda de buidar i precintar canalitzacions, ruixar l’àmbit amb els plaguicides més efectius –com ara les saponines– i fins i tot fer una crema controlada dels rostolls de les finques en quarantena, la represa de la sembra d’arròs i la inundació dels camps és la prova definitiva. Pericay i Giné expliquen que, tot i que sembla improbable que hi pogués restar cap exemplar –durant els tres anys llargs de guaret, a més, han anat llaurant els camps mecànicament a diferents profunditats per erradicar aquest risc– s’han intensificat els controls i inspeccions de la primavera ençà. Tots fins ara han estat negatius.
La resolució, a la tardor
La normativa fixa que, un cop transcorreguts els quatre anys des de la darrera manifestació de l’espècie invasora, que s’acaben de complir aquest final d’agost, “l’estat membre ho haurà de confirmar a través d’una publicació oficial”, detalla Giné. En aquest sentit, com que la resolució oficial de la Generalitat declarant el focus de Pomacea data del 21 d’octubre del 2015, el cap del servei de sanitat vegetal indica que la nova resolució s’ajornarà segurament fins que passi aquella data, ja a la tardor.
En aquelles dates, per bé que ja es podria haver avançat el tràmit a aquest mes, Giné argumenta que a més d’haver-se complir-se sobradament el termini legal, ja haurà finalitzat el procés de sega i recol·lecció del cereal a les parcel·les, cosa que facilitarà qualsevol inspecció.
La comissió tècnica no es dissoldrà
Pel que fa a la comissió tècnica de seguiment que es va constituir el mateix mes d’agost del 2015, Giné avança que es continuarà reunint de manera periòdica per mantenir les prospeccions i la vigilància, igual com es fa en altres zones humides teòricament lliures del mol·lusc a la Unió Europea, com ara els arrossars de la Camarga francesa.
L’òrgan ha servit durant tot aquest temps per decidir, primer, les mesures per erradicar la plaga, amb els successius tractaments, i el guaret dels camps, que es va anar debatent i fins i tot es va plantejar suavitzar el 2016, quan es va oferir introduir conreus alternatius i que requerissin un reg menor, com ara cereals o fruiters amb reg de degoteig. En tractar-se, però, de poques parcel·les i escassa superfície, l’ADV i els propietaris van apostar per mantenir-les sense producció. Enguany tot l’àmbit ha tornat a plantar-se, bé amb arròs als camps inundables o amb gira-sols, en els camps on no arriba prou cabal d’aigua.
