Urbanisme

Figueres es replanteja la reforma de la Sala Edison

El propietari, Antoni Escudero, disposat a analitzar la viabilitat de la reforma amb el nou govern local, amb qui es reunirà aviat

Lladó, Casellas, Amiel i Masquef ja hi van parlar en precampanya

La descatalogació i la modificació del POUM, els dos grans esculls

Figueres tornarà a posar pròximament sobre la taula la rehabilitació de la Sala Edison en aquest mandat, una reforma que arribaria per impulsar el centre històric de la ciutat de manera ferma. En els primers mesos de l’any, diversos dels caps de llista que van concórrer al maig a les eleccions municipals es van reunir amb el propietari, l’empresari Antonio Escudero. En concret, ho van fer Agnès Lladó i Pere Casellas i també Xavier Amiel i Jordi Masquef.

Escudero va avenir-se a les trobades perquè volia saber com veia la classe política local –que és a qui va prendre la iniciativa en totes les reunions– la predisposició a desenvolupar el projecte que va quedar encallat ja fa més de 15 anys. No hi ha dubte que en aquest temps l’edifici, junt amb la zona del carrer Sant Pau, s’ha continuat degradant. Des de les reunions preelectorals no hi ha hagut més reunions, però n’hi haurà en les pròximes setmanes perquè el govern actual vol tornar a posar sobre la taula la reforma de la Sala Edison, un projecte que públicament en període electoral només ha validat el PSC –fins a arribar a proposar-ho com un element clau en la recuperació de la capitalitat comercial i en la revitalització dels carrers Sant Pau, Vilafant i els sectors adjacents–, però que té en compte tothom.

El promotor Antoni Escudero és el propietari de la Sala Edison des de l’any 2004 quan, engrescat per l’alcalde Joan Armangué, va obtenir la propietat de l’antic cinema, esperonat també amb un avantprojecte propi de rehabilitació i reforma al darrere molt ambiciós. La reforma plantejada pel propietari, però, va topar amb la resistència cultural del Grup d’Estudi i Defensa del Patrimoni (GEDP), que va liderar una campanya de desprestigi de l’avantprojecte que, al seu parer, no respectava allò que havia de salvaguardar i desnaturalitzava l’edifici.

Debat ciutadà

El debat ciutadà s’havia allargat durant l’any 2003 i havia estat incisiu i trasbalsador per a la vida política local. Els partits es van haver d’alinear en una o altra posició. Els favorables, però, condicionaven en tots els casos la preservació de l’edifici original. Fins i tot la Comissió de Patrimoni de la Generalitat es va arribar a pronunciar favorable a l’avantprojecte d’Escudero, tot i que condicionava el seu vistiplau a la presentació de la documentació suficient per descatalogar l’edifici. Va ser quan Armangué va expressar el suport del govern al projecte, alhora que manifestava que l’adquisició per part de l’Ajuntament de la propietat no era possible.

Després del primer pronunciament de la Comissió de Patrimoni, es van fer al·legacions i al novembre del 2003 s’hi va pronunciar desfavorablement. S’afirmava que no es justificava prou la “pèrdua dels valors” que l’havien fet catalogar i que la distribució de la nova edificabilitat provocava una densificació notable. “En un principi l’edifici no ha perdut els valors pels quals va ser catalogat –manifestava la Comissió de Patrimoni al 2003– i que es resumeixen en la totalitat de la sala d’actes, l’escala i el vestíbul, el saló dels miralls i el jardí.”

Suport i compra

Posteriorment a això, l’alcalde Armangué va obtenir l’acord unànime de tots els grups i el suport a l’avantprojecte. Escudero finalment el va comprar a la família Cusí, que n’era la propietària. Poc després, a principis de gener del 2004, Escudero va manifestar que calia descatalogar-ho i que es comprometia a “conservar el que calgués”. Va ser quan els opositors es van rearmar i s’hi van oposar amb fermesa. Al llarg del 2005, la reforma es va encallar. Definitivament. Fins ara. Ni Santi Vila, ni Marta Felip ho van saber desenferritjar. Masquef no va tenir temps.

L’avantprojecte que tenia Escudero a les mans preveia la construcció d’entre 20.000 i 25.000 metres quadrats. Actualment, el promotor mateix preveu que al voltant de 7.000 metres quadrats es podrien construir sense canvi de normativa urbanística. Però que no en fa prou. El projecte de rehabilitació de la Sala Edison és molt ambiciós i inclou la construcció d’un hotel de cinc estrelles, galeries amb establiments de qualitat, aparcament i restaurants. Un dels plantejaments que exposa l’avantprojecte és l’acabament de la coberta de l’edifici. Es tractaria d’una terrassa mirador d’entre 1.500 i 2.000 metres quadrats. Aquest seria l’espai d’ús públic amb un accés exterior a través d’ascensors panoràmics.

LES XIFRES

1.500
metres quadrats.
Aquest és el mirador que té pensat Escudero que podria tenir ús públic.
20.000
metres quadrats.
Aquesta és la superfície que Antonio Escudero creu que caldria que s’edifiqués.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia