Cent anys del primer gran aiguat del segle XX a Girona
La pluja va provocar importants danys a la Devesa, als barris del Mercadal, Sant Pere de Galligants i Pedret
Girona ha estat històricament una ciutat molt castigada per les inundacions. Un d’aquests episodis va tenir lloc ahir va fer justament 100 anys, quan es va produir el primer gran aiguat de la ciutat durant el segle XX. No es té constància de víctimes mortals, però la inundació va provocar importants danys materials al sector de la Devesa i als barris del Mercadal, Sant Pere de Galligants i Pedret. La donació de la col·lecció de fotografies per part dels familiars dels mestres Maurici Gelabert i Maria Viñas al Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Ajuntament de Girona ha permès que, cent anys després, es puguin veure per primer cop imatges que permeten il·lustrar aquest episodi de la ciutat.
Concretament, els fets van tenir lloc la matinada del dia 6 d’octubre de 1919. Després de tres dies d’intenses pluges, el riu Ter es va desbordar a l’altura del Pasteral, i en poc temps les aigües descontrolades es van estendre pel pla fins arribar a Bescanó, Salt i Sant Gregori.
Un tap als tres rius
A Girona la llengua d’aigua va entrar per la Devesa i va inundar els terrenys adjacents, i, seguint el seu curs, va topar amb els rius Güell i Onyar, que ja estaven al límit del seu cabal. La confluència dels tres rius va fer un tap que va provocar una pujada sobtada del nivell de l’aigua als carrers contigus al riu Onyar. A la Rambla i al carrer Santa Clara l’aigua inundava els baixos i soterranis de les cases i sortia de nou pels balcons i les finestres de la façana del riu. Al barri del Mercadal la fúria de l’aigua va arrossegar fang i troncs i va negar les cases en qüestió de minuts. En alguns casos, l’aigua va arribar als dos metres d’altura.
Fang i arbres arrancats de soca-rel
El barri de Pedret va ser un dels més afectats a causa de la proximitat al riu Ter. La rapidesa amb què l’aigua va passar per sobre de la carretera i va entrar a les cases va fer que els veïns haguessin de buscar una sortida per la part posterior dels seus habitatges, enfilant-se muntanya amunt a través del terraplè del tren. L’endemà, 7 d’octubre, va arribar la calma i, gradualment, les aigües van anar baixant de nivell. El descens de les aigües va deixar una capa de fang i les restes dels arbres que havien estat arrancats de soca-rel per la força de l’aigua.
