La veu del món local?

La Federació de Municipis de Catalunya (FMC) és la veu del món local. És un òrgan de representació dels ajuntaments de Catalunya que defensa els seus interessos i que apropa la realitat municipal a les altres administracions, com ara la Generalitat o el govern espanyol, entitats o institucions europees. La FMC té plena autonomia per a la representació dels interessos dels seus membres davant de qualsevol instància. L'Associació Catalana de Municipis (ACM) es va crear per a la defensa dels interessos dels municipis i dels ciutadans de Catalunya i va adoptar el compromís fundacional de cooperar en la seva reconstrucció nacional.

Llegeixo un i altre cop aquests dos paràgrafs i cada vegada estic més astorat. M'agrada el que hi posa i penso en la gent que ho va redactar; hi sou encara? He mirat les vostres darreres notícies i activitats i no veig enlloc la realitat que jo i molts catalans respirem. Tots els que sou en aquestes organitzacions fa temps que, perdoneu, heu perdut el nord. Fa un parell de setmanes es va fer un gran impuls per carregar-se bona part de Catalunya i no heu dit ni piu. Es van acabar de repartir el pastís eòlic de Catalunya i no heu defensat els interessos de cap municipi. Ni defenseu la democràcia ni defenseu res. Perquè defensar la democràcia vol dir defensar els petits municipis que no volen alguna cosa, la que siga! La democràcia és la defensa del dèbil davant dels grans poders polítics o econòmics. Del nord al sud de Catalunya hi ha un munt de problemes mediambientals i vosaltres només mireu, uns i altres, la deriva dels vostres partits. Pobra herència, la que deixareu als vostres successors...

De veritat sou la veu del món local? Ningú alça aquesta veu per dir que hi ha municipis que estan lluitant contra la pròpia Generalitat? Us fa por fer la vostra feina o és que no és aquesta? No us escric això enfadat, sinó trist i decebut.

Aquestes eleccions seran les primeres que no aniré a votar des que tinc els 18 anys ( ara 37), però a més són les primeres que animo la gent a no fer-ho. Us heu carregat en tan poc temps l'esperança amb la classe política que no tinc paraules per fer-vos copsar aquesta gran tristor. Ja sé que no maneu, no sóc tan innocent. Ja sé que teniu les mans lligades. Però, de veritat teniu la consciència tan rovellada que no podeu ni fer un crit de tant en tant ni dir la veritat del que passa a Catalunya? Què coi explicareu als vostres fills i filles?