Platja d’Aro refà el passeig del ‘Glòria’ i dels pecats originals
Costes de l’Estat i el municipi s’alien per reparar el tram més malmès de l’eix i estendre la reforma a tot el traçat
S’obrirà un procés participatiu per afrontar el disseny final, en paral·lel al tram pendent cap al sud i salvant el Ridaura
Les obres de reforma del passeig marítim de Platja d’Aro han d’esborrar els greus estralls del temporal Glòria, de finals de gener. Però, sobretot, el Servei de Costes de l’Estat i l’Ajuntament confien que resisteixin l’embat de futures llevantades i, més enllà de netejar de sorra la superfície, erradicar les obres periòdiques de reparació. L’excavació i demolició de la franja de paviment més propera a la platja, que es va accelerar a partir de la setmana passada, ha palesat la fragilitat de l’obra feta als anys 80: una simple llosa de formigó sobre la sorra, de mig pam de gruix i enrajolada amb peces de pissarra que s’aixecaven i calia reposar tot sovint. Un maldecap per a qui hi ensopegava i, de retruc, per a la brigada i els serveis jurídics de l’Ajuntament, que entomaven les denúncies.
La col·laboració entre les dues institucions permetrà afrontar l’obra de major envergadura que l’Estat farà al litoral gironí per pal·liar els desperfectes de la tempesta, 995.000 euros amb càrrec al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. La partida se suma a les altres tres obres menors que el subdelegat de l’executiu estatal, Albert Bramon, va destacar ahir al litoral: 248.000 euros per reparar els espigons de Sant Antoni –i un tram de l’escullera del passeig a banda de reomplir-hi un esvoranc–, 32.500 per restaurar el pont d’es Sortell –a Cadaqués– i 211.500 per refer el mur del passeig de Sant Martí d’Empúries (l’Escala) i protegir-hi un tram de 25 metres de duna forestal.
Refer “desgràcies”
A Platja d’Aro, on Bramon va visitar ahir els treballs en curs, el subdelegat va donar valor al fet que l’actuació, a més de protegir, està “refent antigues desgràcies d’altres èpoques” amb la recuperació de zona de sorra i la reculada de set metres, que la primera tinenta d’alcalde, Montse Rovira, explicava que reduirà de 20 a 13 metres la secció del passeig, però reforçada amb l’escullera de rocalla un metre sota el nivell del mar i una urbanització més resistent, amb noves canalitzacions d’aigües pluvials i enllumenat que assumeix el municipi, 750.000 euros més abans de la reurbanització.
L’alcalde, Maurici Jiménez, va anunciar que engegaran un procés participatiu, si l’escullera funciona, per redefinir els 2 quilòmetres de passeig. I compta que el “pas enrere” de reculada implicarà “dos passos endavant” amb els plans per superar el Ridaura i fer arribar el passeig fins al Port d’Aro, amb les aportacions de l’Estat i els concessionaris de la infraestructura nàutica. Tot plegat, però, amb un calendari plurianual que encara s’haurà de definir en els pròxims mesos, i que podria anar més enllà del mandat present.
LES XIFRES
Insatisfets a Sant Antoni, tot i l’ajut, Palafrugell i Sant Feliu
J.T / E.AMés enllà de les actuacions completades abans de l’inici de la temporada d’estiu per Costes a Sant Antoni de Calonge, l’alcalde, Miquel Bell-lloch, encara lamenta que les reparacions van ser només parcials: “Hi ha una part de les obres que no es va acabar i una part de la platja que no es va refer”, mentre que el municipi ha hagut de cobrir la diferència entre els 1,3 milions de desperfectes globals, sobretot a la Torre Valentina, i els 250.000 euros invertits pel ministeri. Una situació similar s’ha produït a Palafrugell, on l’alcalde, el també republicà Josep Piferrer, recordava ahir que han assumit en solitari la reparació dels esvorancs a l’entorn del passeig Francesc de Blanes (Llafranc), tot i que anunciava que intentaran gratar algun ajut per a la recuperació definitiva dels murs, aquesta tardor. Costes ho condicionava, però, també a una reculada del traçat que, per la reduïda secció, veien inviable. I també han sufragat la consolidació de talussos al Golfet sense cap aportació. A Sant Feliu, l’alcalde, Carles Motas, també s’ha queixat de falta de suport per refer l’espigó escapçat a Rius i Calvet –reclamació instada per l’oposició– i als camins de ronda o la cala Maset.
El parc d’Aigües Braves de Salt, pendent
A Girona, s’ha d’instal·lar el nou parquet de Fontajau perquè el que hi ha ara és provisional, el mur del camp de futbol del Pont Major i arreglar camins propers al Ter, com ara alguns trams a Sant Ponç. A Salt, estan pendents de les subvencions per a la recuperació del parc d’Aigües Braves. S’han fet actuacions menors, entre les quals hi ha la reparació de camins a les Deveses i de les filtracions i els danys en escoles. A Bescanó, queda pendent reparar el Mirador del Ter. A Sant Martí de Llémena s’han arranjat camins rurals, igual que a Llorà i a Granollers de Rocacorba. L’ACA està fent diverses actuacions. A Celrà ha arreglat un camí pla que va desaparèixer i ha fet una escullera per protegir els camps del costat del riu. Ara s’arreglaran els pous municipals de captació d’aigua potable. A Sarrià de Ter queda pendent arranjar la pujada al Montserrat.
Enllestits els treballs i actuacions més urgents
A la comarca del Ripollès, l’Ajuntament de Ripoll ja ha enllestit les obres de reparació dels espais on era més urgent actuar: s’ha substituït el parquet del pavelló de l’Avellaneda i s’ha reparat la canonada general de subministrament d’aigua. Ripoll va ser el municipi més afectat, amb danys per valor de quasi 600.000 euros. De fet, han enviat la memòria valorada les administracions superiors i l’Ajuntament està en espera de rebre ajuts de la Diputació i del govern espanyol, tot i que els d’aquest últim encara s’han de confirmar. Vallfogona també va resultar força afectat. El temporal Glòria va provocar destrosses al Ripollès per valor de gairebé 2 milions d’euros. L’afectació va ser especialment greu perquè els danys es van afegir als que ja havia produït anteriorment el Leslie, calculats en 2,5 milions d’euros.
Alguns ajuntaments s’han hagut d’avançar
Els desperfectes més importants de la comarca, com al passeig d’Empúries, estan resolts. La Generalitat està a punt de resoldre la convocatòria d’ajuts als ajuntaments que en alguns casos s’han avançat per fer les obres de les reparacions.
Encara s’ha de recuperar el curs alt del Fluvià
A la Garrotxa, la Vall d’en Bas va ser el més afectat i resta en espera d’una subvenció del govern espanyol per arreglar les afectacions en cinc ponts sobre el Fluvià. Bona part dels 2,2 milions en danys a la comarca es van produir en camins.