Medi ambient

“És espectacular”

Més d’un centenar d’espècies han fet parada a la desembocadura del riu

Per l’ornitòleg Enric Badosa, la freqüentació humana és perjudicial

La lla­cuna de la desem­bo­ca­dura del riu Tor­dera ha des­per­tat l’interès dels afi­ci­o­nats a la natura i experts en fauna. Més d’un cen­te­nar d’espècies han fet parada i s’han ali­men­tat en el nou paratge des del mes de gener. Són dades de l’asso­ci­ació Natu­ra­lis­tes del Mont­ne­gre i la Tor­dera, que va néixer al juliol. El seu por­ta­veu, Enric Badosa, des­taca que el Glòria i el coro­na­vi­rus han con­tribuït a crear un paratge “espec­ta­cu­lar”. “És una pas­sada”, afirma.

Hi ha una situ­ació abans del tem­po­ral del 22 de gener i una situ­ació després, un punt d’inflexió. “[El Glòria] ha tras­to­cat la situ­ació. Va fer una apor­tació bru­tal de sedi­ments i la lla­cuna fa més de 300 metres”, explica Badosa. Sense la presència de l’home – “el gos espanta els nidi­fi­cants”, diu–, el paratge ha estat un punt de pas i de per­manència d’espècies “gai­rebé mai vis­tes”. “S’hi han vist indi­vi­dus que para­ven molts dies i hi pes­ca­ven. Per exem­ple, s’hi han vist qua­tre fla­mencs que s’hi han estat un mes, o fins a sis agrons blancs durant més d’un mes i mig. L’hàbitat és bo. El pro­blema que hi havia és la freqüentació humana”, explica. Des de mit­jans d’abril fins al 29 de setem­bre, l’enti­tat ha comp­tat 163 espècies entre Bla­nes i Mal­grat.

Badosa és biòleg, ornitòleg ane­lla­dor i mem­bre de l’Ins­ti­tut Català d’Orni­to­lo­gia. Sosté que els últims mesos han demos­trat que el que els convé a la desem­bo­ca­dura i al delta de la Tor­dera –fa un mes que la barra de sorra es va par­tir per la mei­tat– és menys presència humana. Recorda, a més, que l’extracció d’aigua de l’aqüífer per­ju­dica la bai­xada de sedi­ments al mar i que l’acció de l’ACA a l’hora de fer motes a prop del riu tam­poc hi ajuda.

Els càmpings, “una coti­lla”

Una altra de les acti­vi­tats huma­nes (i empre­sa­ri­als) és l’acció dels càmpings –dos a la banda de Mal­grat i un a la de Bla­nes, a prop de la desem­bo­ca­dura–. Badosa afirma: “Es tracta de natu­ra­lit­zar al màxim la zona i treure els càmpings, no sé si amb com­pen­sa­ci­ons econòmiques. Els càmpings, allà on són, són una coti­lla. Si el riu creix cap a una banda, hi ha el risc que patei­xin inun­da­ci­ons.”

El regi­dor de Ser­veis Muni­ci­pals de Bla­nes, Pere Lopera (En Comú Podem), coin­ci­deix amb Badosa. “En funció dels tem­po­rals, aquesta lla­cuna és una zona de pas de totes les aus migratòries que venen d’Europa i s’atu­ren, men­gen i con­ti­nuen en direcció al sud. Per això, s’hi ha de res­trin­gir el pas.” Lopera des­taca que la Tor­dera és un riu de molt cabal sota la superfície.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.