Medi Ambient
Respir per als boscos
Les pluges del 2020 van servir per consolidar la recuperació de més de 10.000 hectàrees, segons la xarxa que fa el seguiment dels boscos de Catalunya
Només hi ha quatre noves afectacions per sequera, que sumen 49 hectàrees
Els boscos que havien patit greus afectacions per la sequera de l’any 2016 van tenir prou pluja el 2020 per recuperar-se. El fet que l’any passat fos excepcionalment plujós, sobretot a l’hivern, i tingués una primavera i un estiu poc secs, ha permès guarir les ferides dels boscos catalans, segons el DeBosCat, que és la Xarxa de Seguiment de l’Estat dels Boscos de Catalunya que impulsa la subdirecció general de Boscos del Departament d’Agricultura. Durant el darrer any s’han registrat com a curades 10.395 hectàrees de bosc que havien començat a refer-se tímidament en els darrers anys.
Quan un arbre queda debilitat per la sequera, segons la pluja dels anys següents pot recuperar-se o morir. Per avaluar quina és la situació dels boscos, el DeBosCat fa un seguiment dels espais que han patit més severament els episodis de sequera per veure si són capaços de revifar-se i sobreviure fins a uns anys després. Mireia Banqué, tècnica del Creaf i coordinadora del DeBosCat, assegura que “els boscos tenen memòria” perquè “després d’una sequera pot ploure una mica i revifar-se, però per dins arrosseguen un estat de salut delicat i no els podem considerar cicatritzats fins a uns anys després”.
El fet que durant el desembre de l’any 2019 i el gener i febrer del 2020 en algunes zones plogués el doble o més del que és habitual ha estat decisiu per registrar una notable recuperació dels boscos de Catalunya, que, segons el director del DeBosCat, Jordi Vayreda, ha estat “la millor des del 2012”, que és l’any en què es va iniciar el programa de seguiment dels boscos catalans.
A tot Catalunya durant l’any passat només es van registrar afectacions a un 0,77% dels boscos, una xifra anecdòtica que fa que en aquesta darrera campanya pràcticament s’heretin els resultats de l’anterior. Només s’hi han detectat quatre episodis que ocupen unes 49 hectàrees; en comparació amb les dades del 2016, “són dades testimonials”, explica la coordinadora del DeBosCat. Les comarques que mantenen més superfície afectada tornen a ser Osona i el Pallars Jussà, i en menys mesura el Berguedà, el Gironès i el Montsià, totes per sobre de les 1.000 hectàrees. En tots els casos els episodis són antics, amb una única excepció: el Berguedà, que té un nou episodi de 10,7 hectàrees.
El projecte DeBosCat (Decaïment de Boscos de Catalunya) és una xarxa de seguiment de l’estat dels boscos de Catalunya que permet tenir una base de dades georeferenciada per a gestors i investigadors. Amb aquestes dades, el Creaf pretén que es pugui valorar l’estat dels boscos i els seus canvis al llarg del temps, així com identificar quines espècies i masses forestals són més vulnerables davant les pertorbacions i els canvis ambientals. El treball es fa en col·laboració entre el Creaf i el Cos d’Agents Rurals, que són els encarregats de desenvolupar el treball de camp.