Els volcans tenen memòria

El Croscat amb les estructures mecàniques i maquinària de gran tonatge en plena acció extractiva de greda és una imatge gravada a la retina de dues generacions de garrotxins. Ara, sobre el terreny, només hi queda la ferida reconvertida en una eina pedagògica en viu sobre l’estructura interna d’un volcà. Per al record sobre aquest i molts altres aspectes de la zona volcànica d’aquestes generacions i per a la informació i sensibilització de les noves, el Centre de Documentació del Parc Natural de la Garrotxa ha ampliat el seu fons documental amb la digitalització de 4.500 negatius. La responsable d’aquest centre, Montserrat Grabolosa, ha destacat les imatges que hi ha sobre activitats col·lectives, les de les primeres lluites per preservar els volcans i l’evolució paisatgística dels espais volcànics i diversos impactes a l’espai protegit. També d’altres de més anecdòtiques com l’evolució de la senyalització i d’equipaments com el Museu dels Volcans, etc.

Concretament, la digitalització inclou 30 sèries amb més de 800 negatius des de finals dels anys 70 i fins a finals dels 80, i 232 sèries amb més de 4.000 negatius dels anys 90. Així, en total, són 4.800 fotogrames de negatius de 35 mil·límetres, 4.500 dels quals s’incorporen de nou al fons documental del parc. D’aquesta manera, el fons ha superat les 20.200 imatges a principis del 2021. A més, aquest 2021 està previst digitalitzar part del fons de més de 6.500 diapositives, i la resta s’enllestirà el 2022. En aquest cas també hi ha algunes sèries de vols en globus, de biodiversitat, paisatges, volcans, etc., que s’havien digitalitzat parcialment.  Grabolosa ha remarcat que, fins ara, només s’havien positivat alguns dels negatius, però ara, amb la tasca enllestida i presentada amb motiu del 39è aniversari de la creació del parc natural, es tenen les sèries completes. Ella mateixa n’ha destacat dos blocs, el que aplega negatius de les dues primeres dècades del parc i anys anteriors a la seva creació i la dels anys 90 del segle passat. Respecte a la primera, ha explicat que el gruix important prové de la donació feta pel primer director del parc, Josep Maria Mallarach, que, a més, ha ajudat a contextualitzar les imatges.

La digitalització s’ha dut a terme seguint estàndards internacionals i fent servir les mateixes tècniques que la Biblioteca de Catalunya, l’Arxiu Nacional o l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Per a una millor conservació, està previst traspassar els negatius, fotos i diapositives originals en dipòsit a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa, quan es disposi de tot el material digitalitzat, se n’hagi fet difusió i s’hagin enllestit projectes relacionats amb la història del parc.