Medi ambient

Un testimoni a l’Albera recorda la pitjor tragèdia

Enmig del massís encara hi ha les restes del DC-6 francès que es va estavellar ara fa 35 anys quan participava en les tasques d’extinció d’un gran foc

Hi van morir els quatre tripulants i la comitiva judicial se les va haver d’empescar per no quedar atrapada per les flames

La comitiva judicial ja sabia, quan va arribar, que el camí de tornada estava tallat

Enmig del massís de l’Albera, en una zona de difícil accés, camu­flat enmig d’un bosc de rou­res, encara hi ha les res­tes d’un avió DC-6 francès. Des de fa 35 anys són tes­ti­moni d’un dels pit­jors incen­dis de l’Empordà, que va arra­sar unes 20.000 hectàrees i va pro­vo­car la mort de qua­tre per­so­nes. Eren el pilot Jean Pierre Dave­nat, el copi­lot Jac­ques Ogier, el mecànic Roland Denard i l’aju­dant Jack Le Belels, la tri­pu­lació de l’hidro­avió que es va acci­den­tar al puig de les Canals men­tre feia tas­ques d’extinció. Per les dimen­si­ons i les carac­terísti­ques del ter­reny, és impos­si­ble reti­rar les res­tes de l’apa­rell. I allà es que­da­ran. Al prin­cipi, i durant diver­sos anys, s’hi van cele­brar actes d’home­natge a les vícti­mes. I una placa arran de la pista fores­tal encara les recorda. Dar­re­ra­ment, però, les res­tes només són visi­ta­des per excur­si­o­nis­tes i cor­re­dors, alguns dels quals hi pere­gri­nen a la recerca de la lle­gendària nau i d’altres hi topen per casu­a­li­tat.

L’acci­dent es va pro­duir el 19 de juliol del 1986. Ahir feia just 35 anys. El foc cre­mava des­con­tro­la­da­ment. L’ori­gen va ser un cotxe que es va incen­diar al cos­tat del camp de fut­bol del Pertús, a les deu del matí. Ràpida­ment es va esten­dre per la Jon­quera i tota l’Albera. L’esmen­tat avió va sor­tir de Mar­se­lla i sobre­vo­lava la zona del cas­tell de Reque­sens. Va fer una pri­mera rui­xada d’aigua –tenia capa­ci­tat per a 12.000 litres– i quan anava a enlai­rar-se per superar el morro del puig de les Canals, una bufada de vent el va deses­ta­bi­lit­zar i es va esta­ve­llar con­tra unes roques, quan ja només li que­da­ven pocs metres per superar-les. L’avió, car­re­gat de com­bus­ti­ble i d’oli, va pro­vo­car un nou focus de foc al massís de l’Albera, fet que va com­pli­car molt més les tas­ques dels equips d’extinció. Durant la nit va con­ti­nuar cre­mant el foc. Cadaqués va que­dar aïllat. Es van tallar infra­es­truc­tu­res viàries com l’N-II i l’auto­pista. Les fla­mes van tra­ves­sar Can­ta­llops i es van desa­llot­jar pobles sen­cers. El pit­jor foc que els veïns de la zona recor­den. I al llarg d’aquests anys, malau­ra­da­ment, n’han vis­cut un munt, d’incen­dis.

El res­cat de les vícti­mes

La situ­ació era extre­ma­da­ment com­pli­cada però calia arri­bar fins al lloc de l’acci­dent. La comi­tiva judi­cial que s’hi va tras­lla­dar estava for­mada pel jutge de guàrdia de Figue­res –el forense Narcís Bar­da­let–, un vehi­cle de la funerària i una patru­lla de la Guàrdia Civil. Els acom­pa­nya­ven un fotògraf i una peri­o­dista d’El Punt. L’objec­tiu era fer l’aixe­ca­ment dels cadàvers. El camí de car­ros que conduïa fins al lloc de l’acci­dent era com­pli­cat i, a més, hi havia l’amenaça de les fla­mes. La comi­tiva va arri­bar fins a l’hidro­avió, però en aquell moment ja sabien que el camí de tor­nada estava tallat. I, a més, els cos­sos de les vícti­mes ja no hi eren. Els bom­bers fran­ce­sos hi havien arri­bat abans i se’ls havien endut, tot i estar en ter­ri­tori català. Anys més tard, un guàrdia civil, Àngel Fon­seca, ho expli­cava a aquest diari. Havia inten­tat arri­bar al lloc dels fets amb dos agents més: “Des d’allà mateix era molt de mal saber si érem a un cos­tat o altre de fron­tera. Nosal­tres sentíem xer­racs mecànics que devien fer ser­vir per obrir camí per pas­sar les lli­te­res, però des d’on érem no vèiem l’avió ni hi podíem arri­bar.” Davant les difi­cul­tats van deci­dir girar cua, girant els cot­xes a pes de braços –un 127 i un 4L–. Però una estona després van haver de tor­nar a pujar, aquesta vegada amb la comi­tiva judi­cial. Tot i el risc, el jutge i el forense no van desis­tir d’ins­pec­ci­o­nar l’avió esta­ve­llat i bus­car els cadàvers, que aviat van com­pro­var que no hi eren. Per esca­par-se de les fla­mes, Fon­seca va pro­po­sar seguir una pista, de molt mal tran­si­tar, que tra­ves­sava la fron­tera i sor­tia al Pertús. I va ser d’aquesta manera com el grup va poder sal­var la vida.

El foc que es va ini­ciar el 19 de juliol del 1986 es va donar total­ment per extin­git el dia 23. Davant unes con­di­ci­ons mete­o­rològiques adver­ses i l’escas­se­tat de mit­jans dedi­cats a l’extinció, l’incendi va cre­mar gai­rebé de forma lliure. En total, unes 20.000 hectàrees afec­ta­des, danys mate­ri­als i també per­so­nals. És la gran tragèdia fores­tal en aquesta zona, jun­ta­ment amb els focs del 2012, en què també es van haver de lamen­tar qua­tre vícti­mes mor­tals i molts danys mate­ri­als en un munt de muni­ci­pis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia