Infraestructures

El Tramcamp costarà 580 milions i tindrà 42 km de vies

L'estudi informatiu preveu construir 30 quilòmetres i adequar-ne 12 més, tots en ample europeu

El govern començarà pel corredor costaner i el Tarragona-Reus i iniciarà les obres la legislatura vinent

“Avui és un bon dia per a Tar­ra­gona: de les parau­les pas­sem als fets”, resu­mia ahir el secre­tari per a la Mobi­li­tat, Manel Nadal. I és que després de “vuit o deu anys” de par­lar de la idea, i d'haver traçat molts dibui­xos “indi­ca­tius” sobre diver­sos plans d'àmbit ter­ri­to­rial, el Depar­ta­ment de Política Ter­ri­to­rial i Obres Públi­ques va treure ahir a expo­sició pública la pri­mera pro­posta ofi­cial, l'estudi infor­ma­tiu deta­llat del futur sis­tema tram­vi­ari de l'àrea cen­tral i més poblada del Camp de Tar­ra­gona, que con­nec­tarà el tri­an­gle entre Cam­brils, Reus i Tar­ra­gona.

Vies d'ample euro­peu

Totes les xifres de par­tida del Tram­camp són impo­nents. D'entrada, tindrà 42 quilòmetres de línia en ample inter­na­ci­o­nal, ja que “és el que té el mate­rial mòbil ade­quat a tot Europa”, jus­ti­fi­cava Nadal, amb la qual cosa totes les vies s'hau­ran de fer noves, si bé 12 quilòmetres apro­fi­ta­rien pla­ta­for­mes fer­roviàries actu­als. Els 30 quilòmetres nous seran tots de la Gene­ra­li­tat, i els que es rea­pro­fi­tin són ara de titu­la­ri­tat esta­tal. El direc­tor gene­ral de Trans­port Ter­res­tre, Manel Villa­lante, expli­cava ahir que, com ja ha pas­sat en el cas de la façana marítima de Tar­ra­gona, es pre­veu sig­nar con­ve­nis amb Foment perquè els trams des­a­fec­tats siguin cedits a la Gene­ra­li­tat i, en el cas con­cret que no es fes el cin­turó fer­ro­vi­ari per fora de Reus, es pogués com­par­tir amb el tren –amb la cons­trucció d'un ter­cer rail– el tram actual en ample ibèric entre Vila-seca i la capi­tal del Baix Camp.

Con­cessió a llarg ter­mini

La línia tindrà 30 para­des dis­tribuïdes en vuit muni­ci­pis: Tar­ra­gona, Reus, Vila-seca, Salou, Cam­brils i la Canonja, a més de Cons­tantí i Vinyols i els Arcs, on de fet agafa només d'esquit­llen­tes part del terme. La inversió pre­vista és de 580 mili­ons d'euros, tota a càrrec de la Gene­ra­li­tat. Nadal, això sí, avançava que segu­ra­ment dele­garà el dis­pendi en els ope­ra­dors –per què no tar­ra­go­nins?, refle­xi­o­nava– que vul­guin explo­tar la línia, que hau­rien d'avançar els diners a canvi d'una con­cessió a llarg ter­mini, a “30 o 40 anys”, que per­me­tria a la Gene­ra­li­tat tor­nar els diners “a ter­mi­nis”.

Les man­can­ces actu­als

El tram­via ha de venir a solu­ci­o­nar les man­can­ces en la xarxa fer­roviària i el trans­port públic en gene­ral que pre­senta ara la regió, espe­ci­al­ment pel que fa a la “mala situ­ació”, adme­tia Nadal, ja no només de les esta­ci­ons de Tar­ra­gona i Reus dins les res­pec­ti­ves ciu­tats sinó de la del TAV a la Secuita –tot i que el Tram­camp tam­poc hi arri­barà– i la nova inter­mo­dal cen­tral del sud de l'aero­port. “El tram­via les haurà de recen­tra­lit­zar”, il·lus­trava el res­pon­sa­ble, que expli­cava que la pri­o­ri­tat serà donar cober­tura als des­plaçaments amb més demanda a la regió, és a dir, als que van de Reus i el cen­tre de la Costa Dau­rada (Salou i Cam­brils) a Tar­ra­gona. Les pre­vi­si­ons són de dotze mili­ons de viat­gers anu­als en l'horitzó del 2026, amb una àrea que es cal­cula que tindrà mig milió d'habi­tants, molts més a l'estiu.

Les alter­na­ti­ves

PTOP ha estu­diat fins a 180 km de vies en diver­ses alter­na­ti­ves al Camp –es va mirar fins a Valls, tot i que es va des­car­tar per falta de demanda, i en espera d'una xarxa de roda­lies tar­ra­go­nina que con­necti la capi­tal de l'Alt Camp–, que en un pri­mer tri­atge van pas­sar a ser 83 més en detall, per aca­bar en els 42 de la pro­posta ofi­cial ini­cial. D'aquests, 15 quilòmetres es pro­po­sen sobre una línia fèrria com les actu­als, men­tre els 27 res­tants –els que dis­cor­ren per la costa i els que entren a les zones urba­nes de Reus i Tar­ra­gona– tin­drien una feso­mia “ama­ble”, com la del tram­via de la Dia­go­nal de Bar­ce­lona, és a dir, seran com un car­rer per al tram­via pròpia­ment, amb àrees urba­nit­za­des enjar­di­na­des, gespa, llam­bor­des, sis­tema de cla­ve­gue­ram propi i il·lumi­nació.

Fases i pri­o­ri­tats

El pro­jecte s'exe­cu­tarà segu­ra­ment per fases, si bé Nadal no s'atre­via encara a aven­tu­rar ahir quin en serà l'ordre. En tot cas, adme­tia que s'haurà de jugar “amb dos grans ele­ments a pri­o­rit­zar”. Això és, els trams de més demanda, com el de Reus a Tar­ra­gona, amb els que pre­sen­tin una més “ràpida dis­po­ni­bi­li­tat del ter­reny i una neces­si­tat imme­di­ata de pro­jec­tes urbanístics per part dels ajun­ta­ments”, com el de Cam­brils a Salou, on s'ocu­pa­ran ter­renys que el 2012 en teo­ria dei­xarà lliu­res la des­a­fecció de la via actual per l'estrena del cor­re­dor medi­ter­rani per l'inte­rior.

LA XIFRA

42
quilòmetres
tindrà la línia del tramvia del Camp: 15 de vies ferroviàries i 27 més de rails urbanitzats i enjardinats.

En servei “a mitjan dècada”

El document estarà ara 60 dies en exposició pública –ahir es va publicar al DOGC– perquè particulars i institucions puguin presentar-hi al·legacions, que el govern estudiarà per introduir-les si les estima en l'aprovació definitiva. En tot cas, el procés ja “és imparable”, deia Nadal, ja que un cop definit el disseny final, el govern farà automàticament les reserves de sòl per al tramvia. Llavors caldrà redactar el projecte executiu i cremar els preceptius tràmits administratius d'estudi ambiental, licitació i adjudicació. Nadal evitava donar calendaris, i es limitava a dir que “en els propers quatre anys hauria d'estar en obres”. Villalante no concretava gaire més: “Es posarà en marxa per fases, a partir de mitjan dècada”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.