Tarragona és la demarcació catalana on els ajuntaments tenen un deute més gran
Les poblacions amb el deute per càpita més elevat són Roda, Capafonts i Perafort, amb més de 2.200 euros per habitant
El Ministeri d'Economia i Hisenda ha donat a conèixer aquesta setmana el deute públic dels ens locals, totes les obligacions econòmiques que tenien pendent d'amortitzar a les entitats financeres tant a curt com a llarg termini a finals del 2008. Així, les dades no inclouen el deute comercial de les entitats locals sinó només el deute contret a través de crèdits financers, valors de renda fixa i préstecs o crèdits transferits a tercers. Amb 651,35 milions d'euros de deute, els ajuntaments de la demarcació de Tarragona, que tenia 788.895 habitants en finalitzar l'any passat, superen la resta de consistoris de les altres demarcacions de Catalunya. Així, Tarragona se situa, amb 825 euros de deute per habitant, per sobre de Girona, que en té 680, Lleida (590 euros per habitant) i Barcelona (486 euros per habitant).
Sense deutes.
Els més endeutats.
Els caps de comarca.
Altres municipis grans amb un volum important de deute per càpita són Calafell, que té 37,4 milions d'euros d'endeutament (1.630 euros per habitant), i Cambrils, que amb 43,24 milions d'euros de deute acumula un deute de 1.397 euros per persona.
Què deuen les diputacions.
A escala estatal, el deute viu de les entitats locals ascendia a 32.030 milions d'euros en tancar el 2008.
L'endeutament com a font d'ingressos
L'endeutament o operacions financeres és només una de les fonts d'ingressos per als municipis, ja que, de fet, la primera via d'entrada de diners als consistoris són els impostos. Un estudi sobre la incidència del nou model de finançament autonòmic en les hisendes locals de Catalunya publicat el 2006 situava en el 5,9% els ingressos financers en el pressupost dels municipis. L'endeutament, les seves condicions i el tipus d'operacions de crèdit que poden fer els ens locals estan regulades per la llei reguladora de les hisendes locals. Aquesta llei, que és estatal, estableix que els consistoris han de sol·licitar permís a la Generalitat si l'operació que volen realitzar supera el 110% dels recursos ordinaris del pressupost liquidat l'any anterior. A més dels tributs i les operacions financeres, la segona font d'ingressos per als ens locals són les transferències, tant les procedents de l'Estat com de la Generalitat a través dels fons de cooperació local (que té en compte sobretot la quantitat de població) i de transferències específiques per subvencionar activitats i serveis locals específics.