L'ACA prohibeix la pesca a l'embassament del Foix de manera indefinida
L'aigua està contaminada amb fosfats i clorurs
L'Agència Catalana de l'Aigua, l'ACA, va penjar a principi de març un cartell a les zones de pesca esportiva del pantà de Foix, al terme de Castellet i la Gornal, que informava de la prohibició de manera temporal d'aquesta activitat a causa de la presència d'una alga que pot ser tòxica per a l'home si s'ingereixen aigua o peixos. El sentit comú s'ha acabat imposant i el que s'havia anunciat com una mesura temporal s'ha convertit en indefinida. La raó cal buscar-la en la insalubritat que té l'aigua del pantà i en el fet que, malgrat les limitacions de pesca esportiva sense mort que sempre hi ha hagut a l'entorn, alguns pescadors –sobretot estrangers– pesquen les poques carpes, alburns i fins i tot algun silur per endur-se'ls a casa i cuinar-los. La mesura ha causat un cert enuig als pescadors federats que participen en nombroses competicions al llarg de l'any i a alguns pescadors estrangers, que tot i els cartells continuen pescant. Segons ha explicat el director del parc natural del Foix, Pau Mundó, l'incompliment per part d'alguns pescadors ha obligat els guardes del parc a extremar la vigilància i alguna vegada han hagut de trucar als agents rurals en veure que els pescadors continuen pescant. Ahir el diari va poder comprovar la presència de diversos pescadors que incomplien la prohibició.
L'ACA ha ordenat la prohibició de pescar de manera indefinida després de certificar que l'estat biològic de l'aigua, que ja estava en una situació greu fa un any, no ha millorat gens. Al contrari, ha empitjorat. Un estudi analític fet per la Universitat de Barcelona a petició de l'ens gestor del parc certificava l'any passat que el pantà tenia una alta concentració de clorurs –que es relaciona amb acumulació d'orins humans–, de nitrats i fosfats –procedents en gran manera d'adobs agrícoles–, i una abundant acumulació de matèria orgànica al fons que ha fet augmentar considerablement la presència d'algues aquest any i ha deixat l'aigua del fons de l'embassament en situació anaeròbia, és a dir sense oxigen. L'ACA estudia ara la manera de recuperar un pantà paisatgístic que, tot i el to verd que té, està en situació de mort biològica.
Entorn paisatgístic
Polítics i mecenes locals de Vilanova i la Geltrú van impulsar a principi del segle passat la construcció d'un pantà per reactivar l'economia local de terres de regadiu després que la fil·loxera afectés greument la producció de la vinya. Les obres van durar 40 anys i després de diversos problemes econòmics l'Estat el va expropiar i en va acabar l'execució.
Avui dia, el pantà no té cap tipus d'aprofitament econòmic i combina l'atracció paisatgística amb l'ornitològica ja que és una de les zones humides preferides per molts ocells en la seva migració. El pantà del Foix s'alimenta bàsicament de les aigües que surten de la depuradora d'aigües residuals de Vilafranca del Penedès, i en menys proporció del cabal de diverses rieres, com ara la de Pontons.
La qualitat de les aigües de l'embassament augmenta en èpoques de pluja i disminueix quan l'única entrada d'aigües és de la depuradora. La relació sembla evident però fins ara no hi ha hagut cap estudi que ho certifiqui i ningú ha volgut alçar la veu per denunciar-ho.
