La plaga del musclo zebrat no s'escampa més

La Con­fe­de­ració Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) no ha detec­tat enguany cap cas nou de presència de lar­ves o adults de mus­clo zebrat als embas­sa­ments de la conca de l'Ebre. Això sig­ni­fica que la plaga no ha acon­se­guit colo­nit­zar més espais, tot i que manté la seua presència als embas­sa­ments de Mequi­nensa, Riba-roja d'Ebre, Flix, Sobrón i Calanda i s'han loca­lit­zat lar­ves en una desena més d'embas­sa­ments.

Entre els mesos de maig i setem­bre la CHE ha pres un total de 983 mos­tres, en una sei­xan­tena de pan­tans de la conca de l'Ebre, una mesura que forma part del pla de xoc con­tra el mus­clo zebrat. A més del mos­treig d'aigua super­fi­cial, s'ha prac­ti­cat la moda­li­tat de pesca en ver­ti­cal i s'han apli­cat inno­va­do­res tècni­ques genètiques de detecció de lar­ves. Un sis­tema que ha con­fir­mat la presència de lar­ves de mus­clo zebrat als matei­xos punts que el 2009. Era­di­car la població de mus­clo zebrat als punts on ja s'ha esta­blert és pràcti­ca­ment impos­si­ble, de la mateixa manera que passa amb la resta d'espècies inva­so­res. Ara bé, el tre­ball se cen­tra a evi­tar l'expansió de la plaga i apren­dre a con­viure-hi. De fet, segons el direc­tor del sub­pro­grama de bio­di­ver­si­tat de la uni­tat d'eco­sis­te­mes aquàtics de l'Ins­ti­tut de Recerca i Tec­no­lo­gia Agro­a­li­mentària (IRTA), Nuno Caiola, la plaga del mus­clo zebrat nou aug­menta al tram final de l'Ebre i no suposa un pro­blema medi­am­bi­en­tal greu. Com que a l'Ebre hi ha poc fitoplàncton la població de mus­clo zebrat no es pot dis­pa­rar. Segons Caiola, les den­si­tats màximes poten­ci­als d'indi­vi­dus adults de mus­clo zebrat als embas­sa­ments del tram final de l'Ebre estan al vol­tant de 1.800 o 2.000 indi­vi­dus per metre qua­drat, una quan­ti­tat que queda molt lluny dels 750.000 indi­vi­dus per metre qua­drat que es van arri­bar a loca­lit­zar a la zona dels Grans Llacs dels Estats Units.

Mal­grat que el mus­clo zebrat no causa gai­rebé impacte sobre el medi ambi­ent, sí que genera impor­tants pèrdues econòmiques a les comu­ni­tats de regants i les com­pa­nyies hidroelèctri­ques, que han de com­ba­tre la seua presència amb mètodes químics i mecànics, ja que obs­tru­ei­xen total­ment les cano­na­des.

Pel que fa al pla de xoc de la CHE, inclou un ser­vei d'asses­so­ra­ment gratuït als usu­a­ris afec­tats per la plaga del mus­clo zebrat, el tan­ca­ment d'acces­sos no auto­rit­zats d'embar­ca­ci­ons a embas­sa­ments i els pro­to­cols de desin­fecció de les embar­ca­ci­ons que nave­guen per l'Ebre. També porta a terme acci­ons divul­ga­ti­ves com ara una expo­sició iti­ne­rant, jor­na­des for­ma­ti­ves i un DVD didàctic adreçat a cen­tres esco­lars.