Eliminar els peatges s'ha reclamat reiteradament però mai no s'ha complert
Allargar la gratuïtat del tram de Girona fins a l'aeroport ha estat de les més repetides
L'últim intent ha estat el del CILMA de Girona a Figueres
Les peticions de gratuïtat durant una temporada en trams puntuals de l'autopista és una reclamació que s'ha anat repetint al llarg dels anys. A més, ha protagonitzat promeses polítiques des de tots els partits. Però mai en els últims anys no s'ha aconseguit una mesura en aquest sentit. Només hi ha una excepció, a mitjans d'agost del 2007, quan durant uns dies es van aixecar les barreres en el tram entre Figueres i la Jonquera, perquè la reparació d'un pont de l'N-II a Biure obligava a desviar el trànsit per la via de pagament.
Gairebé totes les reclamacions que s'han fet per aconseguir que els vehicles es poguessin estalviar el peatge han anat vinculades a l'N-II. Riudellots va ser un dels municipis més actius en aquest sentit, perquè el 2004 va demanar allargar la gratuïtat del tram de circumval·lació de Girona fins a l'aeroport. El motiu eren les obres de desdoblament de l'N-II, que dificultaven el trànsit per aquesta via i generaven moltes cues. Alguns dels municipis veïns es van sumar a la petició, que encara era ben viva el 2007, però no se'n van sortir.
Amb les obres d'ampliació de l'autopista, va tornar a sorgir el debat a l'entorn de la conveniència de treure els peatges en els trams gratuïts, o com a mínim rebaixar tarifes. Però també va quedar en un no res. L'última proposta la va fer el CILMA el 2007, i la va recuperar el 2010. La diferència és que més enllà de resoldre situacions puntuals, el que proposava l'organisme era una solució definitiva: copiar la fórmula de desdoblament de l'N-II per l'autopista que s'aplicarà entre Fornells i Vilademuls, i aplicar-la en el tram fins a Figueres. O sigui, fer un sol corredor i ampliar l'autopista amb quatre carrils per sentit i fer-la gratuïta en els moviments interns, a canvi de no desdoblar l'N-II entre Girona i Figueres. Els diners que s'estalviarien serien per indemnitzar Acesa per les pèrdues que li comportarien.
Finalment, a nivell polític també hi ha hagut moltes propostes. Sense anar més lluny, ICV demanava incloure la gratuïtat en el pla territorial de les comarques gironines. I en l'última campanya electoral, CiU va proposar bonificacions mentre l'N-II no estigui del tot desdoblada, com a mesura compensatòria pel retard en les obres.
LA DATA
LA XIFRA
Cal que no hi hagi cap via alternativa
Aconseguir la gratuïtat de l'autopista no és gens fàcil. No hi pot haver cap via de comunicació disponible alternativa, perquè la concessionària hagi d'aixecar barreres. Només que hi hagi una altra carretera que es pugui utilitzar per fer un recorregut, ja es compta que els conductors poden escollir entre una via de pagament i una de no pagament. Si es decideix aixecar barreres és una decisió que els governs estatal i autonòmic han d'acabar pagant la factura i indemnitzant la concessionària. En el conveni entre l'Estat i Acesa per l'ampliació de l'autopista, queda clar que la concessionària paga les obres, i que compta amortitzar la inversió amb l'augment de trànsit. Si al final de la concessió això no s'ha complert, l'Estat li haurà de pagar el diferencial.
