El preu d'obra nova va ser inferior en algunes zones al màxim de l'habitatge concertat

A l'Alt Camp, el Baix Ebre, la Conca de Barberà, el Montsià, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta, el preu mitjà per metre quadrat útil va ser el 2008 inferior als 2.600 euros/m², que el Departament d'Habitatge va fixar com a preu màxim per a les capitals de 9 de les 10 comarques tarragonines, totes menys la del Tarragonès (vegeu gràfic). El resultat d'aquesta incongruència és que només 124 habitatges del Camp i l'Ebre, tant en el cas d'obres acabades com en construcció, van ser declarats com a concertats en el segon semestre del 2008, el primer amb vigència de la nova aposta de la política d'habitatge del govern. El comprador no té cap necessitat d'acollir-se a una figura de protecció –més enllà dels ajuts de fins a un 2% del total, no li permetrà revendre el pis a un preu superior al llindar fixat– quan ja pot arribar a comprar a un preu inferior en el mercat lliure i després tenir llibertat de maniobra. El promotor tampoc no es beneficia especialment d'aferrar-se al preu màxim que permet l'habitatge concertat quan el preu mitjà de mercat, en una situació de molta més oferta que demanda, pot ser igual o fins i tot inferior. Si ningú no hi guanya gairebé res, el resultat no sorprèn. El delegat del govern al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté, admet el fracàs: «De vegades t'esprems el cervell, però hi ha coses que no surten perquè al mercat no hi ha aquesta necessitat.» El fracàs es fa més evident si es recorden els objectius del govern quan el consell executiu va donar llum verd a la mesura: el decret havia de permetre treure al mercat com a concertats uns 10.000 habitatges a Catalunya fins a finals d'any. El resultat va ser de només 1.054 pisos, més de la meitat (658) a l'àrea metropolitana de Barcelona. Amb tot, el govern preveu que la possibilitat d'acollir-se a l'habitatge concertat continuï oberta. De fet, acaba de fer efectiva la primera convocatòria d'ajuts.

A les comarques tarragonines, el mes de març passat hi havia habitatges existents declarats com a concertats a Constantí, Montblanc, Mont-roig del Camp, els Pallaresos, la Pobla de Mafumet, Roda de Berà, Sant Jaume dels Domenys, la Selva del Camp, Deltebre, Masdenverge, Móra d'Ebre, Roquetes, Sant Carles de la Ràpita, Amposta, Sant Jaume d'Enveja i Santa Bàrbara. És a dir, en la seva majoria municipis afectats pels excessos recents, on els promotors busquen desesperadament una sortida abans que els preus caiguin encara més. Si se n'analitza l'evolució durant l'any passat –van caure per primer cop en molt de temps ja sense tenir en compte l'IPC– a les principals ciutats, només Tarragona, amb prou feines Reus i la costa del Baix Penedès –al Vendrell també hi ha tres promocions d'habitatge concertat– van mantenir el terreny mínimament abonat perquè l'habitatge concertat tingués sortida. A Tortosa i Valls els preus van patir una davallada molt important, que els situava per sota dels 2.600 euros/m². A Tarragona, en canvi, encara van apujar els preus un 10% durant l'any passat, mantenint la mitjana per damunt dels 3.200 euros/m², el límit de l'habitatge concertat a la ciutat. Però el cas és que en uns llocs pels preus (Tortosa o Valls) i en altres perquè es manté una necessitat de primera residència (Tarragona o Reus) a què els constructors confien el seu futur, en cap de les quatre ciutats no hi ha ni un sol habitatge concertat.