La inversió a l'L9 es redueix dos terços respecte al 2010
El govern només pressuposta 54 milions per al túnel i les estacions del tram pendent entre Zona Universitària i Sagrera
El volum d'obra que es pagarà per la concessió d'estacions doblarà la inversió pública directa
El nou govern de la Generalitat preveu invertir enguany en l'L9 de metro una tercera part del que va finançar directament del pressupost públic el 2010 l'anterior executiu. La retallada afecta sobretot el tram en construcció entre Zona Universitària i Sagrera Meridiana perquè el nou conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, ha descartat endeutar més les finances públiques concedint l'obra a les constructores i això limita molt la capacitat inversora del govern en la situació actual. Així, el pressupost del 2011 només preveu invertir 42 milions en la construcció del túnel i 11 en les estacions d'aquest tram central. A aquests 54 milions s'hi afegeixen una partida de 43 milions per a ascensors, escales, centre de comandament i altres equipaments de tota la línia, així com 21 més per a l'acabat dels trams amb el túnel ja fet entre l'aeroport i Parc Logístic i entre Parc Logístic i Zona Universitària.
120 milions a la línia
En total, són uns 120 milions i mig d'euros que s'emportarà la línia en inversió directa quan l'any passat se n'hi van invertir 395 després que l'anterior govern tripartit ja va decidir durant l'any retallar-ne 250 per reduir el dèficit de la Generalitat –efectivament, l'anterior govern havia pressupostat inicialment 645 milions d'inversió a l'L9 pel 2010–. La contenció en aquesta obra faraònica és dràstica, tal com ja va avisar el conseller Recoder, i sembla evident que amb una partida reduïda d'11 milions quedaran afectades diverses estacions noves del tram central, tot i que la partida inclosa en els pressupostos no especifica a quines es destinaran els diners previstos. Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (Ifercat) fa la inversió de l'L9, mentre que Gisa invertirà 47 milions en el pagament de la prolongació de l'L5 entre Horta i el Vall d'Hebron pel Carmel. Altres partides d'inversió directa destacades són els 144 milions que Gisa posarà al tram de túnel de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) a Terrassa entre la UPC, Vallparadís i Can Roca, i els 15 milions i mig de la construcció del carril bus-VAO per part de Tabasa a la C-58. Gisa també destinarà 3 milions a l'arquitectura de la nova estació d'Ernest Lluch, construïda a l'L5 entre Collblanc i Pubilla Casas. Un projecte sacrificat és la prolongació de l'L2 des de Sant Antoni fins a Montjuïc, que haurà d'esperar temps millors tenint en compte que ja és una obra que va congelar el conseller Joaquim Nadal.
La inversió total del Departament de Territori i Sostenibilitat en carreteres i ferrocarrils per enguany serà de 338 milions.
841 milions finançats per via privada
El govern preveu finançar fora del pressupost públic el doble de diners en infraestructures: 841 milions en relació als 338 d'inversió directa. Per mitjà de la concessió al constructor, sistema conegut també com a peatge a l'ombra, així com del mètode alemany, aquest any es finançaran carreteres per valor de 442,5 milions i infraestructures ferroviàries per valor de 398,8 milions. Novament, l'L9 s'emporta la majoria de diners tenint en compte que la concessió de les estacions a les adjudicatàries durant 30 anys permetrà pagar fins a 246 milions d'obres als trams amb el túnel ja construït de l'aeroport a l'Hospitalet i del Polígon Pratenc a Zona Universitària, o en servei, de la Sagrera a Can Zam i Gorg. Pel peatge a l'ombra es continuen finançant l'Eix Transversal, el desdoblament de la C-17 de Vic i Ripoll i la C-15 i C-37 de Vilanova a Vilafranca, Igualada i Manresa. Pel mètode alemany de pagament aplaçat al final de l'obra es paguen part dels túnels de FGC de Terrassa i Sabadell i les prolongacions de l'L2 a Badalona, l'L5 al Carmel i els nous vestíbuls de l'L4 a Bogatell, Llacuna i Selva de Mar.
Inversió en educació alBaix Llobregat
RedaccióEls centres d'educació s'enduen bona part de les principals inversions al Baix Llobregat. La Generalitat destinarà més de 20 milions d'euros en la construcció de nous equipaments educatius. Per exemple, a Abrera es preveu una inversió de 1,9 milions per construir l'escola Francesc Platon; a Castelldefels es destinaran més de cinc milions en tres centres d'educació i a Sant Feliu la posada en marxa de l'escola Pau Vila costarà 2,3 milions. A Viladecans, la inversió de 2,5 milions es farà en un nou institut.
Les grans inversions en salut són més reduïdes. Cal destacar l'ampliació i reforma del centre d'atenció primària al Baix Llobregat –amb una inversió de 1,7 milions– i diferents partides per a obres al nou hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí. El pressupost també inclou diners per a treballs a la Colònia Sedó.
