Quina calor!

Ja se sap de cada any, però sempre agafa desprevingut. És prou normal que al juliol faci molta calor, però no tota: en guarda per l'agost. Els anys quaranta i cinquanta era popularíssim en el món rural el Calendari dels Pagesos. Assenyalava sants i santes a cabassos, la Quaresma i l'Advent, i indicava als pagesos els temps de sembra i de collita, podar, adobar i trasbalsar el vi i, el més important, també pronosticava el temps que faria tot l'any. A la redacció, hi havia el director d'edició i el seu jove fill treballant en el de l'any vinent. El noi, que era la primera vegada que s'ocupava de la previsió del temps, quedà tallat d'inventiva i demanà auxili al seu progenitor veterà. “Pare! No sé que posar!”, va dir atabalat. El pare preguntà: “Quin mes estàs fent?” I el noi va fer: “Juliol”. El pare, empipat per la falta d'imaginació del jove cridà: “El juliol és l'únic mes que no canvia mai. Posa-hi calor, fill, molta calor!”. El noi n'hi va posar i ho va endevinar, és clar.

La suor de les samarretes assenyala les seves vacances al calaix fins a mitjan setembre. Els pantalons llargs de la majoria d'homes, també. Les dones es treuen roba de sobre i es vesteixen, o desvesteixen segons es miri, amb les peces més inversemblants. L'aspecte general dels carrers i places fa un canvi alternant l'elegància, la originalitat, la novetat i el mal gust. Als pobles –on no hi havia aire condicionat–, el lloc més fresc de la casa era l'ombra de la figuera, deien sàviament: “Pel juliol, ni dona ni cargol”. Pel que fa als cargols, és sabut que costen de pair, a l'estiu. Les relacions íntimes matrimonials —fora del matrimoni n'hi havia ben poques— afluixaven. A les matinades, en refrescar l'ambient, hi havia un cert moviment. El sereno del meu poble va dir al cafè el diumenge vinent: “La calor ha afluixat i el grinyolar dels somiers ha augmentat. De matinada, en entrar la marinada, el galliner s'esvalota!”. S'ha de dir que tothom dormia amb el balcó o finestra oberts de bat a bat. Alguns roncadors es podien sentir a cent metres de distància. El silenci era absolut a les nits dels pobles i a les ciutats, de dues a sis, també desapareixia el brogit ciutadà. La calor ha frenat sempre l'activitat humana!

El juliol que, amb l'agost, han estat mesos de disbauxa de vacances i viatges, han tingut una retallada de què ben pocs es podran escapar: l'afecció de la crisi. Però més o menys lluny, més o menys llargues, més o menys generoses, les vacances es faran on sigui: o Oslo, Nova York i Johannesburg, o bé Aiguaviva, Cornellà de Terri i el castell de Requesens. Es menjarà menys i es riurà més, dominaran els tallats llargs de llet i els cafès amb llet i croissant. Peralada i Cap Roig quedaran en bona part per als europeus habituals dels països àrabs, ara en quarantena, i es prendrà menys whisky i més cocacola que mai. De les vacances, sempre en queda algun record i el d'enguany serà: “Quina calor!”