Serveis

Infraestructures i serveis

El cobriment del corredor ferroviari al barri barceloní de Sants

Una obra massa llarga

El cobriment de les vies a Sants arriba sis anys després d'iniciar-se les obres de soterrament del tren d'alta velocitat (TAV)

La rambla que es construirà damunt de la coberta de les vies i que representa el final dels treballs tardarà encara tres anys més

Els veïns que viuen a tocar del cor­re­dor fer­ro­vi­ari a celo­bert de Sants estan tips d'obres. En patei­xen els movi­ments de cami­ons i ope­ra­ris i els tre­balls noc­turns periòdics des de fa sis anys. Pri­mer van ser qua­tre anys de soter­ra­ment de la línia del tren d'alta velo­ci­tat (TAV) des de la Tor­rassa fins a la plaça de Sants, on la platja de vies entra al túnel de l'estació. Simultània­ment es cons­truïen els tres nous pas­sos via­ris de Riera Blanca, Riera de Tena i Badal, es cobria el tram exte­rior de l'L1 de metro a Mer­cat Nou i s'aixe­cava el mur del cos­tat mar que supor­tarà el calaix que cobrirà les vies de roda­lies i regi­o­nals. Els dar­rers dos anys ja s'ha entrat en la fase de cober­tura de les vies que inclou la cons­trucció del mur de mun­ta­nya i el tan­ca­ment del calaix, una fase que no fina­lit­zarà fins al pri­mer semes­tre de l'any vinent. El segon semes­tre del 2012 començarà la fase d'urba­nit­zació del calaix de cober­tura per con­ver­tir l'antiga platja de vies en una ram­bla amb zones ver­des i de via­nants, una obra que té un ter­mini pre­vist de 20 mesos. Com a mínim, els veïns hau­ran de con­viure amb obres fins al 2014, tres anys més. La ram­bla final eli­mi­narà la sepa­ració històrica entre els dos cos­tats de les vies però els veïns hau­ran aguan­tat una dècada d'obres a tocar de les façanes dels seus edi­fi­cis. “Estic fins al cap­da­munt d'obres. Massa anys de molèsties de dia i de nit”, con­fessa molt can­sada la Paquita Álva­rez, una veïna de 76 anys que viu en un segon pis del car­rer Sant Antoni de Cap­many. Fa tants anys que duren els tre­balls que tem que no arri­barà a veure aca­bat el pas­seig de sobre de les vies.

Rei­vin­di­cació històrica

El soter­ra­ment del tren és una rei­vin­di­cació de dècades que podia fer-se rea­li­tat amb l'arri­bada del TAV a Bar­ce­lona. Però, el juliol del 2005, quan els pri­mers ope­ra­ris començaven els tre­balls, ja feia un any que els governs havien des­car­tat aque­lla opció. Només se soter­ra­rien les dues vies del TAV i es cobri­rien amb un calaix les qua­tre de roda­lies i regi­o­nals. Jordi Falcó, de la Pla­ta­forma pel Soter­ra­ment de les Vies i del Cen­tre Social de Sants, reco­neix que accep­ten amb resig­nació l'inici de la cober­tura. Lamenta que hi hagués diners per soter­rar les vies del TAV i, en canvi, les de tota la vida s'ama­guin amb un calaix: “No dei­xarà de ser un calaix que els veïns no volien”. L'objec­tiu de la pla­ta­forma per al futur serà garan­tir que l'obra no quedi atu­rada un cop cober­tes les vies i s'acabi fent la urba­nit­zació poste­rior. Fran­cisco Calero, gerent del res­tau­rant del Cen­tre Catòlic de Sants, a tocar de la pla­ceta Ramon Tor­res Casa­nova, té el mateix temor: “Si no se'ls aca­ben els diners, la coberta que­darà bé”. Defensa, però, que tants anys d'obres li han fet per­dre negoci. Aquest agost tanca perquè, diu, les pas­sa­rel·les i bas­ti­des davant del res­tau­rant en tapen la visió. La pro­pietària del Bar Celta situat també al car­rer de Sant Antoni, al davant de la can­to­nada amb el car­rer Pavia, diu que ja estan can­sats de cami­ons, pols i supor­tar el car­rer aixe­cat durant sis anys.

La cons­trucció del calaix

Un cli­ent del bar recorda que el calaix es con­ver­tirà en una paret per a la visió dels pri­mers i segons pisos dels edi­fi­cis. Mont­ser­rat Car­re­tero, veïna del car­rer de Daoíz i Velarde, defensa que, amb la reforma, almenys la zona tindrà cara i ulls però diu que fa anys que hau­ria d'estar feta. Després de sis anys, final­ment ha arri­bat el moment de cons­truir el calaix. Tenint en compte que des de demà fins al 24 d'agost es talla­ran les vies per ins­tal·lar l'estruc­tura i la nova catenària, els veïns hau­ran d'aguan­tar un mes de tre­balls noc­turns que ja han patit les set­ma­nes prèvies men­tre es for­mi­go­nava un tram del mur de mun­ta­nya i es des­mun­ta­ven bigues.

El pri­mer que es farà serà reti­rar la catenària fle­xi­ble i els 25 pòrtics tra­ves­sers a les vies que la sus­ten­ten. Sobre els suports tri­an­gu­lars de for­migó que ja es van aixe­car als late­rals del cor­re­dor s'ins­tal·laran 108 bigues de divuit metres de llar­gada que faran de base de la coberta. Les llo­ses que cobri­ran el sos­tre del cor­re­dor ocu­pa­ran 14.000 m². Un cop tan­cat el calaix s'ins­tal·larà la nova catenària rígida. Aques­tes ope­ra­ci­ons s'han d'aca­bar amb 20 dies i de manera fia­ble perquè a finals d'agost s'ha de reo­brir el trànsit fer­ro­vi­ari.

L'Ajun­ta­ment pre­veu que per Nadal els veïns ja no sen­ti­ran el soroll dels trens. El calaix ha d'estar aca­bat el pri­mer semes­tre de l'any que ve perquè al segon hau­rien de començar les obres d'urba­nit­zació de la ram­bla supe­rior i els car­rers anne­xos. En el futur ha de ser una ram­bla enjar­di­nada de 700 metres que uneixi la Riera Blanca amb el car­rer de Sants i que recu­peri la comu­ni­cació entre els dos cos­tats dels car­rers Sant Antoni de Cap­many, Bur­gos, Jocs Flo­rals i la ram­bla de Badal.

700
metres
de llargada tindrà la rambla sobre el calaix de les vies des de la Riera Blanca, el límit de Barcelona i l'Hospitalet, i la plaça de Sants
20
mesos
és el termini previst de construcció de la rambla. L'obra no començarà fins la segona meitat del 2012
Coberta de bigues i lloses
Demà comença la retirada de 25 pòrtics que sostenen la catenària actual per instal·lar posteriorment 108 bigues travesseres sobre el corredor. Les lloses que cobriran les vies es recolzaran sobre les bigues i sostindran la nova catenària rígida. L'operació ha d'estar acabada el dia 24.

El tall ferroviari de demà a Sants afectarà 150.000 usuaris diaris tot l'agost

El corredor que uneix Sants amb l'Hospitalet queda interromput fins al dia 24
El metro i els Ferrocarrils seran l'alternativa per entrar a Barcelona
X.M

Per minimitzar les afectacions nocturnes de les obres de cobertura, l'Ajuntament, la Generalitat, Adif i Renfe han pactat tallar el corredor des de demà fins al dia 24 i establir un pla alternatiu de transport. El tancament dels corredors ferroviaris que entren a Barcelona per Bellvitge i l'Hospitalet de Llobregat fa recomanable convertir aquestes dues estacions de rodalies i regionals en terminals provisionals del servei. La línia R4 de Sant Vicenç de Calders per Vilafranca i els regionals provinents de Lleida, Valls, Reus, Tarragona, Riba-roja, Tortosa i Ulldecona acabaran el recorregut a l'Hospitalet de Llobregat, on els passatgers podran fer una connexió ràpida amb la línia 1 de metro a la contigua estació de Rambla Just Oliveras. A la tornada, per sortir de la ciutat la combinació serà la mateixa però en sentit invers. L'L1 funcionarà com a mitjà d'accés al centre de Barcelona per als usuaris d'aquestes línies però també per als veïns de l'Hospitalet, mentre que l'L5 farà aquesta funció per als veïns de Cornellà que normalment es traslladen a Barcelona amb rodalies.

Els trens de l'R2 sud provinents de Sant Vicenç pel Garraf acabaran el recorregut a Bellvitge, on els passatgers podran connectar amb la veïna estació del Gornal de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), que els portarà fins a la plaça d'Espanya, amb connexions cap a les línies 1 i 3 de metro. Pel corredor de Sants tallat també hi circulen els trens que accedeixen a l'aeroport de Barcelona-el Prat. Això obliga a posar en funcionament a partir de demà una flota alternativa d'autobusos llançadora que uniran cada quinze minuts l'estació de Sants amb les terminals aeroportuàries. Els busos tindran la sortida a la cantonada nord-est de la plaça de Joan Peiró. Els busos traslladaran diàriament unes 12.000 persones, segons les previsions de Renfe. Aniran directament de Sants a la terminal 1 de l'aeroport, que concentra dues terceres parts del trànsit de viatgers. Des de la terminal principal continuaran la ruta fins a la T2, des de la qual retornaran a la parada de sortida de Sants.

L'estació de Sants serà terminal per a tots els serveis ferroviaris que entren a Barcelona pels corredors del Vallès o el Maresme, com l'R4 de Manresa, l'R12 de Lleida, l'R3 de Puigcerdà i Vic, i l'R2 nord de Maçanet i Granollers. L'R1 del Maresme acabarà de manera provisional el recorregut a l'estació de França.

LA XIFRA

15
Cada quinze minuts
arribarà un tren de l'R4 a l'Hospitalet i sortirà un bus de Sants cap a l'aeroport
25.08.11
La cobertura de les vies a Sants
s'ha d'enllestir en vint dies per poder reprendre el pas de trens el dia 25


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.