Santa Ryanair

El títol no és meu. És d'una cançó de l'alguerès Clau­dio G. Sanna (la podeu tro­bar fàcil­ment a You­tube), que ve a dir que el que la com­pa­nyia aèria ha fet per l'alguerès en unir la població sarda amb Cata­lu­nya, per­met tenir espe­ran­ces de sal­vació de la llen­gua pròpia, després de dese­nes d'anys de no-política lingüística a l'illa. A Reus i a Girona, Rya­nair no ha apor­tat gran cosa per sal­var la llen­gua (l‘ús que la com­pa­nyia fa del català és gai­rebé nul), però sí que ha ser­vit durant els últims anys perquè la Costa Brava i la Costa Dau­rada hagin pogut dis­po­sar de por­tes d'entrada pròpies per als turis­tes que tant apor­ten a l'eco­no­mia del país, i també de por­tes de sor­tida per als ciu­ta­dans de les dues zones àvids de viat­jar nord enllà sense pas­sar per Bar­ce­lona. El pre­a­cord a què han arri­bat la com­pa­nyia i el govern de la Gene­ra­li­tat allu­nya el fan­tasma de la deser­tit­zació dels aero­ports no bar­ce­lo­nins i per­met, sem­bla, prou esta­bi­li­tat perquè la indústria turística pugui dis­se­nyar estratègies comer­ci­als per atreure cli­en­tela a les ciu­tats ori­gen dels vols, a còpia de pagar en con­cepte de pro­moció dels aero­ports a una com­pa­nyia que, d'aquesta manera, defuig la pro­hi­bició euro­pea de sub­ven­ci­o­nar línies aèries, una opció que és poc libe­ral i ja se sap que Europa serà libe­ral o no serà. L'acord ha arri­bat després que Rya­nair fes una mena d'espan­tada gene­ral fa uns mesos, pro­vo­cant, a més de la pèrdua de llocs de tre­ball, les ires del govern, alguns repre­sen­tants del qual van defu­gir el to política­ment cor­recte habi­tual per dei­xar la com­pa­nyia com un drap brut.

La com­pa­nyia irlan­desa ha actuat sem­pre cons­ci­ent de la força que li dóna tenir gai­rebé el mono­poli dels vols als dos aero­ports, i s'ha permès el luxe de mos­trar una des­ca­rada pre­potència. El fet que la Gene­ra­li­tat hagi tor­nat a caure en braços dels irlan­de­sos es pot inter­pre­tar com que no s'ha acon­se­guit tro­bar cap alter­na­tiva que pugui apor­tar un nivell d'acti­vi­tat digne als dos aero­ports, cosa que és pre­o­cu­pant. I davant l'absència d'altres opci­ons ens toca accep­tar, resig­nats, que a vega­des només ens queda fer l'indigne exer­cici de bai­xar-nos els pan­ta­lons i tor­nar a caure en els matei­xos errors d'abans, que impli­quen tor­nar a accep­tar el mono­poli d'una empresa que exi­geix que se li pagui i que amenaça de tor­nar a enge­gar-ho tot a dida si li apu­gen les taxes per poder volar. A més, com que salva xifres de l'aero­port de Bar­ce­lona, diu el que diu encara amb més força.

Rya­nair és una santa, sí. Ens per­met tenir acti­vi­tat als aero­ports, que no és poca cosa. Però ja sabem que al san­to­ral hi ha algu­nes vides de vir­tuts dub­to­ses.