Medi ambient

MEDI AMBIENT

L'oposició a Vacamorta sosté que el dipòsit no es pot legalitzar ‘a posteriori'

Els advocats de la plataforma contra l'abocador de Cruïlles diuen que, tot i que la llei hagi canviat, el permís del 2003 és nul

Aniran al Suprem a defensar-ho

L'oposició a l'abocador de residus especials de Vacamorta, a Cruïlles, defensa que l'equipament no es pot legalitzar sota la cobertura de la llei d'urbanisme de 2010. “Hi ha moltíssima jurisprudència de casos en què s'ha denegat l'autorització d'obres il·legals encara que s'hagués modificat el planejament urbanístic després de la sentència”, sostenen al bufet Salellas i Associats, que representa la Plataforma Alternativa a l'Abocador de Cruïlles (PAAC) en els litigis.

L'esmena que la Generalitat ha introduït en la resolució per aprovar el pla especial de Vacamorta, promulgada l'any passat, modifica la qualificació dels terrenys del dipòsit, que segons el planejament municipal eren rústics, i els passa a considerar com a sistema, amb una clau compatible amb els usos d'abocador. “És un intent de refer el camí incorrecte”, consideren els lletrats de la PAAC. Però sostenen que el 2003, quan va començar a funcionar Vacamorta, la llei era diferent i els terrenys, rústics no urbanitzables. L'abocador, creuen, hauria de ser clausurat tot i la possibilitat que tant els gestors com la Generalitat defensin la seva continuïtat per la via judicial. “Els ciutadans, quan són multats, paguen la sanció i després tenen dret de recórrer-hi en contra, però aquí tot continua igual mentre es decideix el recurs; és a dir, que l'administració obra a la inversa del que exigeix al contribuent”, comparen.

La lluita judicial continua

El bufet prepara ara la compareixença davant el Tribunal Suprem sobre el recurs de cassació presentat per la Generalitat contra la darrera sentència negativa del TSJC, que ordenava a l'administració “la restauració de l'indret a la situació existent amb anterioritat”. Però també estan amatents al darrer procés d'autorització ambiental, impugnat perquè no s'hi havien inclòs les consideracions de l'Ajuntament de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura ni les al·legacions dels veïns. La Generalitat ha retrotret els tràmits a aquest estadi anterior i ara prepara una nova resolució d'autorització ambiental per donar resposta a les objeccions exposades pel municipi i els veïns afectats pel dipòsit.

LA DATA

10.04.03
el llavors conseller
de Medi Ambient, Ramon Espadaler, va donar la primera autorització ambiental al dipòsit.

LA XIFRA

550
metres
és la distància entre l'abocador i cases de la urbanització de Puigventós. El mínim legal són 2.000 metres.

Veïns que hi atribueixen malalties

A més del tràmit urbanístic, els contraris a l'abocador sempre han denunciat que es va situar a menys de 2.000 metres –el límit legal– dels domicilis més propers. I és que l'antiga argilera és a uns 550 metres, en línia recta, d'habitatges de la urbanització de Puigventós. De fet, el nucli antic de la Bisbal dista uns 1.500 metres del dipòsit i, per això, a la capital baix-empordanesa també s'han queixat reiteradament de la instal·lació. L'avaluació ambiental, segons els advocats de la PAAC, no té en compte molèsties derivades de les pudors i la pols. I alguns veïns hi atribueixen malalties com ara cefalees periòdiques.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.