Autovies i greuges comparatius

Ales Ter­res de l'Ebre, com en altres indrets de Cata­lu­nya, tam­poc volen pagar el peatge de l'auto­pista AP-7. El cas és que la gent del Baix Ebre i el Montsià tenen un plus de raó per sobre de la resta d'usu­a­ris. A més de les con­si­de­ra­ci­ons gene­rals que es fan des d'altres indrets, aquí hi ha una situ­ació clara­ment dis­cri­mi­natòria que els porta a la insub­missió.

L'auto­via lliure de peatge A-7 està aca­bada i oberta al tran­sit en el tram que va des de la cen­tral nuclear de Van­dellòs a Tor­re­dem­barra, cosa que suposa per als con­duc­tors poder evi­tar la con­gestió de l'àrea de Tar­ra­gona-Reus. Tot i això, es con­ti­nua man­te­nint l'excep­ci­o­na­li­tat perquè els usu­a­ris de la AP-7 que entrin/sur­tin entre Salou i Tor­re­dem­barra con­tinuïn fent-ho gratuïtament ate­nent les deman­des que es feren fa anys per les obres a la car­re­tera N-340. En sen­tit sud, l'auto­via A-7 s'acaba abans d'arri­bar a l'Amet­lla de Mar i torna a ser car­re­tera N-340 fins la Pobla Tor­nesa al País Valencià. Un dels colls d'ampo­lla més escan­da­lo­sos d'aquesta car­re­tera són els 3 quilòmetres, semàfors inclo­sos, del seu pas per l'inte­rior de l'Aldea, amb una Inten­si­tat de 15.000 vehi­cles dia­ris. Aquesta situ­ació genera una con­flic­ti­vi­tat viària per­ma­nent (con­gestió, reten­ci­ons i acci­dents, alguns de mor­tals) i les peti­ci­ons rei­te­ra­des dels ciu­ta­dans de la zona. Per inten­tar fer min­var els efec­tes del pro­blema, es va dema­nar per als usu­a­ris locals una mesura sem­blant a la que hi ha per als veïns del Camp de Tar­ra­gona; és a dir, que la cir­cu­lació a l'AP-7 fos gratuïta entre les entra­des/sor­ti­des de l'Ampo­lla a Amposta. La con­ces­sionària, la valen­ci­ana AUMAR, s'hi va negar i els polítics no varen tenir prou interès, o prou capa­ci­tat, per acon­se­guir el que havien obtin­gut de la empresa Acesa per a Tar­ra­gona. El 2008 es van apro­var les obres de la vari­ant de l'Aldea, però des del 2010 estan atu­ra­des i el cal­vari del pas pel car­rer major d'una vila de gai­rebé 4.500 habi­tants con­ti­nua com fa vint anys. Un diferència impor­tant, però: des del 2003 l'auto­pista és tota del mateix pro­pi­e­tari, Aber­tis, amb la Caixa com acci­o­nista majo­ri­tari, que, sense cap jus­ti­fi­cació rao­na­ble, con­ti­nua man­te­nint una situ­ació dis­cri­mi­natòria entre Tar­ra­gona i Tor­tosa.

Men­tres­tant, aquesta set­mana s'ha obert un tra­jecte de 7 kilòmetres d'auto­via entre Alguaire i Alme­nar, a Lleida. Però per arri­bar al nou tram cal cir­cu­lar dos kilòmetres a cada cap per una car­re­tera pro­vi­si­o­nal, cosa que fa, segons els habi­tants de la zona, que molts con­tinuïn per la car­re­tera. Una auto­via per­duda entre­mig dels camps. Es tracta de l'A-14, que en el futur haurà de subs­ti­tuir l'N-230, que anava de Tor­tosa a França per Lleida i la Vall d'Aran; des del 1980, el recor­re­gut entre Amposta i Lleida ha esde­vin­gut la C-12 (l'eix de l'Ebre) per al qual no hi ha pre­vista la con­versió en auto­via que tal vegada hau­ria estat pro­jec­tat si hagués con­ti­nuat sent car­re­tera esta­tal.Les Ter­res de l'Ebre con­ti­nuen obli­ga­des a pagar per cir­cu­lar, sense auto­via, amb unes car­re­te­res defi­ci­ents, satu­ra­des i amb el cas dramàtic i letal de l'Aldea.

El poc interès dels poders públics per tro­bar-hi solu­ci­ons des­mo­ra­litza la gent per tot el que els cau a sobre (sense par­lar avui de l'amenaça per­ma­nent del trans­va­sa­ment de l'Ebre que malau­ra­da­ment tor­narà a ser noti­cia els pròxims mesos). Tot i la crisi, el govern espa­nyol con­ti­nua enda­vant en obres del tren d'alta velo­ci­tat en els trams Sara­gossa-Terol, Múrcia-Alme­ria, Sevi­lla-Huelva, Palència-Bur­gos, Càceres-Mèrida, tots enllaçant en direcció a Madrid, men­tre al cor­re­dor fer­ro­vi­ari de més tran­sit a Espa­nya, l'única ruta dis­po­ni­ble per la costa, con­ti­nua cir­cu­lant sobre una via del segle XIX entre Van­dellòs i Tar­ra­gona. Hi ha motius afe­gits per a la indig­nació.