MEDI AMBIENT
El nombre de picades de meduses es dobla a la Costa Brava respecte a l'estiu 2011
Les dues onades de calor han afavorit el creixement de la població de meduses
S'ha passat de les 700 atencions del 2011 a més de 1.500
Les característiques picades de meduses a la Costa Brava han experimentat aquest estiu un repunt molt important perquè, i amb les xifres a la mà, s'ha doblat el nombre d'assistències en relació amb l'anterior. Segons fonts de la Creu Roja, a principis d'agost del 2011 s'havien atès a la Costa Brava més de 700 banyistes per picades de meduses i aquest estiu, de moment, ja se superen les 1.500 atencions a les platges. De fet, tot i ser un clàssic de cada estiu, aquesta era ja una invasió anunciada, especialment per la primera onada de calor que vàrem tenir. Ara, amb la nova onada, que penetrarà des del nord d'Àfrica, els propers dies caldrà tornar a extremar les precaucions.
Res d'aigua dolça
Les cèl·lules urticants anomenades cnidòcits (cèl·lules específiques de coralls, meduses o anemones) contenen unes càpsules o dispositius mitjançant els quals poden injectar el verí, que degrada les membranes de les cèl·lules i provoca la famosa picor. A banda de picor, pot provocar mal de cap o vòmits, en funció de la sensibilitat o al·lèrgia, en cas que l'afectat en tingui. En cas de picada cal aplicar-hi gel i és molt important que no hi toqui l'aigua dolça, perquè picarà encara més.
No només hi ha meduses marines, que són les més conegudes, també n'hi ha d'aigua dolça (en llacs, embassaments) que normalment passen desapercebudes. Per exemple, al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa s'han detectat meduses d'aigua dolça, d'origen asiàtic. S'han localitzat a la zona de la Vall d'en Bas o al riu Llierca. Aquesta medusa d'aigua dolça s'ha introduït a través dels pòlips adherits a lliris aquàtics precisament d'origen asiàtic.
LA XIFRA
El perill de la medusa portuguesa
La caravel·la portuguesa té una picada que pot deixar la persona afectada en coma, i que produeix grans cicatrius a la pell difícils de desaparèixer. Aquesta varietat de medusa no és freqüent a la Mediterrània, ja que acostuma a se present al Pacífic i a l'Índic, si bé amb el canvi climàtic han reaparegut. De fet, feia una dècada que no se'n veien al Mediterrani.