Montilla justifica les retallades al Segarra-Garrigues i recorda que la UE «dóna ajuts però imposa deures»

Els primers pagesos que hi reguen encara no saben a quin preu pagaran l'aigua

Alcaldes, diputats, presidents comarcals i els caps més representatius de l'influent sector agrícola de les terres de Lleida es van reunir ahir al migdia a la finca que la família Torra té al costat de la carretera de Ponts a Calaf, al terme d'Oliola (la Noguera). El president Montilla va arribar una mica tard, després de visitar les instal·lacions del primer tram del canal a Ponts. A la finca l'esperava un llarg besamans d'autoritats que s'alineaven sota un sol de justícia, i una vela on es refugiaven els convidats de menor rang i que no havien volgut perdre's una diada històrica: la posada en marxa d'un canal esperat des de fa dècades a les comarques interiors de Lleida.

Barrejats entre les autoritats hi havia Ramon Torra i la seva família. Són els primers regants del canal. En aquell terreny tenien ordi i ara han decidit canviar-se a les patates després de fer una forta inversió en aspersors. «Amb els anys ho amortitzarem, espero», comentava. El que no sap Torra ni els altres primers regants del canal és a quin preu els cobraran l'aigua. Fins que no es resolgui quants regants exactament tindrà el canal, no es fixarà. «Ja ens arribarà la factura. De moment, anem fent», va dir.

Després de saludar tothom, Montilla i la comitiva es van situar en un terraplè davant del qual s'estenia la finca de patates de la família Torra. Una trucada de mòbil del president al dispositiu que controla el reg automàtic va posar en marxa progressivament els dos-cents aspersors de l'explotació dels Torra. El Segarra-Garrigues entrava en funcionament.

De moment, el canal està operatiu en el seu primer tram, entre Oliola i Vilanova de l'Aguda, a la Noguera, i en un tram final al Segrià (a Sunyer, Albatàrrec, Montoliu i Sudanell), gràcies a una captació directa del Segre. La resta està en obres o adjudicat, segons va recordar ahir el secretari d'Aigua del govern de l'Estat, Josep Puxeu, que situa la inauguració total del conjunt cap a final del 2013. L'Estat i la Generalitat fan conjuntament l'obra, amb uns 1.500 milions d'inversió.

Quan estigui enllestit, el canal Segarra-Garrigues farà 85 quilòmetres de longitud entre el pantà de Rialb, a la Noguera, i la Granja d'Escarp, al Segrià, i tindrà capacitat per regar a 70.000 hectàrees de terreny agrícola repartit en 74 municipis i sis comarques. Però 40.000 d'aquestes hectàrees han estat protegides com a àrees ZEPA i, per tant, el reg no estarà permès o ho estarà de manera molt limitada, per tal de no perjudicar l'hàbitat dels ocells esteparis que hi fan niu.

Protecció polèmica

Això ha creat un intens malestar en els regants i en el conjunt de la pagesia. Unió de Pagesos creu que això fa inviable el canal. Montilla no va eludir el tema. En el discurs inaugural va definir el canal com una infraestructura «irrenunciable» i destinada a jugar un paper clau «en el reequilibri territorial de Catalunya», però també va recordar la necessitat de fer-lo dintre dels límits que marca la Unió Europea. Montilla va recordar als pagesos que les subvencions agràries d'Europa a Catalunya entre el 2000 i el 2006 va multiplicar per tres el cost del Segarra-Garrigues, i que això «també comporta uns deures que cal acomplir» en matèria ambiental.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.