L'Ajuntament de Flix vol protegir la colònia industrial

L'Ajuntament de Flix vol protegir la colònia de la Fàbrica, el conjunt d'edificacions residencials i l'espai públic situat a la vora de l'Ebre i vinculats a l'empresa química Ercros. I per tal de garantir la preservació dels edificis –alguns dels quals aixecats fa cent anys– l'Ajuntament ha aprovat declarar la colònia industrial bé cultural d'interès local (BCIL). “Volem garantir la conservació dels elements arquitectònics, que pateixen un procés de degradació”, ha explicat l'alcalde de Flix, Marc Mur. La declaració de BCIL està pendent que s'aprovi definitivament pel Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre.

Tot i que l'Ajuntament de Flix no té, de moment, cap projecte per convertir la colònia industrial en un centre d'interpretació, no ho descarta en un futur. De fet, la colònia de Flix és un cas únic al país: és l'única lligada al sector químic –les altres colònies estan vinculades al tèxtil– i segueix un model urbanístic centreeuropeu en lloc d'anglès. La declaració de BCIL es basa en un informe elaborat per l'arquitecte Antoni Vilanova, expert en colònies industrials, que destaca el caràcter germànic de la colònia així com dues etapes de construcció. Una primera va ser entre el 1907 i el 1936, mentre que la segona correspondria la reconstrucció de la colònia després de la Guerra Civil Espanyola i s'allarga fins als anys 70 del segle XX. Pel que fa a la planificació urbanística inicial, va anar a càrrec de l'arquitecte alemany Paul Müller i inclou la construcció de l'economat, el quarter vell, el menjador, el casino i un grup d'habitatges per obrers, enderrocats fa dècades. “Hi ha elements arquitectònics singulars com ara el Casino, que és una rèplica del casino que hi havia a l'estació de ferrocarrils de Frankfurt”, ha manifestat Mur. Tant l'economat com el quarter estan deshabitats i són objecte d'un progressiu estat de degradació. Un cop aprovada la declaració de BCIL, s'haurà de fer un catàleg de béns i una fitxa de cada element a protegir.

Després de la Guerra Civil, tant la colònia com la Fàbrica van quedar arrasades i abandonades. La reconstrucció dels carrers i les cases significa la segona fase de construcció de la colònia, que es va a dur a terme fins a la dècada del 1970 amb la construcció de 144 edificis. La capella, la clínica i el nou menjador per als obrers són alguns dels edificis més destacats. I a partir dels anys 70 va començar la decadència de la colònia industrial, ja només hi vivia una trentena d'alemanys, directius de l'empresa química, mentre que en dècades anteriors eren la població majoritària. La decadència i despoblació de la colònia ha anat estretament lligada a la crisi fabril.