Urbanisme

Morir d’èxit

A partir dels anys vuitanta el Barri Vell va deixar de ser una zona degradada per transformar-se en el principal reclam d’una ciutat que va apostar per donar-li nous usos amb el turisme per bandera

Els pri­mers ajun­ta­ments democràtics es van tro­bar amb una panoràmica de dei­xa­desa després d’anys d’inver­si­ons mínimes que obli­gava a repen­sar les ciu­tats com a pri­o­ri­tat. La ciu­tat de Girona, que durant dècades havia con­cen­trat l’acti­vi­tat a la dreta de l’Onyar, reclosa com un puny al Barri Vell, havia vist com sor­gia la nova ciu­tat de l’Eixam­ple al temps que la degra­dació de la zona històrica s’accen­tu­ava. Els grans palaus s’havien bui­dat, les cases es dete­ri­o­ra­ven i la humi­tat senyo­re­java pels car­rers.

El pri­mer Ajun­ta­ment democràtic va apos­tar de valent per la revi­ta­lit­zació de la ciu­tat vella, per fer-la habi­ta­ble, atrac­tiva i còmoda, rede­fi­nint les fun­ci­ons econòmiques, soci­als i cul­tu­rals, obrint nous espais per lli­gar-la a la ciu­tat nova i fent de l’immens patri­moni històric una eina de futur. El pla espe­cial de reha­bi­li­tació del cen­tre històric (1982) es va anti­ci­par al pla gene­ral de 1987 i es va con­ver­tir en l’eina admi­nis­tra­tiva clau per a aquesta trans­for­mació, eina a la qual més enda­vant segui­ria el pla de ciu­tat de 1995.

El Barri Vell és el nucli antic de la ciu­tat per excel·lència. Xoca al nord amb la mura­lla i al sud amb la pujada. El riu Onyar i els sec­tors de Sant Daniel, Torre Giro­ne­lla i el pas­seig Fora Mura­lla l’abra­cen per l’oest i l’est.

La cre­ació i con­so­li­dació del cam­pus uni­ver­si­tari al Barri Vell van ser un dels moments estel·lars d’aquesta trans­for­mació. L’UdG, nas­cuda el 1991, va per­me­tre la recu­pe­ració d’edi­fi­cis històrics com ara Les Àligues, l’església i el con­vent de Sant Domènec i el semi­nari menor, però sobre­tot va injec­tar una sobre­dosi de vita­li­tat amb els cen­te­nars d’estu­di­ants que cada dia cir­cu­len pels car­rers. L’aposta de l’alcalde Nadal, dis­cu­tida per molts al seu moment, de fer dos cam­pus dife­ren­ci­ats s’ha mos­trat eficaç.

La recu­pe­ració del call jueu ha estat l’altre ele­ment des­ta­cat. Entre els anys 1982 i 1983, Josep Tarrés va ini­ciar l’aven­tura d’Isaac el Cec com­prant els pri­mers pisos del que avui és el Cen­tre Bonas­truc ça Porta, edi­fici emblemàtic del segle XV on s’ubi­cava la dar­rera sina­goga de la ciu­tat i que avui és seu del Museu dels Jueus i l’Ins­ti­tut d’Estu­dis Nahmànides. Isaac el Cec va ser un dels refe­rents de la tran­sició i l’interès pel call gironí es va con­ver­tir en un interès gene­ral pel Barri Vell esti­mu­lant la política de recu­pe­ració de la Girona històrica. El 1995 es va cons­ti­tuir la Red de Juderías de España-Cami­nos de Sefa­rad, que va aca­bar situ­ant el Barri Vell en el mapa turístic mun­dial i con­so­li­dant, tres dècades més tard, la joia de la corona d’una ciu­tat que ha apos­tat deci­di­da­ment pel turisme.

Es pot morir d’èxit i aquest es el futur que augu­ren alguns a un barri on el turisme s’ha mas­si­fi­cat, fent més inco­moda la vida als ciu­ta­dans que encara resi­dei­xen entre aques­tes pedres, trans­for­mant els pisos en apar­ta­ments turístics, ele­vant expo­nen­ci­al­ment els preus dels llo­guers i de la com­pra d’habi­tat­ges fins al punt que aque­lla saba nova que va revi­ta­lit­zar el barri a par­tir de la dècada dels noranta no hi té accés i ha de començar a cer­car forats als bar­ris més allu­nyats del cen­tre. A alguns tot això ja els sem­blarà bé però molts altres con­si­de­ren que és una per­versió de la ciu­tat que van pen­sar i dis­se­nyar aquells pri­mers ajun­ta­ments.

No voldríem dei­xar el capítol amb mal gust de boca i sense par­lar d’una de les acci­ons més defi­ni­ti­ves per ren­tar la cara al Barri Vell, per trans­for­mar aque­lla Girona grisa i negra en una ciu­tat de colors. Par­lem de la reha­bi­li­tació de les façanes de les cases de l’Onyar ini­ci­ada el 1982 envol­tada de tota la polèmica ima­gi­na­ble entre par­ti­da­ris i detrac­tors, entre els que somi­a­ven una girona flo­ren­tina i els que no veien clar cap tipus de canvi. Aca­ba­des les pri­me­res fases la polèmica es va esfu­mar.

El patrimoni històric com a eina de transformació

Vista des d’un punt elevat del Barri Vell després d’una nevada. Al fons sobresurten, d’esquerra a dreta, el campanar de l’església de Sant Feliu, la catedral de Girona i el campanar de l’església de Sant Martí Sacosta. A sota, processó de Corpus Christi pel Barri Vell de la ciutat de Girona. Sortida de la catedral de Girona i descens per les escales fins a la plaça de la Catedral. A la dreta, imatge del Pou Rodó. /



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.